Les claus del partit

Sols va existir el color blaugrana

¿Com pretenia Wenger eliminar un equip tan superior al seu?, ¿com?

El Barça va tornar a demostrar ahir a la nit les raons per les quals mig món el considera el millor.

Cesc intenta prendre una pilota a Xavi, ahir a la nit al Camp Nou.

Cesc intenta prendre una pilota a Xavi, ahir a la nit al Camp Nou. / JORDI cotrina

2
Es llegeix en minuts
Johan Cruyff

No seré jo qui provoqui avui l'eufòria al bàndol culer. No. Però podria. Els barcelonistes hem d'estar molt orgullosos d'aquesta plantilla, més que de l'equip, doncs, una altra vegada, amb absències clau, com les dels dos centrals (PuyoliPiqué),Pep Guardiolava saber armar un conjunt capaç de plantar cara a un dels millors equips del món. Insisteixo, quan el Barça fa de Barça, no té rival. Vistos els 180 minuts d'aquesta eliminatòria, era evident que només podia passar un equip, el Barça. I ho va fer per tots. PerMessi, sí, però també perMascherano, que va salvar un gol, sí.

¡Ho dic sense ànim de molestar ningú! Però ho dic clar i molt alt: no vull tornar a sentir aquella comparació, errònia, molt errònia, que l'Arsenal és la calcomania, la còpia, del Barça. ¡Ni de broma! Encara no sé com preteniaArsène Wenger eliminar el Barça. Si un vol imitar el Barça ha de ser valent (i no tan poruc com ho va ser ahir a la nit l'Arsenal), ha de voler tenir la pilota (no van fer tres passades seguides) i ha de desitjar, sempre, sempre, des del primer fins a l'últim minut, guanyar, crear ocasions, buscar la porteria rival. Res d'això va passar ahir a la nit. Pitjor encara:Wenger va cometre un error clamorós a l'alinear dos jugadors (CesciVan Persie) que no estaven per suportar, ni de bon tros, el frenètic ritme que el Barça imposaria en la primera mitja hora quan tots dos es van esgotar i desequilibrar. I així els va anar: sempre van jugar en inferioritat anímica, esportiva, tàctica i tècnica.

Notícies relacionades

Mig món (a l'altre mig ni tan sols ens va passar pel cap un raonament semblant), pensava a l'acabament del partit d'anada a Londres (2-1 per a l'Arsenal) que l'equip d'Arsène Wengerpodia ser el botxí d'aquest Barça magistral. Després de veure el partit d'ahir a la nit, en què el conjunt anglès va ser sempre garrepa, avar i poc atrevit, bé, res, és clar que per vèncer i, per descomptat, eliminar els blaugranes de qualsevol competició hauràs de jugar, sinó al seu nivell, que és pràcticament impossible, sí, almenys, amb la intensitat i el desig de golejar dels culers.

Malgrat el mal regust de boca, més pel resultat que pel joc desplegat, que va deixar en molts culers el partit d'anada estava clar que només el Barça podia perdre aquesta eliminatòria. Si el Barça era el Barça, el Barça de sempre o del 90% de les ocasions, l'Arsenal no tenia cap possibilitat d'eliminar els catalans. El partit només tenia un truc: no caure en les provocacions, en la temptacions, en els tripijocs de l'adversari. Un rival, per cert, que va voler disfressar-se d'Inter (¿se'n recorden, oi, de l'any passat?), però ni defensen tan enrere, ni rasquen tant i són molt més vulnerables. Pot ser que el Barça no jugués el seu partit més brillant però va ser amo i senyor de la pilota, deltempodel partit i, per descomptat, només el Barça va crear ocasions. Fins i tot va marcar el gol anglès.