¿El Xakhtar? Un senyor equip

Tot i ser inesperada, la derrota del Madrid contra l'Sporting de Gijón combinada amb la victòria del Barça davant el Vila-real aclareix molt les coses. Per a tots dos. El Madrid i el Barça se n'aniran de copes. Per les copes. Tot a copes. I ho faran tots dos, no només el gran derrotat d'aquest cap de setmana. El que per al Madrid va ser una patacada dissabte, avui, una vegada païda, és de simple sentit comú. Matemàticament no ha perdut la Lliga, però sap que així serà i no tant pel que falli el Barça, sinó pel que l'equip blanc deixarà de sumar a partir d'ara en les vuit jornades que queden.

La pròxima jornada de Lliga, sense anar més lluny, està a cavall entre l'anada i la tornada dels quarts de final de la Champions. Ara mateix, San Mamés, l'Athletic de Bilbao, és més un problema per al Madrid que res més. ¿Sortirà a perdre el partit? Això mai. Competirà. I ho farà contra un rival que sí que s'hi juga coses. Però és difícil competir al màxim si el teu cap, més enllà de qui jugui, titulars, suplents o una barreja, està pendent d'una altra cosa. I si dubto que tornem a veure l'equip de gala del Madrid en cap altre partit de Lliga, el mateix passarà al Barça, això sí, en una dosi menor.Guardiola,des de dissabte a les 12 de la nit, sap que ara pot donar minuts a altres. I si ja ho va fer ambMessi per raons més que òbvies -viatges, canvis horaris, cansament en definitiva-, ara no té barra lliure, però sí una porta oberta de la mida de vuit punts per intercalar titulars amb altres de menys habituals en les vuit jornades que falten. Vigilant, avisant, sempre, perquè els que surtin competeixin per no tenir problemes.

Arriscar el mínim

Per més que el Barça tingui a hores d'ara quatre punts més que fa un any, em sorprendria que hi hagués un rècord de punts en la Lliga. Seré el primer de treure'm el barret si supera els 99 de l'any passat. Ja no està en mans del Barça sinó del Madrid i del que sigui capaç de fer en les vuit jornades que queden, però per simple sentit comú, crec que farà el mínim esforç per assegurar el que sí que té a l'abast de la mà: acabar segon. No obstant, res del que ha passat aquesta setmana tindrà cap influència en les altres competicions.

El cop infligit per l'Sporting de Gijón és de dolor mínim. No has perdut la Lliga l'última jornada. No obstant, t'aclareix els objectius. I amb això la teva força mental. Tot a copes: Champions i Copa del Rei. I aquí està per veure qui guanya en un duel directe. A partit únic (final de Copa) i a doble duel (semifinals de la Champions, si es dóna el cas), pot passar de tot. I passi el que passi, la temporada de tots dos ja és bona. Molt bona si rasques un títol, excel·lent si són dos. I de matrícula si, en el cas del Barça, fas el triplet.

Així com no tinc cap dubte que el Barça s'emportarà la Lliga perdent punts dels que queden pel camí, així com deixo en suspens el que pugui passar en la final de Copa, dels quarts de final de la Champions tinc clara una cosa: pel que fa al Barça i al Madrid, als blancs els veig segur a semifinals. Amb el Barça no ho tinc tan clar. Perquè no em fio gens ni mica del Xakhtar. Al seu talent i qualitat, el Madrid suma ara la necessitat de donar-ho tot i més a la Champions. I el rival, per estil, per anglès, li va de perles per al seu futbol trencat, a vegades, però ràpid i directe sempre. El Xakhtar és una altra història. I molt més perillós que el Tottenham.

Els ucraïnesos són singulars. Jo diria que únics. Són dos equips en un: porter, defenses i migcentres del país més algun europeu de qualitat (el més destacat, el croatSrna,bon carriler); centrecampistes ofensius i davanters brasilers. Molts i amb talent. Dos conjunts en un que el seu tècnic ha sabut convertir en un senyor equip, sòlid al darrere i perillós al davant.

El pitjor rival

Notícies relacionades

Ni rastre de pressió

El Madrid s'aferra a la Champions per redimir-se

Veterà i expert,Mircea Lucescu ha aconseguit el més difícil: equilibri. I aquest Xakhtar, avui, és millor per obra i gràcia del seu tècnic

-i del seu pressupost- que fa un any o dos. A favor del Barça, més enllà del seu estil marcat i els futbolistes que el fan possible, el fet que ja s'ha enfrontat a aquest equip. I no poques vegades. Fins i tot en una final. I sempre li ha costat. Sempre ha hagut d'esprémer-se a fons. Així que ja està avisat. Si els jugadors deGuardiolapassen a semifinals, s'ho hauran de treballar i de valent. Segurament més que cap dels altres quartfinalistes.