Barça, amb dos triomfs n'hi ha prou

Al Madrid i al Barça els queda certificar el seu pas a les semifinals de la Champions. Llevat d'alguna badada majúscula, així hauria de ser en els dos casos. I després, sí, quatre duels directes en 18 dies. ¿Massa? No. Perquè són conseqüència d'un fet irrefutable: són dos molt bons equips, dos molt bons competidors, i entrem de ple al tram final de la temporada, el del repartiment de premis, al qual només arriben els millors. Així ho han certificat a la Copa del Rei, així ho estan fent a la Lliga i el mateix a Europa, on aquesta setmana la tria deixarà en quatre els aspirants al títol. I, excepte una enorme sorpresa, ells seran dos d'aquests quatre.

De poder, tant el Barça com el Madrid poden guanyar els seus quatre duels directes. ¿És probable? Al contrari, és molt improbable. I, a sobre, innecessari. No et fa falta guanyar quatre partits seguits contra el teu gran rival per demostrar que ets el millor. Almenys des del punt de vista blaugrana. Venint d'on véns, de guanyar el que has guanyat, de jugar com estàs jugant, el teu objectiu no és el ple al quatre. El teu objectiu és guanyar els partits adequats. I aquests no són quatre. Són dos: la final de la Copa a València i la tornada de les semifinals de la Champions a Barcelona. Un val un títol; l'altre, el pas a una final.

Una derrota assumible

Del que es tracta és de competir bé, no d'exhibir-se. Per estil, pels seus jugadors, pels seus entrenadors, el Barça i el Madrid són molt diferents. Però en el fons l'única diferència que hi ha entre tots dos, ara mateix, són els 8 punts que els separen a la Lliga. En les altres competicions, per independents, per ser a 90 minuts, per ser a 180 minuts, guanyarà el que sàpiga competir millor. I això inclou el primer partit de tots, el suposadament intranscendent Madrid-Barça del Bernabéu. Per al Barça, competir bé en aquest partit no és guanyar sí o sí. L'empat és igual de bo i la derrota és assumible. Competir bé aquest dissabte és una altra cosa. És fer que el Madrid es desgasti i que ho doni tot i més. Després, el resultat serà el que serà, però a aquestes altures de la temporada qualsevol esforç extra que puguis esgarrapar del teu rival pot ser determinant quan t'hi has d'enfrontar tres vegades més. SeràGuardiolael que decideixi amb qui surt, si es guarda algú o no, i això ho veurà, ho notarà, a les cares dels seus jugadors els pròxims dies.

La sorpresa de Mourinho

Per a ell, el repte és apassionant. Haurà de buscar una solució per a cada absència per lesió o sanció. És el moment dels matisos, dels detalls. Quan avisa dels perills del rival ho fa perquè ha estat jugador, primer, i entrenador, després. Perquè ho ha viscut. Perquè se l'ha fotut. I per això sap, i no s'equivoca, que els partits més perillosos són els que tots donen per guanyats abans de jugar-los. Davant el primer duel contra el Madrid, tots estaran alerta. En funció de com es vagin donant els resultats li tocarà frenar eufòries o aixecar ànims. Sap queMourinhol'intentarà sorprendre d'alguna manera, però el portuguès també sap que és molt difícil sorprendre el Barça si aquest competeix ja no fidel al seu estil, que sempre ho fa, sinó amb la màxima serietat.

Arribats a aquest punt de la temporada -final de la Copa, semifinals, se suposa, de la Champions- ningú vol morir ofegat a la platja. Però

només un pot guanyar. I fins i tot sent bona la temporada dels dos equips, només els títols donaran

brillantor a la campanya de tots

dos. Tret d'una sorpresa majúscula, la Lliga serà blaugrana tard o

d'hora.

Notícies relacionades

La dimensió desconeguda

¿Per què el Madrid no es deixarà anar a la Lliga?

La referència

Però es pot donar perfectament el cas que el Barça guanyi la Lliga, guanyi la Copa, guanyi fins i tot tres dels quatre duels directes i, no obstant, perdi el pas a la final de Wembley. ¿Estaran contents llavors els culers? Segur que no. Per això és tan important saber competir bé en aquesta espècie de play-off contra els blancs. No es tracta de guanyar-ho tot, sinó de guanyar els partits adequats. Si el Barça ho aconsegueix, certificarà un grau de maduresa superior al que ja té. I, si sap rematar la feina a Wembley, tornarà a ser referència per a tots. El campió sempre és la referència. Per això és important, tal com entenc el futbol, que el campió incideixi en el que fa el Barça. Estil ofensiu, planter i els valors propis deGuardiola:esforç i respecte al contrari.