Podia haver guanyat qualsevol

El futbol està ple, sobretot a l'hora de jutjar el que ha passat, de tòpics, de frases fetes. La final de Mestalla va respondre a un munt d'aquestes frases. Ja ho saben, un temps per a cada equip, el que falla acaba perdent, més passió que joc... però una cosa sí que va ser rotundament certa: aquesta vegada els dos equips, contràriament a dissabte passat al Bernabéu, van sortir llançats. No els quedava altre remei, és clar, però és digne d'elogi que tots els protagonistes d'aquesta final es buidessin completament per agradar.

1 El Barça va trigar 45 minuts a adonar-se¿n

Primer, un gran elogi al Reial Madrid que, contràriament al que va passar dissabte passat, al seu estadi, va sortir a guanyar el partit des del primer minut. És cert, a la segona part, incomprensiblement, es va endarrerir i va fer la sensació que estava cansat, però no va ser així. En el global del partit, doncs, no es pot dir que el Reial Madrid no fes coses per guanyar el partit.

Mourinho va crear dues línies de cinc metres, especialment la primera, que va treballar de valent deu metres per davant i deu metres per darrere del Barça, omplint de jugadors una zona molt petita del camp, que feia impossible que els culers poguessin practicar el seu futbol. Va quedar clar que el Madrid va començar a jugar, a perseguir la final, molt abans que comencés el partit. El Barça va trigar 45 minuts a adonar-se'n.

2 Els barcelonistes van fallar en el remat

Després de la primera part de control, amb més passió, força física i desplegament tàctic que amb futbol, el Reial Madrid va decidir fer un pas, o deu metres, enrere. Pot ser que els catalans pensessin que aquesta baixada es va deure al cansament. Si van fer aquesta lectura, es van equivocar. Per sort, va ser en aquest instant quan va aparèixer Pedro, que feia molt temps que no mostrava el seu nervi, tan vital en el joc blaugrana, i va fer entrar el Barça en una bona dinàmica. Però va ser precisament en aquesta fase en què els barcelonistes es van fer amos del partit. Però, com ja és habitual en els últims mesos, el Barça ja no marca amb la facilitat d'abans. I no em refereixo a golejar, a fer cinc gols per partit. No. Parlo de decidir, del nervi que ha desaparegut de les botes de Villa, per exemple, o la no culminació de les corregudes de Messi.

3 Queda el millor de la temporada

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Van jugar al Bernabéu i algú, no diré qui, va decidir que aquest partit no va servir per a res i, fins i tot, que, malgrat perdre la Lliga, el Reial Madrid mereixia la més gran ovació de la temporada. Bé, és una manera de recompensar l'esforç dels seus per sobreviure a enfrontar-se amb deu als millors. Però sí que hauríem de reconèixer que allà, a Madrid, el Barça es va consolidar com a campió de la Lliga, que té materialment a les seves mans. La final copera va servir perquè el Madrid tingués la seva primera recompensa a una temporada que, agradi el seu futbol o no, mereixia algun premi. ¿El de menys valor? No, no, un gran premi, ja que la Copa és una bonica competició, molt vistosa i disputada. I ara arriba la semifinal de la Champions, el duel, l'anada i la tornada, que decidirà qui és, entre els dos grans del futbol espanyol, l'autèntic campió. La Champions decidirà el regnat espanyol.