Guardiola rebenta

Al cor del Bernabéu, Pep Guardiola va fer esclatar la bomba que feia temps que guardava en silenci i que, potser, sense aquest pols interminable pel mig, hauria deixat amb el fiador posat. Però ahir va dir prou i, lluny de parar l'altra galta, va deixar anar el puny. S'ha acabat. En les entranyes de la casa blanca, sota la llotja de Don Florentino Pérez l'intocable, al costat del vestidor on s'escolta la paraula deMou, el nou messies blanc, davant d'alguns que han enfonsat l'ofici del periodisme, Guardiola va llançar el missatge més contundent que mai s'havia escoltat.

L'in crescendoanunciat en aquesta sessió de clàssics va rebentar fora del camp, el terreny que Mourinho ha agitat des del primer dia i que ahir va sacsejar intencionadament apuntant una altra vegada cap a Guardiola. El comentari del tècnic del Barça sobre l'afinada vista del linier que va anul·lar el gol de Pedro a Mestalla, convenientment manipulat per alguns mitjans de comunicació, va exercir de metxa. «Amb les declaracions del Pep hem entrat en una nova era. És un grup, que només té una persona, que és ell, i que critica l'encert de l'àrbitre. Mai ho havia vist en el món del futbol», va deixar anar amb tota la seva ironia, i va afegir a més a més que des de l'arbitratge tan favorable davant el Chelsea, «el Pep no està mai content».

PRESIDENT PEP / Guardiola va exercir una vegada més de portaveu per defensar el nom del Barça. Davant el silenci institucional durant llargs mesos, va actuar d'escut del club, de l'equip i de l'afició, com ni el Laporta més desfermat va fer contra el que va batejar com la «caverna mediàtica» i que el Pep va rebatejar com «la central lletera» (nom en clau amb què es coneix a Madrid el sector de premsa pro Florentino) o «els amics del president». Una defensa que aquesta nit tornarà a fer al terreny de joc. Sense Iniesta, que amb prou feines es va poder entrenar 10 minuts afectat d'una contractura al soli de la cama dreta. Amb les forces justes, però amb 12 de casa i «a competir contra Kaká, Ronaldo, Benzema, Özil, Higuaín, Di María...».

Tard o d'hora havia de passar. Ja són molts dies, molts mesos, aguantant Mourinho i el seu seguici. Queixes, atacs, insinuacions, mitges veritats, que si els àrbitres, que si el calendari, que si els rivals, que si Messi, que si el teatre, i tot reforçat per la complicitat dels que fa més de dos anys que intenten fer caure el Barça del pedestal. Just a les portes d'un pols terrible, que ningú sap on conduirà, Guardiola va recollir el guant i, aquesta vegada sí, es va plantar davant del seu col·lega a punt per al duel malgrat que es trobava en territori hostil.

Guerra a cara descoberta i amb la contundència queMoueludeix intencionadament, amic com és de dir les coses com qui no vol dir-les. Res és casual. Ni en el cas deMouni, per descomptat, en el de Guardiola, que va aparèixer davant la premsa conscienciat per al combat. «En aquesta sala, ell és elputocap, elputoamo, i no hi vull competir en cap instant. Li regalo la seva Champions particular fora del camp, que se l'emporti a casa i que la disfruti. Només li recordo que vam estar junts quatre anys», va dir, apel·lant a una convivència amb el portuguès de la qual no queda cap rastre.

GESPA, ALTA I SECA/ «Intento aprendre molt d'ell al camp, però fora molt poc. No sé quina és la teva càmera, José, deuen ser totes aquestes», va comentar enmig de la seva intervenció, al·ludint també a la complicitat de la premsa, «un altaveu» contra el qual tampoc pot competir. Mourinho té el madridisme als seus peus. Més que un mosaic blanc, el Santiago Bernabéu hauria d'escollir aquesta nit una imatge única per escenificar el duel davant el Barça. Podria deixar una careta a cada seient (excepte als 3.500 culers) perquè els madridistes se la col·loquessin tan bon punt aparegués l'enemic i ja no se la traguessin fins al final. La mateixa cara multiplicada a la grada, repetida en les cares dels onze jugadors, i també a la de Florentino Pérez, tots convertits en còpies de qui és el líder espiritual del Reial Madrid. A això s'enfronta el Barça, a onze Mourinhos al camp i milers a la graderia.

Notícies relacionades

L'altre Madrid-Barça

Guardiola : "És el 'puto' amo fora del camp; li regalo aquesta Champions"

Per més alta i seca que estigui l'herba, que ho estarà, per més tensió que insufli Mourinho, per més llenya que reparteixi Pepe, el Barça serà fidel a si mateix.Mouva citar Einstein, «Albert», el va anomenar. Guardiola va citar Lluís Llach en una proclama d'aire patriòtic. «Nos-altres hem caigut moltes vegades, com a país i com a equip, i ens hem aixecat i ho continuarem fent, tantes i tantes vegades. Mira si és petit el nostre país que des de dalt d'un campanar es veu el campanar veí. Imagina't si és petit», va dir.País petit,gran Barça.

Els jugadors del Barça, que van seguir des de l'hotel la intervenció de Guardiola a la sala de premsa del Santiago Bernabéu, van rebre l'entrenador amb una estrepitosa ovació. Fent pinya.