El responsable és Florentino

No sé el perquè de tant enrenou. De tanta sorpresa. De tant posar-se les mans al cap per la roda de premsa postpartit de la Champions de Mourinho. He sentit que està boig, que és un manipulador. He llegit mil adjectius i majoritàriament cap de bo per definir el que va dir i com ho va dir. Que va ser un esperpent, que va fer el ridícul, que va perdre tota la credibilitat. I mentre tots han apuntat i disparat al portuguès, jo penso que si s'ha d'apuntar a algú de tot el que ha passat i de tot el que ha de passar a la casa blanca és a un altre.

Mourinho ha fet la seva feina. A la seva manera. Com ell entén el futbol. Però ell només és l'entrenador. Per sobre seu hi ha algú que és qui ho decideix tot. El president és qui mana. El president és qui marca la línia del club. El president és qui decideix què vol i com vol que sigui el seu equip. I llavors fitxa un tècnic. El president elegeix el seu general. El professional que ha de portar els seus jugadors a competir. En el fons el tècnic és la prolongació al camp de molts dels valors que el president vol defensar. Només hi ha un problema: quan l'únic valor és la victòria final, quan entregues tot el poder al teu general amb la condició d'acabar amb l'enemic, quan t'oblides de la història, dels valors. Llavors traspasses una línia massa perillosa.

Menyspreu a tot

Florentino va fitxar Mourinho per acabar amb la supremacia del Barça a qualsevol preu. Tant me fa no passar del mig del camp, renunciar al futbol d'atac constant que anys i anys va viure el Bernabéu. Tant me fa faltar al respecte a professionals del futbol, queixar-me de tot. Tant me fa tot. Tot s'hi val mentre sigui per guanyar. Però Florentino es va oblidar que té jugadors fantàstics. Jugadors que podrien arribar a formar un gran equip. Jugadors que podrien, algun dia, destronar el Barça fent disfrutar la seva afició.

Quan jo vaig arribar al Barça el 88, el Madrid tenia el que per mi ha estat el seu millor equip en els últims 40 anys. La Quinta del Buitre. Vaig arribar i havia guanyat tres lligues consecutives. A Barcelona tothom plorava. Els àrbitres tenien la culpa de tot. Madriditis, al cap i a la fi. Ells eren millors i, és clar, guanyaven. Van aconseguir dos títols més, però nosaltres vam anar creixent. Suportant que ells fossin millors, però creixent. Fins que un dia, jugant tan bé com ells o fins i tot millor, els vam guanyar. El Dream Team contra la Quinta.

Vam guanyar quatre lligues consecutives, però ells seguien sent molt bons. I van poder guanyar dues d'aquelles lligues. A un equip fantàstic, per molt fantàstic que sigui, el pots arribar a vèncer jugant bé. Però si tries el camí equivocat, et pots quedar sense res.

La victòria en la Copa del Rei, tot i ser important, s'ha convertit en un triomf menor. Gairebé en no res. Avui només es parla de si l'expulsió de Pepe a la Champions era justa o no. Uns opinen que sí i altres que no. En canvi, hi va haver altres accions que ningú discuteix de tan clares que són. No es van sancionar i ningú ha protestat. Entre la Copa i la Champions, Arbeloa va agredir Villa, Marcelo a Pedro, i la trepitjada de Pepe a Messi va ser terrible. No estic reclamant res. Va passar, no ho va veure l'àrbitre i punt. No estic parlant de si havien de ser expulsats o no, estic parlant de l'estil. Aquestes jugades s'han vist repetides una i mil vegades a tot el món. I algú que és imparcial, assegut al sofà de casa seva, no crec que ho compri. Estic parlant de comportament al terreny de joc. Conec molt Butragueño i Valdano. El que són i han estat com a futbolistes, el que defensaven i el que defensen. No hi he parlat, però no crec que aprovin segons quins comportaments. Però és ben igual. El president ja ha triat. Avui dintre de Mourinho hi ha Florentino. El portuguès és només l'executor.

Notícies relacionades

La semifinal de la desconfiança

¿Per què 'Mou' està contra les cordes?

El paper de Guardiola

Vaig escoltar Guardiola en la seva roda de premsa prèvia a l'anada de la Champions. Subscric el que va dir. Només un error greu: ell no era qui havia de parlar. És un empleat. Un altre general, però un empleat. La seva feina és preparar el seu equip per jugar bé i guanyar, no sortir a partir-se la cara pel club encara que ho faci millor que ningú. Aquesta tasca li correspon al president o a qui aquest delegui. Florentino té Mourinho perquè el xou entra en el pack. Aquesta és la segona vegada que al Pep li toca fer un paper que detesta. Que sigui l'última.