Dues dècades d'una filosofia

Tres lligues consecutives i nou títols en tres temporades. Guanyaràs o no a Wembley, però la teva presència en dues finals, més una altra semifinal, de la Champions en aquests tres anys corrobora l'hegemonia futbolística del Barça dins i fora de la Lliga. I no únicament en aquests tres anys. Meravellosa tirania la seva perquè només busca disfrutar i fer disfrutar. Tot comença i s'acaba amb la pilota. L'objectiu: com atacar bé per defensar millor. Sempre amb la pilota. I, si és possible, amb el màxim de jugadors de la casa. Aquest és el gran èxit del Barça, la seva filosofia. Sap a què vol jugar, amb qui vol fer-ho i què els agrada als seus.

D'equivocat no en deus estar, perquè agrada al món sencer. D'equivocat no en deus estar, perquè aquesta filosofia es tradueix en rendiment.Pep Guardioladeia l'altre dia que no podrien igualar mai eldream team. Per més que guanyin. Nosaltres vam ser els pioners, vam trencar barreres. Deia que això no és igualable. I ara que està a una Lliga d'igualar les quatre consecutives deldream team, les comparacions seran habituals. Gairebé una pressió afegida, quan la realitat és una altra. I molt edificant. Aquí no es tracta de decidir qui va ser millor que l'altre, sinó de sentir-se orgullós d'una llarga època d'èxits seguint una mateixa idea d'entendre el futbol.

L'inici d'un llarg cicle

I aquesta llarga època d'èxits és de dues dècades. De les 21 lligues que té el Barça, 11 han arribat en els últims 21 anys. I això que hi va haver un buit, un parèntesi, molts passos enrere, durant uns quants anys. Els que van de l'última Lliga deVan

Gaala la primera deRijkaard.Parèntesi a part, d'aquí surten també les seves tres copes d'Europa. Potser quatre, el 28 de maig. Va costar canviar moltes mentalitats al seu dia. Però al mèrit d'arrencar una cosa s'hi uneix el de la gent que ve al darrere. Això és el que marca un cicle. Global. De principis dels anys 90 fins avui.

Polir una idea, una manera d'entendre el futbol tan particular, a vegades única, com la que té el Barça, ja no és mèrit de qui la comença sinó de qui la millora. I aquí les figures deRijkaard,primer, iGuardiola,després, són fonamentals. Per mi, l'època deldream team, l'època deRij-

kaard i l'època deGuardiola van en molts sentits agafades de la mà. En tots aquests anys han passat diversos presidents, però quan aquests s'han deixat aconsellar, quan han cregut, apostat, per uns tècnics joves, sí, amb poca experiència a les banquetes, sí, però amb uns conceptes clars de com i amb qui volien jugar, l'aposta ha estat guanyadora. Atractiva, amb rendiment. Continuadora i millorada. ¿Amb alts i baixos? Sens dubte.

En el futbol dos i dos no són mai quatre. I menys en un cicle no de tres anys, com molts s'entesten a veure pels extraordinaris èxits deGuardiola, sinó en un cicle més global, més extens, que se'n va a les últimes dues dècades. Sempre hi ha decisions equivocades, però sempre t'equivocaràs menys, sempre estaràs més a prop de prendre una decisió correctora, si la línia està marcada. Una vegada rubricat el tres de tres deGuardiola,dels seus jugadors, de la seva gent, pel que fa a títols de Lliga, jo sóc de l'opinió que no hi ha temporada comparable amb una altra. Cada campanya té les seves dificultats pròpies. La primera va ser el del debut delPepen una banqueta professional. ¡Quants no el veien fora així que va començar!

En la segona, un Madrid de rècord va obligar el Barça a guanyar el títol amb més punts que mai. I en l'última jornada del campionat. El tercer any, la Lliga ha caigut abans. Al Barça li han sobrat fins i tot dues jornades.

Carrera d'obstacles

Notícies relacionades

Un Barça relaxat dóna un cop de mà al Depor

«No piqueu, no us deixeu portar pel que passa fora»

No obstant, el nombre d'obstacles a superar ha estat més gran que mai. La llista és llarga i ens la sabem de memòria. Arrenca amb el mateix Mundial de Sud-àfrica. Cansament, lesions, malalties greus i inesperades, insinuacions, provocacions… I tot i així, amb tots aquests problemes, en surts victoriós. Per treure's el barret.

Sempre he defensat que guanyar el segon any és molt més difícil que el primer. No obstant, vèncer en el tercer de forma consecutiva trenca qualsevol mitjana. Almenys en aquest club. Que només en dues ocasions en la història del Barça s'hagin guanyat tres lligues consecutives deixa ben clar l'enorme mèrit de la feina deGuardiola,dels seus jugadors i de la seva gent. I aquesta tercera, per mi, ha estat la més extenuant de totes.