Un Barça relaxat dóna un cop de mà al Depor

Sobraven punts per donar i regalar i un Barça desconnectat de la Lliga en va brindar un al Deportivo perquè s'apanyi com pugui per evitar el descens en l'última jornada. Al passadís dels gallecs els blaugranes van correspondre amb una actuació molt protocol·lària, sense brillantor. Només els interessava la brillantor de la copa que els va entregar Ángel Villar i que corona al campió.

Situats ja de camí cap a Wembley, Guardiola va reservar l'onze que jugarà la final i va tintar el Barça amb suplents, en el tradicional repartiment d'oportunitats quan no queda res en joc. Només quatre jugadors van identificar l'equip que va cantar el crit de victòria dimecres. Hi havia més titulars a la grada (Puyol, Piqué, Busquets, Iniesta i Villa) i la banqueta (Alves, Xavi, Messi i Pedro) que a la gespa. No es podia esperar res d'espectacular i no hi va haver res d'espectacular.

UN RIVAL DE PAS / Tot i ser un Barça disminuït, va ser de prou entitat i de més entitat que un Deportivo que semblava també de pas pel Camp Nou, sense oferir cap símptoma de jugar-s'hi la vida, amb l'amenaça del descens pendent dels resultats del Saragossa i el Getafe. Lluny de lluitar per la salvació sabent que visitava l'estadi en les millors circumstàncies, davant un amfitrió tou i sense ungles, al quadro gallec no se li va entreveure gens d'ambició, com si es conformés amb el puntet, com si no li importés jugar-s'ho tot a una carta a Riazor. Si el Barça hagués necessitat els punts, li hauria caigut una pallissa.

No era el cas. Amb la feina feta, Guardiola va recórrer al fons de l'armari i cada peça va intentar exhibir el seu valor. Era previsible que l'onze blaugrana semblés més una suma d'individualitats que un equip per la falta d'automatismes entre els components de l'alineació. Bartra debutava a la Lliga, Fontàs tornava a jugar de central després de sis mesos i de fer-ho de lateral esquerre, i Jonathan dos Santos, gairebé inèdit aquesta campanya, va exercir de lateral dret, de manera que en tenia prou de seguir el llibret de moviments i vigilar que ningú irrompés per la seva banda. A l'experiment de Jonathan, que va acabar de migcentre, la seva posició, s'hi va afegir el d'Afellay com a fals davanter centre, mentre Bojan, que reapareixia, va començar d'extrem esquerre.

BONES INTENCIONS / Afellay ha tingut sis mesos per mirar-se Messi i aprendre'n i es va moure en aquesta terra de ningú entre els centrals i els migcampistes del Deportivo. Amb les seves actuacions ja ha demostrat que és un home veloç i que encara els rivals sense problemes. Quan a aquest atreviment hi afegeixi resolució, entusiasmarà. De moment, només mostra bones intencions. Tan bones com les de Bartra, a qui falta camp per córrer, que és el contrapunt ideal a la quietud i la pau que desprèn Fontàs.

Notícies relacionades

«No piqueu, no us deixeu portar pel que passa fora»

Dues dècades d'una filosofia

L'estadi es va conformar amb poc. Ja ha disfrutat molt i encara falten les postres de Wembley. L'afició ja estava mentalitzada per veure suplents i jugadors del planter i només pretenia disfrutar de la festa del tancament oficial de l'estadi, a l'espera que se celebri la traca final l'endemà de la Champions. Les mirades van començar a la gespa, però aviat es van dirigir a la grada per cantar, fer onades i demanar a Guardiola que tragués Messi per acabar amb tant de tedi i avorriment. Amb ganes de gresca, es va aplaudir la substitució de Valerón, el més digne del Depor.

DUES OCASIONS / El tècnic blaugrana només va concedir mitja hora a Alves. No és el mateix, encara que el brasiler brindés dues carreres de les seves per la banda. Un centre al qual no van arribar ni Bojan ni Jeffren i una falta que Aranzubia va aturar van constituir la producció ofensiva blaugrana. No va anar més enllà la del primer temps. Ni la del Deportivo, que amb l'aigua al coll va exigir una gran parada de Valdés al primer minut i una sortida a l'últim.