Jonathan Soriano: «Ja pensava a deixar-ho i buscar feina quan em va trucar el Barça»

Jonathan és sinònim de gol. Aquest davanter del Pont de Vilomara (25 anys) sempre havia destacat per una tremenda facilitat per marcar. Va ser un punta molt cotitzat. De juvenil se'n podria haver anat a Anglaterra, a Alemanya, a Itàlia. Tenia les portes obertes de mig món. No va voler. Es va quedar a l'Espanyol, que li va donar la baixa fa dos anys. De ser una estrella a no rebre ni una sola oferta. Fins que va rebre la sorprenent trucada del Barça. Jonathan ha aconseguit amb 32 gols ser el pitxitxi de Segona. Una gesta.

- De jugar a Primera a formar part d'un vestidor de Segona Divisió B. Molt poca gent hauria fet aquest pas enrere.

- Quan es va acabar l'última cessió a l'Albacete, em vaig veure molt malament. L'Espanyol em va donar la baixa i en aquell moment em vaig trobar sense ofertes. Em vaig sentir molt sol, únicament recolzat per la família. Estava malament. Ja pensava a abandonar, buscar una feina lluny de la pilota, penjar les botes. Llavors el Barça es va interessar per mi i no m'ho vaig pensar dues vegades.

- ¿Va ser una decisió valenta, un pas endavant d'un futbolista desesperat?

- Va ser un alleujament. No tenia equips i es va interessar el Barça, i el Barça és el Barça. Sí, vaig tornar a Segona B, en una decisió que molta gent no va comprendre. Crec que va ser un passet enrere per després fer-ne dos endavant. ¿Una decisió valenta? Doncs, la veritat, no ho sé. Només sé que em vaig tornar a entrenar, a passar-ho bé, a viure de la meva professió, a tornar a ser al món del futbol. Vaig tornar a somriure, a fer gols, a guanyar en confiança..., fins avui.

- I va marcar 22 gols el primer any a Segona B i ha sigut el pitxitxi de Segona A, amb 32 gols.

- Aquests gols em demostren que vaig fer un pas enrere pel que fa a la divisió, però que va ser un encert a l'escollir el club. Sé que els davanters tenim moltes més possibilitats de ficar gols al jugar al Barça. Però no em puc relaxar per un any bo.

- Ara pot enviar un missatge als despatxos de Sant Adrià.

- No, no ho he fet mai, encara que podria enviar molts encàrrecs a diverses persones. Segueixo marcant gols. La meva millor manera de reivindicar-me és amb aquests 32 gols, amb aquestes assistències, fent bon joc.

- Li devien saber greu els xiulets que va rebre l'any passat quan va trepitjar Sant Adrià amb el Barça.

- Em va fer ràbia. Crec que els que em van xiular no sabien el que va passar realment amb mi. L'Espanyol em va donar la baixa, em va voler deixar sense dorsal ni fitxa.

- Els mateixos que el van fer fora ara aposten pel planter.

- Entristeix, però parlar del planter de l'Espanyol és perdre el temps perquè no hi ha marxa enrere. Em van saber greu les maneres que van usar amb mi, no va ser la millor manera de marxar, però veig que no he sigut l'únic. Aquests dies he vist com han acomiadat David García, Chica i Coro. No, no he sigut l'únic.

- Parlem del filial. ¿Em pot explicar l'èxit de l'equip, tercer en el seu primer any a Segona A?

- Doncs imagini's com és el vestidor. No hi ha estrelles, no hi ha distinció entre els futbolistes. Tots som un equip, i si ve algú del juvenil se'l tracta com un més. Tots anem a una.

-¿Han utilitzat el mateix sistema que el primer equip?

-És molt difícil jugar com el primer equip. Mantenim la idea però no tenim els mateixos jugadors. Per això fem servir les nostres pròpies armes individuals i hi afegim la filosofia de l'entrenador: pilota als peus i que corri el rival.

- ¿Quin paper ha tingut Luis Enrique en l'èxit d'aquest curs?

- Sembla que tingui un caràcter molt fort, que tingui molt de geni, però és un paio collonut. Hi pots parlar de qualsevol cosa. És el primer que recolza el futbolista. Dels 24 o 25 jugadors de la plantilla, cap pot estar enfadat amb ell. Tots hem tingut minuts durant aquesta temporada.

- ¿Quines sensacions hi ha quan t'entrenes amb el primer equip?

- És un premi, un regal. Jugar al Barça és molt difícil. Tu veus que practiquen un futbol fàcil i intentes seguir el seu ritme i llavors t'adones que aquest futbol que creen és molt més difícil d'executar del que sembla. ¿Jugar en un futur al Bar-

ça? Perdoni, però estem parlant del millor equip del món. Parlem de Messi, Villa, Pedro..., d'un munt d'internacionals.

- ¿Em dóna a entendre que el seu futur és a fora del Barça?

- Ha sigut molt important fer una bona temporada al filial perquè tots som al mercat. Jugar aquí és un aparador immillorable, però la meva marxa no depèn de mi perquè tinc un any més de contracte. Vull seguir avançant, ser millor futbolista.

Notícies relacionades

El dilema de com millorar

El Barça de Flick treu bona nota

- ¿Se n'aniria a l'estranger?

- Sí. Es juga igual al futbol aquí que a Pequín. Però no tinc cap preferència. Escoltaré totes les propostes. ¿Un desig per tornar a Primera? Doncs no, perquè ja sé què és jugar en aquesta divisió. Sóc receptiu a tot. Veurem què és el millor per a mi i per al club. Aquest any ha sigut el del convenciment que puc viure d'aquesta professió. Que no, que no deixo el futbol, que jo valc per a això.