¿Ronaldo més Kaká igual a Messi?

La Supercopa i la vaga de futbolistes ha ocupat en certs mitjans més espai que la visita del Papa, en què els anti-Papes han trobat un sorprenent ressò, o que la crisi econòmica de la qual, malgrat el que va avançarZapatero,no acabem de sortir. Els brots verds de la ministraSalgado eren un miratge. ¿S'ho creia ella?

El torneig va suscitar una inusitada passió per a un esdeveniment que es considerava devaluat. La marea ha arribat a les platges polítiques aprofundint les diferències entre les dues comunitats. Un sector de l'afició blaugrana veu en el Madrid una empremta de la tronada prepotència que no sap perdre, i una porció de la merengue veu en el Barça un conjunt hipòcrita que no paga pels seus excessos (el cap de porc tirat aFigo) i que ha sabutseduirl'estament arbitral. El que és nou és que els madridistes, per primera vegada, són tant o més victimistes que els seus rivals.

Les dues percepcions són fonamentalment errònies, però alimenten els que creen divisió. Com diuGuardiola,si això segueix així no sabem on anirem a parar i, afegeixo jo, no només en l'àmbit esportiu.

Del duel n'extrec quatre conclusions. La primera és que el Barça va ser tan acceptable guanyador com ho podia haver estat el Madrid siRamos l'hagués encertat amb el seu cop de cap abans del descomunal gol deMessi o si el Madrid hagués tingut una mi ca de sort al Bernabéu. Ho dic sense creure en la conspiració arbitral.

La segona és que, pel que es va veure en els dos bonics i vibrants partits, la superioritat apriorística donada al Barcelona, desplegada la temporada passada, ja no està garantida. La pilota està més en suspens.

La tercera és que només un cec no percebrà queRonaldo és inferior aMessi. Si els propietaris del Man-

chester, un gran entrenador europeu o la massa d'un club italià haguessin d'escollir, per idèntic preu, entreMessi iRonaldo,afegint en aquest lotKaká, escollirien l'argentí. Una cosa que fa reflexionar. Ja no és una qüestió de tècnica o classe, sinó de caràcter. L'argentí, tot i el seu descomunal talent, juga per a l'equip; el portuguès, malgrat els seus recursos i punt d'honor, juga el 90% del temps per a ell i això minva un 20% l'eficàcia del Madrid. No passarà una pilota a un company més ben situat si ell té una lleu oportunitat. Sembla incorregible i no crec queMourinho el renyi.

Notícies relacionades

Un Gamper en pau

«La situació a la selecció és límit»

Com tampoc, quarta, sembla que el president del Madrid vagi a dir al seu entrenador que encara queMessi escopís en la seva direcció o queGuardiola o el seu ajudant proferissin l'insult «banda de fills de...» que se'ls atribueix (la veritat deu ser, potser, la meitat de la meitat), un entrenador del Reial Madrid no pot ficar el dit a l'ull d'un tècnic rival. Mai. I encara menys amb el seu passat verbal i amb les càmeres presents.

Mourinho està aconseguint augmentar la fe i el fonamentalisme d'un sector creixent de l'afició blanca alhora que perd molts dels seguidors de bastantes ciutats d'Espanya. Això és dolent per al Madrid i és bo per als seus enemics, i algú hauria de tallar-ho.