L'exposició del Barça al risc augmenta

Quan arribes a semifinals, corres el risc d'ensopegar amb una màxima de la qual és difícil escapolir-se. Hi ha equips que cauen en l'equivocació de pensar que el fet d'haver superat un error fa que ja no et calgui tornar a esmenar-lo.

I això, en resum, és el que li va passar ahir a l'equip deXavi Pascualcontra el València. Després d'igualar el rècord d'11 victòries seguides en elplay-off, després d'haver deixat el teu rival KO per una diferència de gairebé 30 punts en el primer partit i, el que és més important, després d'haver començat de manera perfecta el segon enfrontament de la sèrie, comença a escampar-se per la banqueta una sensació de tranquil·litat.

La ràbia ben canalitzada després de perdre l'Eurolliga havia fet que des del primer home fins a l'últim es posés les piles. Però el fet de no trobar rivals durs de veritat ha influït en el fet que el Barça hagi abaixat la intensitat i la màgia després de retrobar-se amb la millor imatge de si mateix.

Perquè guanyar per un 2-0 els deVelimir Perasovicsignificava, sobretot, poder planificar. Un gran luxe en aquest moment del campionat, tal com està la fasciïtis deJuan Carlo Navarro. Per a l'escorta de Sant Feliu hauria representat disposar de més minuts extra per agafar ritme de joc sense tant risc de ressentir-se'n.

Notícies relacionades

El Barça es complica el 'play-off' amb una dura derrota al Palau

El Barça de Flick treu bona nota

Després de la derrota, però, ja no hi ha planificació possible. Anar a València amb un 1-1 en l'eliminatòria és viure el present tal com és. Els blaugranes ahir van fer la seva elecció: risc.

Sap greu que, una altra vegada, hagi contribuït a la derrota una dosi important de demèrits propis, però difícilment l'equip s'escaparà ja a tot això en el que queda de temporada. Esperem que, almenys, la ràbia torni a aparèixer en els moments importants i queNavarro, sobretot, no se'n ressenti més.