#ÀnimsTito

«Tito no es retira. Només es concentra per al partit més important de la seva vida. #ÀnimsTito». Ho va escriure Risto Mejide, el publicista i articulista d'EL PERIÓDICO. I al cap de poc, des de l'altra punta del món, un jove preocupat, inquiet, colpit per la mala notícia, teclejava amb el seu telèfon mòbil per retuitejar el seu missatge. Era Adrià Vilanova, jugador del cadet A, el fill de Tito, a qui el destí el situava ahir a Nova York, la ciutat on curiosament es va tractar el seu pare, disfrutant d'unes vacances escolars amb el seu grup d'amics.

Adrià està esgotant les seves tres setmanes en aquella ciutat nord-americana. Va ser ahir quan va rebre la trucada que mai hauria volgut sentir. Torna dilluns per ajudar el seu pare a no retirar-se. Només ajudar-lo a concentrar-se a conquistar el partit més important de la seva vida. Aquell que, segons proclama Adrià, tornarà a guanyar. No estarà sol. Aviat tindrà el seu fill al costat.

Quan el jove jugador del Bar-

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

ça (serà juvenil la temporada que ve) retuitejava aquell missatge encara no s'havia vist la cara emocionada de Sandro Rosell, el gest greu i pesarós d'Andoni Zubizarreta, ni Roura, Altimira, els seus dos amics de l'ànima, preguntant-se per què dimonis havia passat, ni la cara abatuda dels Messi, Puyol i Mascherano a la primera fila.

Devastats tots. Van arribar, es van asseure, tots amb roba d'esportista (tècnics i jugadors) i van escoltar a Rosell el que mai havien pensat sentir, amb la mirada perduda, tapant-se la cara, mentre arribaven missatges d'ànim de tot el món. Des de l'«afecte i la solidaritat»del Madrid i els«millors desitjos de Mourinho i el Chelsea»per demostrar que Tito no es retira del futbol. Ni de la vida.«Força Tito! Tots estem amb tu en aquesta lluita», va escriure Messi.