I Messi es va consumir

Se li va acostar Casillas, just davant de la porteria ocupada per milers de seguidors del Barça, un cop acabat el partit, però no sabia, en realitat, qui era. El va mirar amb cara destrossada, abatut, confós, desolat perquè Leo Messi va acabar ahir a la nit a Mestalla la setmana més negra des que va arribar al primer equip del Barça. No, no era Messi, ni se'l va veure, ni el va trobar l'equip quan més el necessitava. I el pitjor és que tampoc es va trobar ell a si mateix. A penes tres remats i només un a porta, sense gaire perill, davant Casillas.  Aquest porter que el va saludar esportivament quan ja era campió de Copa sense saber qui li donava llavors la mà a l'estrella.

¿Què li passa?

Va passar Casillas i allà, a la gespa, envoltat de jugadors del Barça, es va quedar Messi. Estabornit, sense saber realment què dimonis havia passat. O què li ha passat durant tota una temporada que acaba de la pitjor manera possible. No, no és la proximitat del Mundial ni tampoc es deu a la falta de passió. A Messi li treus  la pilota i envelleix a l'instant. Però ahir a la nit, a Mestalla, quan el barcelonisme encreuava els dits, per retrobar-se amb el gran Leo, va descobrir que no hi era.

A la primera part, ni rastre de Messi. A la segona, una mica. Però res comparat amb el que va arribar a ser. O era. ¿Què li passa? Potser, ni el mateix Messi ho sap.

Just quan tots esperaven veure l'estrella que ha il·luminat el Barça de la millor època, es va esfumar en la foscor de Mestalla, com un funàmbul. Con si fos un fantasma, consumint-se en una nit que trigarà a oblidar. No hi era Cristiano, a qui una lesió el va deixar a la grada, i era, o hauria d'haver estat la nit de Leo, però sols va aparèixer un rebel Bartra per marcar un gol, l'únic del Barça en aquests tres últims partits.

La prova que Messi ha entrat en un fosca laberint. Havia de ser la solució. Però va ser, al final, el problema per a un equip que ha vist jugar-se el futur en una setmana dramàtica que se l'ha carregat. Literalment.

Sec i sense energia

Notícies relacionades

Barça, et fots i t'aixeques

El final dels temps

No es podia imaginar Martino, qui més necessitava Messi, que li acabaria fallant en aquests set dies. Una duríssima derrota al Calderón per rubricar que el Barça ja no és un gran d'Europa. Una cruel ensopegada a Granada per suïcidar-se a la Lliga i, per acabar, la caiguda al precipici a la Copa davant el Madrid. El Madrid sense Cristiano. I el Barça, ves per on, sense Messi. Va estar al camp durant els 90 minuts. Va jugar tot el partit, però no va intimidar. No va fer falta tampoc la gàbia del Cholo Simeone. Un ordenat marcatge zonal i ben escalonat d'Ancelotti va sepultar la figura de Messi en una trista nit que segur que se'l menjarà, i molt, per dins.

No estava inspirat ni va tenir energia, no va espantar, no va generar perill, no va trepitjar l'àrea de Casillas, no va tenir ni la desgràcia de Neymar, que va estavellar un verinós xut al pal esquerre de la porteria del Madrid, no, no, no... No era Messi. Era algú que portava el 10 del Barça a l'esquena i que caminava en un partit que va certificar la pitjor temporada de l'home que va canviar la història del club. El futur s'ha de construir sobre ell. Però sobre l'autèntic.