Tito 1968-2014

Francesc Vilanova i Bayo, Tito per a tots, es va apagar ahir a la tarda en una habitació de l'Hospital Quirón de Barcelona. S'estava apagant des de fa gairebé tres anys quan li va ser detectat un tumor a la glàndula paròtide. Des del novembre del 2011, Tito, l'amic de Guardiola, el seu ajudant en cinc inoblidables temporades (una amb el filial i quatre amb el primer equip), va lluitar en silenci contra una terrible malaltia convençut que podria derrotar-la. Però al final es va apagar per sempre, amb tot just 45 anys, el marit de la Montse i el pare de Carlota Vilanova, estudiant d'Esade, i d'Adrià Vilanova, central del juvenil del Barça. Es va apagar sense poder disfrutar del somni de tornar a la banqueta, després de pilotar amb èxit el canvi del guardiolisme sense Guardiola, la transició més difícil del Barça.

A Tito, que no va poder debutar mai al Camp Nou com a futbolista i va haver de protagonitzar una curiosa carrera per Catalunya, Galícia, Extremadura, Mallorca i Alacant abans de tornar a La Masia, la malaltia no el va deixar disfrutar del càrrec de primer entrenador. No ho va poder fer ni una temporada sencera. Després de completar una volta de rècord a la Lliga post-Guardiola (18 victòries i 1 empat), Tito va patir una recaiguda el desembre del 2012, just un any després que se li detectés el tumor. Va decidir marxar per tractar-se a Nova York, on, curiosament, Guardiola disfrutava d'un any sabàtic després d'abandonar el Barça.

Tractament als EUA

Als Estats Units, es va sotmetre a una teràpia que el va tenir tres mesos llargs allunyat de l'equip. Però el dirigia a distància des d'un apartament pròxim a Central Park amb l'ajuda de Jordi Roura, el Tito de Tito, que posava veu a les seves ordres davant la plantilla. La seva cadira va estar buida a la banqueta, tant al Camp Nou com fora de casa, durant els mesos que va seguir el tractament.

Era el record obligat per a l'home que no va dubtar a atendre la trucada de Pep Guardiola l'estiu del 2007. Aleshores era director esportiu del Terrassa i estava disposat a assumir el timó també al camp. «Nano, no t'ho pensis ni un segon», li va dir Carles Rexach, el seu amic, protector i fins i tot tutor, quan li va explicar que Guardiola el volia com a ajudant al Barça B. Feia gairebé 15 anys que havien perdut el contacte, però l'amistat, teixida en llargues nits de xerrada a La Masia, no s'havia trencat.

No ho va dubtar ni un segon i va seure al costat de Guardiola. Primer al Mini (un any, ascens de Tercera a Segona B); després, al Camp Nou (quatre anys per a l'eternitat). Fins que Pep es va esgotar i el segon va passar a exercir de primer. Només tenia dues experiències prèvies en una banqueta. En la primera (2001-2002), va dirigir el cadet B blaugrana amb Messi, Piqué i Cesc, i en la segona, al Palafrugell durant mitja temporada (2003-2004), encara que no va poder evitar que baixés de la Tercera Divisió.

Turbulències i retrobament

Metòdic, discret, estudiós del joc, innovador en l'estratègia, silenciosament apassionat dels detalls tàctics, es va fer indispensable per la seva mirada crítica per fer evolucionar el model. «Quan el Pep ens va dir a l'octubre que es plantejava no continuar, buscar un substitut era un gran repte. Tito Vilanova representa el joc, l'anàlisi, la planificació, el compromís i la personalitat», va explicar Andoni Zubizarreta, el director esportiu, per avalar el canvi. El relleu va originar turbulències en la relació entre dos amics que, al final, van quedar mitigades en una altra discreta trobada entre tots dos, ja amb Tito malalt, a la casa de Barcelona de l'avui tècnic del Bayern Munic.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Amb Tito, el Barça va aconseguir la Lliga de 100 punts amb 115 gols, deixant el Madrid de Mourinho, el tècnic que un dia covardament li va ficar el dit a l'ull, a 15 punts de diferència. Quan havia iniciat el segon curs, la malaltia el va arrencar de la banqueta per tercera vegada. «Quan em van comunicar el que tenia, va ser un moment dur i vaig pensar en els meus fills més que en mi. Creia que encara em necessitaven», va confessar a TV-3 relatant la seva batalla contra el càncer, emocionat pel record de la Carlota i l'Adrià. «La confiança que em va transmetre la doctora Bescós va fer que entrés com qui va a prendre un cafè en una terrassa. Estava molt tranquil. A més, no vaig voler que ho sabessin els meus íntims amics perquè la doctora no tingués una pressió afegida el dia de l'operació».

Així era Francesc Vilanova i Bayo. El jove discret i silenciós que va madurar cinc anys a La Masia i no va poder complir el somni de jugar al Barça, però sí d'entrenar-lo.