L'home tranquil

Curiosament, Francesc Vilanova Bayo (17 de setembre de 1969), 'Tito' per als amics, mai va poder jugar al Camp Nou. El fill més il·lustre de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) va completar el període de formació a La Masia abans de jugar dos anys al Barça B (1988-1990), on va conèixer Pep Guardiola, però no va aconseguir travessar la rampa que porta del Miniestadi al temple blaugrana. Sí va aconseguir, però, aquest home tranquil, discret, callat, el que somia tot culer. Dirigir el Barça. Però per poc temps, massa poc (ni un any), a causa d'una terrible malaltia.

Però abans d'asseure's a la banqueta del Camp Nou, va protagonitzar una singular carrera com a jugador després d'abandonar el Mini sense trepitjar ni tan sols la gespa del Camp Nou. Va marxar primer a Figueres (1990-1992), on va arribar fins i tot a disputar la promoció d'ascens a Primera Divisió, però no va aconseguir aquest objectiu tan cobejat. Se'n va anar a l'altra punta d'Espanya, a Vigo, per conquistar els aficionats del Celta amb el futbol sedós i suau d'un interior 'made in Barça' (1992-1995). Després va saltar a Badajoz, on van disfrutar amb de la seva exquisida tècnica durant una temporada (1995-1996), el mateix temps que va passar a Palma amb el Mallorca (1996-1997). Després va recalar al Lleida (1997-1998) i l'Elx (1998-2000), i va acabar la seva carrera com a futbolista, forçat per una lesió de genoll, al Gramenet (2000-2002).

Saviesa futbolística

A tot arreu on va anar, sempre va destacar la seva discreció i la seva saviesa futbolística. Era un estudiós del joc, un apassionat de la tàctica, un curiós que es va amarar de coneixements dels seus entrenadors, fossin famosos, de Segona o de camps de gespa artificial. Però va necessitar 15 anys per rebre la nova trucada de Guardiola. El de Santpedor acabava de ser nomenat entrenador del Barça B, llavors a Tercera Divisió (2007-2008). I el Pep va ser el primer a pensar en el Tito, en el seu vell amic, que exercia llavors de director tècnic del Terrassa (també ho va ser del Figueres) pel seu gran coneixement de les categories petites del futbol català. També havia estat entrenador del Palafrugell, la seva única experiència en una banqueta abans de manar al Barça.

Tots dos, el Pep i el Tito, el Tito i el Pep, van iniciar una apassionant aventura que va començar amb l'ascens a Segona B del filial blaugrana abans de fer el gran salt al Camp Nou. D'entrenador del Palafrugell a assistent de Guardiola al Barça de Messi, Xavi, Puyol, Valdés, Iniesta... Els dos anys que ells van jugar junts al Barça B els van permetre teixir, amb aquelles interminables nits a La Masia, una gran amistat que va sobreviure fins i tot a grans turbulències.

Quan, cansat de l'obra que havien aixecat junts en quatre anys inoblidables (2008-2012), Guardiola se'n va anar a Nova York, el club va pensar en Tito. "Si t'hi veus capaç, si tens energia i creus que el faràs funcionar, no ho dubtis, és l'oportunitat de la teva vida. Si tens dubtes, planteja-t'ho perquè el Barça és molt exigent". Aquest va ser el consell que el seu amic i predecessor li va donar quan li va comunicar que Andoni Zubizarreta, director esportiu blaugrana, li havia proposat entrenar el primer equip.

Instruccions a 6.200 quilòmetres

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

S'hi va quedar. La relació d'amistat va trontollar durant aquella Lliga, una interrompuda Lliga, perquè Tito també va haver de viatjar a la Gran Poma, però per tractar-se de nou del càncer. Però fins i tot a 6.200 quilòmetres de distància, i amb ajuda de Jordi Roura, va saber pilotar l'equip, el Barça de la Lliga dels 100 punts, el Barça que va liquidar el Madrid de José Mourinho, el tècnic que li va ficar el dit a l'ull quan era segon de Guardiola, l'entrenador que va haver de marxar del Santiago Bernabéu perquè no va poder resistir el futbol d'un noi de poble, com ell mateix es definia.

I quan més estava disfrutant del seu ofici i es disposava a encarar la seva segona temporada a la banqueta blaugrana, una segona recaiguda el va convèncer que la seva salut era més important que dirigir l'equip de l'ànima. Va ser el 19 de juliol del 2013. Va deixar els seus jugadors en mans de Gerardo 'Tata' Martino i va guardar la pissarra per centrar-se en la seva recuperació. Durant els últims nou mesos no ha deixat de lluitar, però el càncer no en sap res de les vocacions i els somnis. I aquest divendres se l'ha emportat.