Mètode Luis Enrique

El mètode no és pujar a la bastida. Que no n'hi ha a la ciutat esportiva perquè tampoc és necessari, ja que les grades del camp número 1 permeten observar des de la distància adequada els intensos entrenaments del Barça de Luis Enrique. Tampoc és el mètode anar fent crits populistes a les sales de premsa o posar a córrer futbolistes per la muntanya com si fossin maratonians. El mètode Luis Enrique és rescatar, potenciar i, sobretot, evolucionar una idea futbolística que es va perdre amb el pas del temps, especialment en els dos últims anys.

Josep Maria Bartomeu, el president, ha obert la caixa (158 milions d'euros invertits en fitxatges) per donar-li la plantilla més cara a la recerca de la reconstrucció que pilota Luis Enrique. Es va perdre la idea per diverses circumstàncies: Tito, desgraciadament, no va poder seguir amb la seva obra derrotat per la seva malaltia i Martino, per molt que el defensin ara els jugadors («no és culpa de Tata, ¡cony! És culpa nostra», va cridar ahir Alves), no va entendre la idea ni, per descomptat, tampoc la va saber executar. Va aterrar l'ara nou seleccionador argentí en «paracaigudes», com ell mateix va confessar, i a l'adonar-se d'on havia arribat volia anar-se'n del Camp Nou quan no feia ni mig any que hi era.

UN 'NOU' I 2 CENTRALS / Amb Luis Enrique, en canvi, no hi ha dubtes sobre el lideratge. A Tata el va portar Rosell sense demanar l'opinió prèvia a Zubizarreta, el director esportiu. Quan se'n va anar Rosell al gener, de forma precipitada després del cas Neymar, corrent i sense donar gaires explicacions, a Tata li hauria encantat seguir-lo. A Luis Enrique, no obstant, el porta Zubi amb la complicitat de Bartomeu, convençuts tots dos que serà capaç de regenerar una plantilla que s'havia consumit en els dos últims anys. La magnitud i profunditat de la revolució (vuit fitxatges s'han realitzat, nou si s'hi inclou l'ara cedit Deulofeu al Sevilla) evoca els pioners temps de Cruyff el 1988. És a dir, temps de canvi total al Camp Nou.

«Un entrenador és un líder», va proclamar Luis Enrique en el seu primer dia al Barça. «No crec que necessitin gaire mà dura, necessiten anar de la mà, ser molt exigents amb la feina», va recalcar després com a primer manament del seu mètode abans de llançar el seu desafiament. «Les oportunitats vull que se les guanyin jugant. Els invito a tots que es desvisquin per jugar al Barça. Vull una competència ferotge», va afegir després, una idea que ha repetit al llarg de l'estiu. No mira els noms sinó el rendiment. Ni més, ni menys. I el club, amb la inversió més alta de la història, li ha donat una plantilla que satisfà gairebé tots els seus desitjos. Tots, no. Gairebé, sí.

Per començar, el Barça ha fitxat un nou, una cosa que no succeïa des d'Ibrahimovic. Un nou, Luis Suárez, a qui toca encaixar en la societat Messi-Neymar que no es va veure fa un any, i dos centrals experts, capaços de garantir rendiment immediat. Criticat un pel seu preu (Mathieu, que complirà 31 anys a l'octubre, va costar 20 milions quan el 2013 en valia vuit) i criticat l'altre pel seu precari estat físic: Vermaelen en complirà 29 al novembre, ha arribat lesionat del Mundial i no ha completat encara ni un entrenament amb el grup.

Notícies relacionades

Tres grans sota la llum

Una Lliga diferent

AUTOCRÍTICA COL·LECTIVA / El Barça i Luis Enrique han preferit invertir en dos centrals (35 milions) que en un de sol com el París Saint-Germain per David Luiz (50) o el Manchester City per Mangala (també 50). Però el verdader fitxatge seria recuperar Piqué. El millor Piqué, aquell que com ell mateix ha confessat ja no és. «Ja no sóc el millor central del món, espero poder ser-ho amb Luis Enrique», va comentar el defensa sumit com tots aquest estiu en una llarga autocrítica col·lectiva.

Xavi va voler anar-se'n del club, però s'ho va pensar millor. I es va quedar. Luis Enrique el va convèncer per tutelar el gran canvi, tant des del camp com des de fora. Iniesta, elegit ara com a segon capità, diposita una «fe total» en el tècnic. «Em quedo. Luis m'ha dit que compta amb mi. I jo compto amb ell», va dir Alves, dolgut amb la junta perquè el club va voler vendre'l però no va trobar comprador. «És el fitxatge més important de l'any», va proclamar Bartomeu als penyistes de l'entrenador. I Luis Enrique té un Everest per endavant.