Un equip desconnectat

A l'hora del partit es trobava a faltar Xavi i això és un problema. No per Xavi, per descomptat, sinó pel que significa. El joc després de Xavi no pot ser el mateix. Xavi ha estat tan important com a interruptor de la llum que no resulta senzill substituir-lo amb altres jugadors o una altra manera de jugar. Pels signes externs és obvi que Xavi encara pot ser remei, però ja no hauria de ser la solució. I als 60 minuts, el Barça demanava novament la solució Xavi. El partit demanava ajuntar-se i ningú s'ajuntava.

Durant una hora el Barça acumulava a París un munt de petits errors. Un per un potser no tenien importància, però tots sumats enfonsaven l'equip en un patiment, en especial perquè la majoria es produïen en la primera fase del joc. Homes d'alta qualitat tècnica perdien la pilota tot just abandonar la seva pròpia àrea i van ser tantts aquests petits errors que al PSG gairebé no li va quedar cap més remei que marcar. Aquesta poca traça col·lectiva contrasta amb l'art mostrat en el gol de l'empat. No és que fos una bona i preciosa jugada, sinó que va resultar digna de les millors nits per l'exquisidesa tècnica exhibida a una velocitat del diable. Es pot ser exquisit, es pot ser ràpid i es pot ser precís, però Neymar, Iniesta i Messi van ser totes tres coses alhora i aquesta combinació, senzillament, va resultar indefensable.

Abans que Ter Stegen cometés el seu primer error com a barcelonista, el Barcelona va mostrar la seva gran indefinició. Diguem sense dilació que Luis Enrique fa poc temps que és l'entrenador blaugrana i que té al davant una reconstrucció complexa, cosa que justifica aquesta indefinició. ¿El Barça vol ser un equip agregat o disgregat? ¿D'atacs llargs o curts? Encara no ho ha explicitat, en part perquè fins a París havia estat poc exigit. Semblava tenir-ne prou de mantenir la porteria a zero: la resta vindria donada per si mateixa, és a dir, per Messi.

Però ja a Màlaga es va advertir que feia falta bastant més, que el joc del Barça no podia limitar-se a defensar bé i encendre el coet de Messi i els seus nois. París ho certifica amb rotunditat, en especial perquè l'equip s'ha defensat sense precisió, no només pels errors puntuals en els gols encaixats sinó perquè l'estructura mateix de l'equip està bastant lluny de ser rodona.

Formidable PSG

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Luis Enrique proposa laterals ubicats com a extrems, atacants molt tancats i interiors molt oberts. Fins i tot a Màlaga li va funcionar i a París va passar a ser un problema. perquè Busquets va acabar convertit en un gran nàufrag dins d'aquesta gran desconnexió. Per aquesta raó, i no només per aquesta, a l'hora del partit al Barça se li va posar cara de necessitar Xavi que, com dic, és bo com a remei però massa significatiu si encara se'l necessita com a solució.

Afegim un detall que no és precisament menor: el PSG va jugar un partit formidable. De Motta a Cavani, de David Luiz a Pastore, el conjunt parisenc va saber fer-se fort en les seves fortaleses i amagar els punts febles. Els últims vint minuts ho van reflectir tot, quan l'equip de Laurent Blanc es va replegar sobre si mateix. Va ser el moment més reconeixible d'un Barça que s'està buscant a si mateix amb més ímpetu que estratègia. Fa la sensació que més que canviar peces, Luis Enrique necessitarà retocar la distribució d'aquestes peces, potser perquè siguin els interiors, senya d'identitat a can Barça, els jugadors que recuperin el protagonisme que avui assumeixen els laterals.