El Barça sobreviu gràcies al coratge

Un gol a pilota parada i un altre d’estratègia. El Barça de Luis Enrique explora altres terrenys que li van tornar a ser profitosos. Va trobar petroli en un desert que creia erm. Va suportar totes les penalitats, agafant-se a la fe i al coratge, i va sobreviure amb un triomf enorme, suficient per sentenciar mitja Lliga, i que hauria pogut ser més gran si l’agonia no li hagués ennuvolat la vista davant Casillas, que no va parar res fins als últims 10 minuts. El meta va evitar la crucifixió que avui viuria amb tres intervencions que van evitar una maneta. Una cosa semblant podria dir-se de Bravo, que va sostenir un Barça assedegat de glòria.

La va trobar ahir per fugir del Madrid en la classificació i tancant una setmana en què el Camp Nou ha sigut un oasi. No un paradís, perquè l’equip va patir davant el City i va patir encara més davant el Madrid, en un volcànic duel que va tenir de tot: accions brillants i errors indecents, dimissions escandaloses i aparicions sonades, vaivens en les dues àrees i una dosi de bogeria que va inocular també Mateu Lahoz amb 11 targetes en un duel emocionant però poc conflictiu.

APARICIONS SONADES / Va guanyar el Barça perquè van ser seves aquelles aparicions sonades. Potser perquè els seus protagonistes les van desitjar més que ningú en el seu clàssic d’estrena al Camp Nou, embriagats pel mosaic unànime del minut zero. Primer va emergir Jérémy Mathieu. Un defensa va escriure el pròleg del partit de les davanteres, i Luis Suárez, tantes vegades espectador com un culer més, va coronar el somni de la seva vida firmant l’epíleg amb un gol que marca amb els ulls tancats: pilota llarga a l’espai, pugna amb el defensa, xut intuïtiu. Entre mig, Cristiano Ronaldo va deixar anar gotes de misteri en l’apassionant trama que es va viure, molt ben acompanyat per Modric i Benzema.

El desenllaç es va produir avançada la novel·la, per sort per al Barça, que va sobreviure al primer temps (Cristiano va rematar també a la fusta) i va poder felicitar-se de conservar el cap i les cames. Va anotar el gol i prou, per molt valuós que sigui marcar en el clàssic. Va estar desarmat, aguantant com va poder un Madrid que va ser més ràpid, va estar més decidit i, a sobre, va tenir més la pilota. O la va tenir amb més idees gràcies a disposar d’un home més al centre del camp.

QUATRE CONTRA TRES / Davant els tres blaugranes, Ancelotti en va col·locar quatre. Bale va defensar el que mai defensa, o això li retreuen a Madrid, col·locant-se d’interior dret. Va poder ajudar Modrid i Kroos i es va guanyar un espai a la banda per cavalcar, encara que es va trobar en Alba un genet tan ràpid com ell. Després d’anys de misèria i gasiveria, el Madrid va voler la bola, i va demostrar que sap moure-la. Sobretot, davant rivals, com els blaugranes, que no saben jugar ni defensar-se sense. Mascherano es va veure nu entre Rakitic i Iniesta, incapaços d’encadenar tres passades.

A aquest home que faltava al centre del camp s’hi afegia una altra absència. Messi, a l’extrem dret, es va quedar arraconat, oblidat. Els seus companys mai el van trobar, tancat entre Marcelo i la línia de banda, amb Isco de guaita pròxim. ¿Encert del Madrid a crear una barrera psicològica entre els blaugranes i Messi, o demèrit local de no crear les opcions perquè el seu estendard es col·loqués en primera fila? En l’embolic només es va veure Luis Suárez, coneixent Pepe i temptejant Ramos. Messi va llançar la falta del 1-0, en la seva única intervenció abans de fugir de la banda després del descans. Neymar, tan malament o pitjor que el seu company, va quedar en evidència encadenant errors davant Casillas. Després del primer, va anotar Cristiano l’empat.

EL CANVI ANÍMIC / El 4-4-2 del Madrid ja va ser més evident en el segon temps. Se sentia tan còmode com convençut que aquesta idea era bona. Ni tan sols va canviar amb el gol de Suárez, en un error defensiu blanc clamorós: Alves va llançar un centre llarg a Suárez que va agafar Ramos despistat seguint l’esquer de Rakitic i deixant un espai inabastable perquè pogués tancar-lo Pepe.

Notícies relacionades

Busquets rep l'alta i jugarà el clàssic

El Barça pateix una altra rebolcada a València

L’índex de possessió de pilota va canviar, alhora que va transformar l’estat d’ànim general. El 2-1 va tranquil·litzar el Barça, sentint-se a recer al veure lluny les palmeres de l’oasi, sense que s’advertís cap reacció positiva al Madrid. El partit es va partir i l’esquerda va ser més evident al Madrid.

Modric i Isco es van veure llavors fent el sofert paper de Rakitic i Iniesta. Cap dels quatre va acabar el partit. Tots van ser substituïts. Com si els entrenadors volguessin que, efectivament, el duel el decidissin els davanters. Però Luis Enrique va posar al camp Busquets i Xavi per recuperar la pilota, i amb ella, es va presentar el Barça davant Casillas com no ho havia fet fins llavors.