Un altre ball per a una altra conquista

FC Barcelona’s Lionel Messi shoots and scores against River Plate during their final match at the FIFA Club World Cup soccer tournament in Yokohama, near Tokyo, Japan, Sunday, Dec. 20, 2015. (AP Photo/Shuji Kajiyama)

FC Barcelona’s Lionel Messi shoots and scores against River Plate during their final match at the FIFA Club World Cup soccer tournament in Yokohama, near Tokyo, Japan, Sunday, Dec. 20, 2015. (AP Photo/Shuji Kajiyama) / Shuji Kajiyama (AP)

3
Es llegeix en minuts
David Torras
David Torras

Periodista

ver +

Suárez ha sigut fidel a la cita,  imponent com a rematador. Una joia

Al River el cor li ha donat per guanyar-ho tot a Sud-amèrica. Però ni tots els cors junts d'aquesta banda vermella arriben ni per fer-li pessigolles al Barça. Tota aquesta il·lusió, tota la fe que el va portar fins al Japó, aquest bombament de sang li ha donat per aguantar dempeus fins que ha aparegut l'esquerra del 10, que avui no era seu i a qui han arribat a xiular, i que ha obert el camí de la cinquena corona. Després, Suárez ho ha rematat, amb un altre parell de gols, fidel a la seva cita, imponent com a rematador. Una joia.  

El Barça també ha jugat amb cor, mogut per l'obsessió de fer història, imparable en les seves conquistes, però per sobre de tot ha jugat com millor sap fer-ho, amb la pilota. Li ha costat trobar el camí, però quan ho ha fet i al River ja no li han quedar ni ànims per seguir lluitant, rendit i de genolls encara que no s'entregués, la final ha sigut una passejada que s'ha acabat jugant al pas, en un ball de tocs i retocs. Han sigut tres gols, però haurien pogut ser quatre, o cinc, o sis, amb MessiNeymar Suárez deixant passar unes quantes ocasions. Messi ha arribat a quedar-se mirant la repetició d'alguna al marcador com si necessités veure-ho per creure-ho. Ha marcat la més difícil, envoltat de rivals, i ficant l'esquerra no se sap com.

DETALLS ESPECTACULARS

El trident ha tornat a reunir-se, junts a la recerca de glòria, i amb ells ha format l'equip de Berlín, amb l'únic canvi de Bravo per Ter Stegen. L'elecció apareix com l'únic punt incòmode de la cita pel malestar que deixa en el porter alemany com s'ha pogut veure en la celebració. És l'onze de Luis Enrique, l'onze més indiscutible. No falla. El trident s'ha reunit i no ha deixat de buscar-se, entestats a repartir-se els gols. No ha arribar per als tres, i Neymar s'ha quedat sense marcar encara que Leo l'hi ha volgut regalar.

A l'11 li ha faltat aquest últim remat però, enmig d'algun error, ha ofert detalls espectaculars, regats i més regats, en un repertori imponent. Ha tingut un dels gols de la seva vida a la punta de la bota i, després d'haver deixat enrere l'Argentina sencera, s'ha enganxat. 

Suárez, no. Suárez no s'entreté, no s'adorna, sempre busca el camí més curt, a punt per ‘matar’, tingui qui tingui davant. Se'n va del Japó amb un repòquer, cinc gols per al cinquè títol. Però darrere seu hi ha hagut l'equip sencer, començant per Bravo que ha parat les dues que va tingut el River i seguint amb un enorme Piqué, i un intens Mascherano, i l'home invisible més valuós del món, Busquets, que sense marcar ha marcat amb la passada a Suárez. I al davant, un capità orgullós, Iniesta, el senyor de tot.

LLENYA I PRESSIÓ

El ball final ha tingut, això sí, un preàmbul poc delicat. El River ha sortit amb la pressió alta, tàcticament i emocionalment, pressionant la sortida de la pilota i serrant les dents en cada acció per ser més efectius. No hi havia pilota dividida en què no deixessin alguna marca, amb Poncio a primera fila. S'ha enganxat al coll d'Iniesta i no l'ha deixat ni respirar. Ha trigat poc més d'un minut a marcar-li els tacs per darrere, i així ha seguit sense parar, repartint a tort i a dret, convertit en el sant i senya argentí. I al seu costat, ningú s'ha arrugat. Pal va pal ve. Lluny d'encongir-se, el  Barça s'ha comportat com un valent, del primer a l'últim, i amb Messi i Neymar donant exemple. Ni un pas enrere.

Notícies relacionades

Però entre la llenya i la pressió, a l'equip li costava moure's amb comoditat, imprecís en la passada, incòmode en el control. No patia enrere però no connectava ni al mig ni davant, i a vegades semblava que la final es faria llarga. Messi l'hauria pogut fer molt més curta en un llançament de falta davant el qual Barovero ha tret una mà miraculosa, com si seguís ficat en el paper heroic que li va salvar la vida a River en la semifinal. Però no. Aquí s'ha acabat l'efecte. 

Després ja res no ha sigut igual. Tan bon punt han aparegut Messi i Suárez, el cor ha deixat de bategar encara que la grada del River seguís cantant. El món balla al so del Barça.