El Barça rep cops

El començament de l'any passat va ser dolent pel Barça i ha sigut regular l'estrena del 2016. De la derrota d'Anoeta a l'empat de Cornellà, el puntet revela el mínim canvi que ha operat l'evolució blaugrana. El derbi amb l'Espanyol no li ha deixat amb tan malestar, però ja ha advertit que la sèrie amb l'etern rival tindrà molt poc d'entranyable i fraternal.

L'empat a res del primer duel (el de la Lliga) s'ha saldat a l'estadi blanc-i-blau amb un esclat d'eufòria com si s'hagués consumat l'eliminació dels culers de la Copa. Fet que podria produir-se dimecres que ve, encara que molt més hauria de fer l'Espanyol del que ha proposat en la presa de contacte amb el Barça.

NEYMAR, EL PITJOR MALSON

El campió de les dues competicions també haurà de millorar. De moment ja sap com les gasta l'Espanyol. Un cop s'emporta el Barça, frustrat amb dos remats a la fusta (de Messi i Suárez, encara que Neymar ha sigut el pitjor malson local), diversos blaus a les cames però amb el convenciment que caldrà d'esforçar-se molt més per enderrocar la passió que ha mostrat el rival.

De les moltes coses que va anunciar Galca en el derbi s'han complert algunes: l'Espanyol ha corregut i ha sigut agressiu, ha creat moltes dificultats i els seus futbolistes ho han donat tot. Però jugar bé, crear ocasions, exhibir el mateix estil, això, ni de bon tros. Tampoc que aniria a buscar la victòria, perquè no ha fet res per merèixer-la ni per aconseguir-la. Un córner tancat llançat per Jordán i una carrera de Hernán Pérez i encara gràcies.

UN SIMPLE ESLÒGAN

Va ser un simple eslògan, el de Galca, que s'ha diluït molt aviat. Als cinc minuts, quan la pressió avançada que ha intentat exercir l'Espanyol ha deixat de ser efectiva quan els seus jugadors començaven a arribar tard a la pilota (només arribaven al cos aliè) i els del Barça han vist que no podien entretenir-se tret que volguessin patir una rebolcada. Per la gespa havien passat una manada de bisons al matí que l'havia deixat impracticable i a ells els arribava l'envestida d'un futbolista blanc-i-blau.     

El suposat atreviment de l'Espanyol va ser un lema propagandístic. Llenya i més llenya ha repartit l'equip de Galca sobre la gespa davant l'anuència de l'àrbitre, un lamentable González González que encara arrossegava el deplorable estat de forma que va demostrar en el Madrid-Reial Societat. Pèssim va estar dimecres i pèssim ha estat dissabte.

Que el Barça penés per l'estratègia blanc-i-blava i la permissivitat arbitral també ha estat degut la seva pròpia imperícia. El contrast entre el primer temps i el segon ho ha demostrat, encara que l'Espanyol ha retrocedit diversos metres i ha enterrat la destral.

PERDENT EL TEMPS

El principal canvi ha sigut la vivacitat més gran que ha imprès a les seves accions. Els culers han comprès que estaven perdent el temps, a més del que van deixar córrer els locals –els aplegapilotes han sigut els primers a descobrir el plantejament de Galca-, i se'ls havia escapat mig partit.

Notícies relacionades

Espanyol - Barça, en directe

L'u x u blaugrana

La imatge del Barça ha canviat substancialment després de passar pel vestidor. Molt més vertical, només ha trigat nou minuts a disparar a porteria, però el pal ha frustrat el gol de Suárez després d'una brillant jugada individual. L'uruguaià ha exercit a estones d'extrem dret mentre Messi buscava pel centre crear accions de superioritat.

El màxim rèdit que ha obtingut ha sigut el retoc tàctic de Luis Enrique, que ha alineat l'onze de la final de Berlín, ha sigut esgarrapar un parell de faltes a la frontal. Una l'ha estavellat Messi a la creueta de Pau, petrificat per la sort que ha tingut i que l'ha acompanyat fins al final.