La fiscalia veu indicis de delicte en la xiulada a l'himne en la final de Copa

La Fiscalia de l'Audiència Nacional considera que la xiulada a l'himne d'Espanya al Camp Nou durant l'última final de la Copa de Rei, que va enfrontar el Barcelona i Athletic el 30 de maig, pot constituir un delicte d'injúries contra la Corona i d'ultratge a Espanya i els símbols constitucionals. El Ministeri Públic s'ha pronunciat així aquest dijous al considerar encertada i acceptar la inhibició remesa pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Barcelona. Per això, ha instat el Jutjat Central d'Instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, amb Fernando Andreu com a titular, a investigar i enjudiciar els fets.

El Ministeri Públic ha informat a favor que l'Audiència Nacional accepti la competència de la denúncia que va presentar Manos Limpias per la xiulada a l'himne i de les querelles d'altres associacions. Considera que els xiulets massius en presència del cap de l'Estat, Felip VI, es poden tipificar en l'article 490.3 del Codi Penal, que castiga les injúries al Rei en l'exercici de les seves funcions amb una pena de sis mesos a dos anys de presó si fossin greus, i amb una multa de sis a dotze mesos en cas de no ser-ho. Segons el seu parer, la xiulada pot constituir també el delicte previst en el article 543 del Codi Penal, que castiga les "ofenses o ultratges a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes, efectuats amb publicitat" amb una multa de set a dotze mesos de presó.

DIVERSES QUERELLES

La reproducció per megafonia de l'himne espanyol al Camp Nou abans de la disputa de la final copera, a gran volum i tan sols durant 48 segons, va ser rebuda amb una xiulada estrepitosa per part de la immensa majoria dels 95.000 aficionats presents a l'estadi. Era la primera final de Copa presidida per Felip VI i la reacció del públic era esperada, malgrat les advertències fetes els dies previs des del mateix Govern, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i la Lliga de Futbol Professional (LFP). En les anteriors finals disputades entre els dos equips, sota el regnat de Joan Carles I, ja s'havien produït mostres de rebuig similars: a Mestalla el 2009 i al Vicente Calderón el 2012.

Manos Limpias es va querellar al juny als jutjats de Barcelona contra el club blaugrana i l'Athletic per un suposat delicte i ultratge a Espanya i un altre contra els drets fonamentals al considerar-los responsables directes de la massiva i sonora xiulada. La Fiscalia General de l'Estat també va rebre altres querelles d'un particular i altres que li van ser remeses per la fiscalia de barcelona subscrites per l'Associació Arca Ibérica i el partit Vox. També li va ser remès l'informe emès per la Comissió contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport. 

ORGANITZACIONS INDEPENDENTISTES

En el informe fiscal s'explica que, segons la instrucció feta fins aleshores, "es revela que l'entitat que va portar a terme la convocatòria va ser Catalunya Acció, presidida per Santiago Espot i Piqueras, adherint-se al manifest que va servir de convocatòria a onze organitzacions independentistes més: Sobiranía i Progrés, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Plataforma pel Dret a Decidir, International Comission of European Citizens, Fundació President Macià, Ara o Mai, Catalunya diu Prou, Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya, Societat Catalana de Lliure Opinió, Moviment de Cultura Popular El Sotrac i Units per Declarar la Independència de Catalunya.

Notícies relacionades

Descomunal bronca a l'himne espanyol

Una Copa molt cara

En el manifest de Catalunya Acció, titulat "Per la xiulada a l'himne espanyol i al Rei Felip de Borbó", s'assenyalava que la final de Copa es presentava com una ocasió immillorable per manifestar que volien "deixar de ser súbdits del regne d'Espanya" per convertir-se "únicament en ciutadans d'una Catalunya independent".

A finals de juliol, la Comissió Antiviolència va proposar al Ministeri de l'Interior que imposés un total d'1.237.000 euros en multes, però no el tancament de l'estadi blaugrana. La proposta de sanció més elevada va ser per a Catalunya Acció (190.000), mentre que per a les altres onze organitzacions van ser de 70.000 euros per a cadascuna. Per a la RFEF, un total de 123.000; per al Barça, 66.000 i per a l'Athletic, 18.000.