El campió es juga la Lliga

La Lliga es juga a les cinc en punt. I al vespre, cap a les set, el campió alçarà els braços. A Granada o a la Corunya, i en la distància, a Bar-celona o a Madrid, una doble celebració al camp i al carrer. Després de més de gairebé 3.400 minuts, més de 55 hores de futbol, la Lliga no n’ha tingut prou i ha volgut fer-se pregar una mica més. Així que ha esperat fins a l’últim dia abans d’entregar-se al guanyador, al límit del suspens. 

Fa molt poc semblava decidida a repetir campió, amb el Barça tan per sobre de tots que fins i tot els rivals es van rendir, resignats a deixar posar dia i hora per rematar el títol. Però, de sobte, el líder va començar a tontejar i en quatre dies va perdre tot el que tenia guanyat, i va passar d’anar embalat cap al triplet a perdre de vista la Champions i témer per la Lliga. Van aparèixer els dubtes al Camp Nou i a l’equip no li va quedar cap més remei que tornar a lluitar per reconquistar el que ja era seu.

Avui, s’enfronta a l’últim acte, un tot o res, amb la confiança que tot està al seu favor però també sota la pressió d’acabar entregant un títol que tenia a la mà. A l’altra punta, a milers de quilòmetres, el Madrid està condemnat a guanyar i esperar. Tota la temporada ha anat al darrere, incapaç de seguir el ritme del líder, però en l’últim moment, ha accelerat davant la frenada blaugrana i s’ha trobat davant una situació inimaginable. Un regal sorpresa que pot quedar-se en res. Engreixar per morir. O no.

«Hem plantejat el partit igual que els 37 anteriors. El que s'ha de fer és relaxar la tensió» Luis Enrique

«¿Primes a tercers? No sé de què m'està parlant. Tenim fe, hi creurem fins al final» Zinedine Zidane

Els dos jutges, el Granada i el Deportivo, comparteixen en comú el fet de no tenir cap al·licient pel qual lluitar tret del desig de guanyar, que sempre hauria de ser innegociable, encara que cada dia hi hagi sospites que ho posin en dubte. Les últimes, els possibles tripijocs en el Reial Societat-Rayo, amb possibles apostes de jugadors en contra del seu propi equip, o ben convençuts que perdrien o ben disposats a perdre.

UN JOC DE MALETINS

El món del futbol es rebel·la de paraula contra aquest costat fosc encara que, en el fons, tots saben de què va aquesta pel·lícula. «¿Primes a tercers? No sé de què em parlen», va dir Zidane, fent-se el longuis. «Em molesta que es dubti de la nostra professionalitat», es va queixar José González, tècnic del Granada, tot i que el club està ficat en tots els embolics.

«Jo poso la mà al foc per tots els professionals del futbol. Després, si m’equivoco, em cremaré», va dir Luis Enrique, aliè a tot el que no pot controlar, des de les possibles motivacions extra que pugui rebre el rival fins a la gespa, que sembla que estarà alta i seca. El que sí que controla, l’equip, li transmet les millors vibracions, convençut que no fallarà després d’haver deixat enrere la pájara que avui l’obliga a jugar-se la Lliga en 90 minuts.

«El partit el plantejarem igual que els 37 anteriors», va admetre, al·ludint a l’estratègia general que traçarà al vestidor. «Tinc la sensació que només guanyarem la Lliga si guanyem a Granada», va afegir, conscient de la necessitat de controlar la tensió i l’ansietat acumulada aquests dies d’espera. Així que, en principi, res de mirar cap a una altra banda, res d’estar més pendent de Riazor que de Los Cármenes. «Si no guanyem ja mirarem cap a l’altre costat al minut 95...», va comentar, encara que ningú contempla aquesta situació.

QÜESTIÓ DE FE

A l’altre costat, si fa no fa el mateix, encara que tot sigui un posat. Costa imaginar Zidane sense voler saber res del que passi a Granada. «He somiat que podia guanyar un títol. Tenim fe en la Lliga. Hem guanyat 11 partits consecutius i estem a un punt. Creurem fins a l’últim segon del partit», va afegir el tècnic, que curiosament tanca el seu cercle personal en aquesta etapa. Va debutar davant el Depor a casa (5-0) i ara és la seva gran esperança de conquistar un títol al qual fa unes setmanes va renunciar, assumint que seria del Barça. En aquest episodi final, no es guardarà res i, com Luis Enrique, alinearà l’onze de gala. 

«Em molesta que es dubti de la nostra professionalitat. Posaré el millor equip per guanyar» José González

«El meu passat blanc no m'afecta. Sabem que serà molt difícil amb el que s'hi juguen» Víctor Sánchez

Notícies relacionades

Luis Enrique: "Plantegem el partit igual que els 37 anteriors"

Ángel Castellanos: "Venien espantats, 'gairebé preferiria ser torero i sortir a la plaça', deien"

No sembla que ho hagi de tenir difícil. El Deportivo és un vaixell a la deriva, que s’ha enfonsat de mala manera entre retrets i mals rotllos que el converteixen en víctima propiciatòria. El central Arribas va acusar ahir alguns companys de «no voler entrenar-se ni jugar» enmig d’una descomposició general que li acabarà costant el càrrec a l’entrenador, Víctor Sánchez, enfrontat amb mig equip. «Luisinho m’ha arribat a amenaçar i Lopo té una personalitat bipolar», va denunciar.

Res a veure amb el bon ambient i la relaxació que es viu a Granada, per més que al seu voltant hi hagi el soroll de cada any motivat per les ombres de sospita. En aquest escenari, amb maletins o sense, amb la gespa alta o curta, el Barça està obligat a guanyar aquesta Lliga. Com el campió que és, no pot deixar-la escapar. No hi haurà rua, pendent d’arrodonir la festassa amb la Copa. Però aquesta Lliga mereix ser celebrada perquè l’haurà guanyat dues vegades. A les cinc comença la reconquista.