Un 'hat-trick' de Suárez elimina aviat l'angoixa del Barça

Tard o d'hora, per treure's de sobre l'angoixa i les angúnies que anirien creixent amb el pas dels minuts, el Barça ha amarrat la Lliga que havia sigut seva. Feia baixada el camp del Granada, sec com la moixama, i l'equip ha sortit decidit a buscar el que sentia com a propi i que, en realitat, a penes ha deixat de pertànyer-lir només deu minuts mal comptats: els que han mediat entre el primer gol de Cristiano i el primer de Suárez, en la pugna particular que mantenien els dos artillers i que, com el premi gran, ha viatjat a Barcelona. Amb la pilota de record del triple que va firmar.

L'experiència del camp del Betis, on el Barça va esperar que se li presentés la victòria i va patir de forma innecessària, no va caure en sac foradat. L'equip ha sortit corrent a buscar-la i l'ha trobat aviat. Ha trepitjat amb freqüència l'àrea (quatre vegades en el primer quart d'hora) i ha pogut connectar remats amb certa facilitat, cosa que ha estimulat la seva confiança.

FESTA DE FINAL DE CURS

Més l'ha estimulat l'actitud del Granada. Com que l'onze local no s'hi jugava res, tampoc li interessava un assumpte que no era de la seva incumbència. La seva Lliga va acabar la passada jornada, al segellar la salvació, i avui s'ha pres un respir. Ha comparegut, perquè era el que manava el reglament, i ha despatxat la tarda amb un aire molt funcionarial.

Lluny de voler divertir la soferta afició, i divertir-se en la festa de final de curs, s'ha repenjat cap enrere per no sortir maldat davant un Barça que havia de bregar fins a l'últim dia perquè s'ha relaxat abans d'hora. I, com que es tractava d'una final, Luis Enrique ha posat l'alineació de Berlín. Cap sorpresa. La que sap tothom. La del triplet que avui ha posat la primera pedra del doblet que hauria de culminar la setmana que ve amb la Copa.

Davant d'un rival tancat, que sols s'ha esforçat a tapar-se, el Barça ha jugat en la meitat del camp. Els exercicis en espais reduïts de Sant Joan Despí serveixen, precisament, per trobar espais on no n'hi ha, on calcrear-los. No estaven per dins, amb una línia de quatre defenses i una altra de cinc centrecampistes per tapar el trident, i els ha forçat per arribades dels exteriors. Amb irrupcions inesperades d'Alba i Alves trencant des del darrere. Les seves centrades les esperava qui les havia d'esperar: el nou. Sempre amb la canya a punt, sempre en el lloc indicat, ha posat el peu dret, ha posat el cap, i ha liquidat el patiment, el partit i la Lliga, convertint la segona meitat en un tràmit sobrant.

CUENCA IRRITA EL BARÇA

Ni el Granada pensava discutir la victòria després de passar pel vestidor ni el Barça la posaria en risc, encara que a Alves se li ha anat el cap un parell de vegades, animat per l'èxit de la primera excursió i ha cedit un parell de passades per no tornar a temps, sufocat per la calor i la pesada gespa molt espessa i sense una gota d'humitat. H asigut Cuenca qui ha arrossegat  els seus excompanys i ha irritat els seus per no llançar la pilota fora quan Mascherano i Suárez estaven a terra.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El Granada ha vist la possibilitat de sortir de la seva voluntària reclusió, alliberat per un Barça ja relaxat, i ha rematat una vegada a Ter Stegen i ha tret diversos córners, amb l'actitud que suposadament hauria hagut de mostrar en l'inici.

FICTÍCIA EMOCIÓ

Obrir-se implicava donar pàbul al Barça, que per llavors només pretenia recrear-se amb la pilota i marcar sol si la jugada era bonica. Messi ha seguit en la seva línia de generar ocasions més que anotar, i Neymar no ha recuperat la punteria. Ni uns ni altres s'han deixat  enredar pel contrari i el partit ha adquirit una pretesa tensió, una fictícia emoció perquè tots s'emportessin un bonic record. Suárez, a més, s'ha emportat la pilota.