Com el Toro de la Vega

hi ha tontos que estan contents perquè a partir d’ara ja no mataran el Toro de la Vega. Només el torturaran. ¡Què bo que és el progrés!, deuen pensar. Potser creuen, ingenus, que el toro d’aquest any estarà content i agraït al cavil·lar que d’aquí sis o set edicions d’aquesta barbàrie espanyola al col·lega toro que llavors li toqui patir potser li faran alguna porcada menys. O li donaran una mica de Coca-Cola perquè, reanimat, pugui seguir mostrant pànic durant més estona mentre sigui agredit.

    Hi ha mentalitats espanyoles que tracten les sensibilitats catalanes –bé, en el fons totes les sensibilitats no idèntiques a les seves– com el Toro de la Vega. En un moment donat decideixen deixar de matar-les però es resisteixen a no torturar-les; el fons del seu ànim i actuació no queda dissimulat. És el que passa amb les estelades i la forçada marxa enrere provocada per un jutge just i intel·ligent. Però que ningú se n’alegri, ja és tard, ara ja gairebé és igual. L’agressió radical i ultra està produïda, és clar que la idea bàsica era matar pluralitats i si es deixa en tortura és per un simple accident. Aquestes mentalitats havien deixat la racionalitat i el Dret per a més endavant.

    Però si les coses continuen així, no sabem si hi haurà un més endavant. De moment, per a consternació dels catalans que encara desitgem que Espanya ens accepti com som i s’arregli el contenciós, l’independentisme ha guanyat la final de la Copa del Rei. Gràcies, Concepción Dancausa, delegada del Govern a Madrid. 

La sacada d’honor

No li diré tonta a Dancausa per la possibilitat que cregui que això és més un insult que una descripció. Però li trasllado el segur agraïment pel que ha fet que deu sentir la presidenta separatista del Parlament, Carme Forcadell. I també el desig de tots els independentistes que ella, Concepción, faci la sacada d’honor del partit i canti des del centre del camp l’himne que vulgui i escridassi a tots els heterodoxos que se li acudeixin. S’ho ha guanyat. Si triomfa el procés tindrà carrer propi a Barcelona per la seva gran aportació per crear nous sobiranistes. I també per la seva contribució al futbol: tot el que puguin fer diumenge Messi, Neymar, Gameiro i Unai Emery tindrà molt poca importància al costat del seu autogol per l’escaire.

    Que consti que als federalistes de Catalunya ens queda algun consol. Gairebé per primera vegada, veus no catalanes del Dret i del Constitucionalisme espanyol no ens han deixat sols. En aquest cas van subratllar majoritàriament que prohibir les estelades al Vicente Calderón era una bestiesa. I van denunciar juntament amb nosaltres que era una agressió per terra, mar i aire, perquè per fer-ho s’ha mentit (dient que el Barça va assistir a la reunió en què es va adoptar la decisió, quan ni tan sols va ser convocada), s’ha distorsionat la norma (les estelades no figuren en el catàleg dels símbols prohibits per la Comissió Antiviolència al Futbol), s’ha calumniat (vinculant el pacífic independentisme català amb la violència i el terrorisme) i s’ha desatès un significatiu avís previ: la Fiscalia ja va arxivar com a judicialment innòcua la xiulada a l’himne espanyol de la final de Copa anterior. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

    L’argument que aquestes banderes poden despertar odis entre els qui no els agraden únicament condueix a una cosa: a esforçar-se en els registres dels qui no les portin. I perquè estigui clar i per facilitar la prevenció policial, aconsellaria a tots els catalans i als seus amics espanyols que vesteixin diumenge l’equipació culer quadribarrada. El recurs desesperat de justificar que es trepitja la norma recordant que a aquests partits hi assisteix molta gent carregada d’alcohol porta a un altre consell: limitar l’accés a tots els possibles borratxos que puguin estar d’acord amb les tesis de l’excel·lentíssima Dancausa.

    Encara que les ganes de polititzar dels que prediquen ingènuament que no s’ha de polititzar l’esport hagin presidit tot l’avantmatx, val la pena dedicar unes línies al futbol. Els finalistes són uns equips tan grans que no es mereixen que a la llotja hi hagi senyores (o senyors-bronca com el president de la Lliga Professional, Javier Tebas) tan antiesportius. Ells són la mare i el pare –mentre no es demostri que Mariano Rajoy sobre això sí que en sabia alguna cosa– que una bajanada es disfressés temporalment de norma legal. En qualsevol cas, desitgem que al camp guanyi el millor, i ho sento pel molt meritori Sevilla.