La mala nota dels precedents francesos

Nou francesos en un segle i dotze francesos en els últims 16 anys. El repartiment desigual en l'arribada dels futbolistes al llarg del temps es correspon amb la irregularitat del rendiment que han ofert. La nota general a penes supera l'aprovat. La immensa majoria dels antecessors de Samuel Umtiti i Lucas Digne no han superat els dos anys de militància al Barça, i les excepcions, breus, són tres: Ludovic Giuly, Eric Abidal i Thierry Henry.

Els precedents són poc satisfactoris, encara que les millors experiències són les últimes. Giuly, Abidal i Henry van conquistar Lligues i una Champions, com a mínim; Abidal en va sumar dues, i és l'emblema del triomf de la perseverança, més enllà de ser qui més temps s'ha estat al club: sis temporades, que haurien pogut continuar si no hagués patit l'infortuni d'un tumor i un trasplantament de fetge.

Dels 19 predecessors d'Umtiti i Digne, n'hi va haver dos (René Victor Fenouillère i Jules Robisco) que no van disputar cap partit oficial, sinó amistosos. Ludovic Sylvestre (temporada 2005-06) només va jugar dos partits. Procedent del filial, va aparèixer amb el primer equip en el partit anterior i posterior a la final de la Champions del 2006. Va jugar 26 minuts al Sánchez Pizjuán contra el Sevilla (3-2) al substituir Sylvinho i 81 a San Mamés (3-1) en la clausura de la Lliga, ja conquistada i celebrada pel Barça de Rijkaard.

LA PRIMERA PARELLA

Jim Carlier i Maurice Bigué van jugar junts al Barça la temporada 1913-14. No van ser els primers francesos. Abans d'ells havia vestit de blaugrana Henry Normand (1908-09), i poc després (1917-18) arribaria Jean Verdoux. Van passar gairebé 50 anys fins a l'arribada del següent representant gal.

JUGADOR I ENTRENADOR

Va ser Lucien Müller (1965-68), que va aterrar al Camp Nou procedent del Reial Madrid, on havia estat també tres campanyes. Havia arribat a la Lliga procedent de l'Stade de Reims un dels grans de França en aquella època, on va jugar amb Raymond Kopa (foto), un altre exmadridista.

Müller era centrecampista. Després va ser entrenador, a Espanya (Castelló Burgos, Mallorca) i a Mònaco. Vas er la primera aposta de Josep Lluís Núñez tot just accedir a la presidència del Barça (1978). No va aguantar ni mitja temporada. Va ser destituït i substituït per Joaquim Rifé.

20 ANYS DESPRÉS

Hi va haver un altre salt en el temps, de gairebé 20 anys, fins a l'arribada del següent jugador francès. Va ser Laurent Blanc. Tot just va estar una campanya al Barça de Bobby Robson (1996-97) i va disputar 38 partits, prou per conquistar tres títols. Va marxar davant l'arribada de Louis van Gaal i l'enorme competència que tenia al centre de la defensa amb Abelardo, Nadal, Couto i Popescu.

Blanc va ser fitxat de l'Auxerre i traspassat a l'Olympique de Marsella a petició pròpia. Blanc, el llorejat exentrenador del PSG dels últims anys, volia garantir-se la titularitat en la temporada prèvia (97-98) al Mundial que s'anava a disputar al seu país.

Ho va guanyar. Era un dels puntals de la selecció francesa campiona del món (1998) i d'Europa (2000). Fins a cinc jugadors d'aquella generació van vestir de blaugrana. El més jove de tots ells va ser l'únic que va triomfar sense haver arribat en la seva plenitud al Barça.

"VAIG ARRIBAR TARD, MOLT TARD"

"Jo vaig arribar tard, molt tard", va confessar Thierry Henry (2007-2010) a aquest diari al febrer. En l'ocàs de l'era Rijkaard, però va participar en el llançament de l'era Guardiola. Va ser partícip destacat del primer triplet de la història del Barça i el primer sextet de la història del futbol, abans de volar cap a un retir daurat als Estats Units.

També va arribar tard al Barça Liliam Thuram (2006-08). Als 34 anys, ni més ni menys, fugint, juntament amb Gianluca Zambrotta, de la descomposició del Juventus, condemnada per trampes a Itàlia. Va jugar 29 i 28 partits en les seves campanyes. A l'edat s'hi va sumar la complicació de defensar molt lluny de l'àrea. Massa per a ell.

Menys motivat es va presentar Emmanuel Petit. Històrica aparició l'any 2000, juntament amb Marc Overmars, procedents tots dos de l'Arsenal. Ells dos van ser la compra que va fer Joan Gaspart amb el taló dels 10.000 milions de pessetes que li havia entregat Florentino Pérez al pispar-li Luís Figo. Un any va jugar Petit de blaugrana, que va ser traspassat al Chelsea.

MIG ANY DE DUGARRY

Aquell any va ser el doble del que va durar Christophe Dugarry, excompany de Zidane al Girondins de Bordeus i un dels primers fitxatges de Van Gaal, que el va portar del Milan juntament Michael Reiziger. Va estar-se cinc mesos i només va disputar 13 partits. Al gener va ser venut al Marsella, també, on va contraure mèrits per ser després internacional.

Van Gaal va voler refer-se de la mala experiència i va creure detectar una joia en Frédéric Déhu. No era tal, ni de bon tros. Va durar un any aquell prometedor defensa del Lens, que va ser recuperat pel PSG. Déhu va marxar (també Van Gaal) i Llorenç Serra Ferrer va apostar per dos francesos.

Abans que Petit, havia contractat Richard Dutruel, el destacat meta del Celta, a qui li va venir gran la porteria del Camp Nou. Una desgraciada experiència va viure: en la seva primera campanya (2000-01) va ser substituït primer per Francesc Arnau i després per Pepe Reina, que emergien del planter; en la segona, només va ser convocat en dues ocasions. I no va sumar ni un partit de competició oficial.

Dutruel va donar un cop de mà a Philippe Christanval (2001-03), fitxat per Carles Rexach, parisenc de naixement i central de professió. Va fer un bona campanya que no va tenir continuïtat en el retorn de Van Gaal, que només el va utilitzar en la prèvia de la Champions i tres partits al desembre. Amb Antic en va afegir tres més.

La mateixa situació es repeteix ara. Jérémy Mathieu (al Barça des del 2014) exercirà de cicerone als seus joves compatriotes. Umtiti ha sigut el seu substitut en la selecció arran de la lesió muscular que el va apartar de la convocatòria malgrat que es va recuperar en temps rècord del trencament de menisc. La presència de Digne farà que Mathieu ja no exerceixi més de lateral esquerre.

LA NOVA ÈPOCA

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El 2003 va acabar una època, i el 2004 en va començar una altra en l'experiència dels futbolistes francesos. El canvi es va operar amb Ludovic Giuly, un petit i desconegut extrem, nascut a Lió, com Abidal. Tres campanyes al Barça brillants el final de les quals va coincidir amb l'eclosió d'un altre extrem petit desconegut també, però nascut a Rosario. Esquerrà per a més senyes, que encara avui juga a la banda dreta i s'ha convertit en el millor futbolista de la història.

Giuly va donar el relleu a Abidal (2007-13) i Henry (2007-10). La millor parella de francesos. El llistó d'Umtiti i Digne.