Una 'Bravada'

El va esperar a la sortida del vestidor, abans de baixar les escales del túnel, i el va abraçar. Un gest sentit envers algú amb qui sempre es va portar més que bé, en aquest cercle tan especial i selecte que té al seu voltant. Claudio era un dels seus i ho segueix sent per més que decidís marxar, cansat de jugar per torns amb Ter Stegen. Ara ho juga tot, també la Champions, el torneig que no sentia tan seu quan van alçar l’orelluda a Berlín. Leo va estar xerrant una estona amb ell, somrient tots dos, feliços de retrobar-se, igual que el Camp Nou, que li va dedicar una ovació quan es va posar sota els pals defensant una altra samarreta. Els aplaudiments es van tornar a sentir quan va sortir del camp, abans d’hora, en un gest de suport i comprensió, després de veure la vermella per tocar la pilota amb la mà després d’una cantada amb el peu, una 'Terstegenada', que dirien alguns. Una 'Bravada', en aquest cas.  

UNA D'AQUELLES FINTES

Només 20 minuts després de l’abraçada amb el 10, d’aquella imatge de dos amics de veritat, Leo el va deixar estirat a terra després de driblar-lo amb el cos, una de les fintes que tantes vegades devia fer-li en els entrenaments i de la qual ni intentant-ho mil vegades podria enxampar-li el truc. El truc és la màgia de Messi, que així que  va veure relliscar Fernandinho es va llançar a caçar la peça, més ràpid i més llest que ningú. Ho va fer tres vegades, un 'hat trick' (va tenir el pòquer a la mà però li va cedir el penal a Neymar, que va fallar), destrossant així el partit com ja va fer quan el Pep va venir amb el Bayern. «No hi ha ningú millor que Messi», no deixa de repetir Guardiola. I per si de cas, Leo no deixa de recordar-l’hi.

PARADES DECISIVES

Bravo se’n va anar amb el cap cot i a la porteria contrària Ter Stegen es va agegantar com mai, com si volgués demostrar que està on es mereix. Podria haver estat a l’altre costat. De fet, va estar a un pas de prendre aquest camí abans que ho fes Bravo. Era l’escollit de Guardiola, tal com va explicar. Aquella trucada sí que va existir i l’alemany estava més que decidit a deixar el Camp Nou, incapaç de surportar l’alternança amb Bravo.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El Barça va reaccionar, va apostar per ell com el guardià de futur que és i que amb tan bon ull va escollir Zubizarreta per sobre de l’escepticisme de moltes veus dins i fora del club. Així que el City va haver de canviar el nom del bitllet d’avió i, a última hora i gairebé per sorpresa, Bravo va fer aquell viatge.

En el primer cara a cara entre  els que s’han passat dos anys competint dia a dia, en una complexa relació i sota una creixent tensió, Ter Stegen es va mantenir ferm, amb aquesta imatge imponent que el fa semblar aliè a qualsevol emoció. Els seus braços no es van doblegar mai, en especial en una doble parada amb 1-0, a la qual seguiria alguna més, i els seus peus no van relliscar com els de la majoria. «Això els passa als porters», va dir sobre Bravo, en un gest de complicitat. Ell ho sap bé. Ho ha viscut i tornarà a viure-ho. Però ahir el Camp Nou va corejar el seu nom.