Messi apaga el volcà de Mestalla

Al volcà de Mestalla, i quan la pilota estava encara plorant al veure com Iniesta abandonava lesionat de gravetat la gespa, va emergir Messi. El més fred. Va ser un partit ple de polèmica, on la permissivitat d'Undiano Mallenco, un àrbitre que ja no està per a tardes tan grans, convertit en una batalla física on el València va tenir impunitat, mentre el Barça no va saber governar-lo. Al gol il·legal de Messi (va intervenir en fora de joc Luis Suárez deixant passar la pilota i obstruint la visió d'Alves) el va seguir que el col·legiat va perdonar la segona groga a Busquets, però, en realitat, el Barça es va sobreposar gràcies a un exercici de fe. Encara que li va faltar futbol i control, Messi, cansat i esgotat com estava, va emergir per frenar els corrents de lava que omplien l'hostil temple de Mestalla.

El Barça tenia el partit guanyat i el va perdre. Però va tornar a guanyar-lo. A l'inici d'una caòtica segona meitat, amb un desordre defensiu impropi d'un equip d'aquesta dimensió, el València va enfonsar l'equip de Luis Enrique en tres brillants minuts amb els gols de Munir, que ni el va celebrar, i de Rodrigo. En aquell moment, el Barcelona va semblar un equip sense ànima, adormit, fins i tot superat i no només per la pressió valencianista. En aquests tres minuts, el xiringuito es va enfonsar.

LA REACCIÓ DE LEO

Era el moment en què la defensa blaugrana es va convertir en un formatge gruyere, amb forats increïbles, als quals no arribava Umtiti, el més fiable. Ni tan sols Ter Stegen, que havia sostingut el Barça en el ja caòtic final de la primera meitat. Al caos el va succeir el caos de la segona. No hi havia el prou fredor per interpretar el que demanava el joc, orfe com estava el Barça d'Iniesta. El capità va plorar a l'abandonar en llitera la gespa, sabent des del primer instant que l'entrada d'Enzo Pérez el portaria a la infermeria durant molts dies. Plorava Andrés, plorava també el futbol.

Com és lògic, i malgrat que havia començat controlant el Barcelona, va entrar en pànic fent que el València entrés en el seu escenari preferit. De sobte, el campió es va veure desbordat perquè no tenia la pilota ni la lectura adequada, sent devorat pel volcà de Mestalla, incapaç d'imposar-se. Llavors, va emergir Messi.

TARDA EMBOGIDA

L'astre argentí semblava absent, com si estigués desconnectat d'una embogida tarda on el Barça va embrutar la seva bona arrencada. Neymar, com sol fer, no es va amagar en cap moment, malgrat que el partit convidava a la dimissió col·lectiva perquè no fluïa el futbol. No hi havia Iniesta, però sí Rakitic. Va tocar l'onze Luis Enrique amb l'entrada de Denis Suárez, a qui va enviar a la banda perquè el croat acompanyés Busquets. Però ni així tenia solidesa el campió. Era el gran moment que tant esperava el nou València de Prandelli. Era el seu instant. Però després d'un córner, esplèndidament rematat de cap per Rakitic, amb una meravellosa resposta de Diego Alves, va arribar el furiós xut amb l'esquerra de Luis Suárez per firmar l'empat.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Calmat llavors el partit durant uns instants, i mentre Messi es prenia els seus necessaris minuts de relax per encarar el tram final, a Ter Stegen el van deixar abandonat. Va tenir una ocasió claríssima Nani, però va fallar. De cop, el 10 del Barça, conscient de la gravetat del moment (André Gomes es va veure superat en la primera hora, intervenint, malament, en els dos gols del València), Messi va entendre que era ell o ningú. I va ser ell, és clar. No només perquè en la jugada del penal es van connectar els tres membres del trident de tal manera que Prandelli no va saber què dimonis havia passat amb la pilota viatjant tan ràpida de l'àrea de Ter Stegen a la d'Alves.

Quan se'n va adonar el tècnic italià, Messi estava bressolant la pilota en el punt de penal, sotmès a una terrible batalla en el temps afegit, amb Mestalla traient foc per la boca. Una altra més. I aquesta batalla era psicològica. El millor porter del món parant penals davant el millor jugador del món que si en alguna cosa és terrenal és aquí. Quan la pilota s'atura i tot es para. El volcà estava en erupció. I Messi, fred i cerebral, el va apagar.