Cruyff, barceloní universal

No ho va dir Johan Cruyff, però si el seu fill Jordi: «El meu pare diria ara que cal morir-se per ser tan estimat», va deixar anar el fill de l’holandès volador fa unes setmanes en la presentació de la seva autobiografia al Camp Nou. I és que molts han sigut els homenatges que ha rebut Johan des que va morir el 24 de març passat, encara que cap de tan solemne com el que li va brindar ahir l’Ajuntament de Barcelona, que li va concedir a títol pòstum la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu, plasmant així la gratitud cap a un dels seus veïns més universals, «compromès amb Barcelona i Catalunya, que va dignificar el nom de la ciutat i que va irradiar optimisme», va destacar l’alcaldessa Ada Colau.

L’acte, celebrat al Saló de Cent, amb bona part de la junta del Barça, encapçalada per Josep Maria Bartomeu, exjugadors (Carles Puyol o Julio Alberto) i desenes d’amics del Flaco, va donar inici després que Colau, juntament amb Danny, viuda de Johan, i Jordi, irrompessin a la sala custodiats per dos guàrdies urbans amb vestit de gala.

Del blanc i negre al color

Joan Laporta va glossar la figura de l’exentrenador i exjugador, amb la veu entretallada per l’emoció. «Va canviar la mentalitat d’un país que volia sortir del blanc i negre i somiava començar a viure en color», va deixar anar l’expresident del Barça sobre el que va significar l’arribada de Johan, el 1973, a una Barcelona encara turmentada per la dictadura. Però la influència d’aire fresc no només va ser en l’àmbit social; on més es va notar va ser en l’esportiu, ja que va posar fi a una travessia del desert de 14 anys. «Molts de nosaltres érem nens i mai havíem vist el Barça guanyar una Lliga. Johan ens va permetre per fi poder anar a l’escola traient pit». Una alegria que es va repetir quan Johan va tornar, aquest cop com a entrenador, el 1988, trencant el malefici de la Copa d’Europa. «El 1992, a Wembley, ens va tornar a dur cap a la felicitat». I ja amb Laporta a la presidència del club (2003), «va recomanar que es fitxés Txiki i a Rijkaard, tot i que ja ens va advertir que Guardiola, el seu successor, ja estava preparat per entrenar».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Amb Laporta al capdavant del club la presència de Johan es va fer més present que mai, fins al punt de fer-lo president d’honor. «Ens va costar molt que acceptés», va recordar Laporta, que va llançar llavors l’únic retret: «Va deixar el càrrec per causes alienes a la seva voluntat». Amb l’arribada de Sandro Rosell, l’extècnic es va desvincular del Barça. Les relacions van tornar a teixir-se amb lentitud i van fructificar poc abans de la seva mort, encara que ja no hi va haver temps d’escenificar-ho en un acte públic.

«Era un home vital i lliure», va afegir Laporta, sense oblidar «la seva sensibilitat amb els nens discapacitats». Una tasca que prossegueix la seva fundació. «Tenia un discurs pensat però se m’ha fet un nus a la gola», va dir emocionat el Jordi. «Només diré que la família Cruyff estima molt Barcelona i Catalunya». Com va dir Laporta: «El Johan, allà on sigui, deu estar molt content».