L'optimisme japonès

2
Es llegeix en minuts
Jordi Puntí
Jordi Puntí

Escrpitor. Autor de 'Confeti' i 'Tot Messi. Exercicis d'estil'.

ver +

Fa alguns mesos, un grup d’amics meus van passar un cap de setmana a Cracòvia. La idea va sorgir durant la mitja part d’un partit del Barça. Algú va comentar que les companyies low cost oferien tarifes molt avantatjoses i s’havia d’aprofitar, de manera que se n’hi van anar. Les úniques referències que tenien sobre Cracòvia eren el programa d’humor de TV-3, Crackòvia, i que el papa Joan Pau II –el soci 108 mil– n’havia sigut arquebisbe. Al final el viatge va ser un èxit. Van trobar un bar on veure el partit, van beure bona cervesa i, de passada, van descobrir que al museu Czartoryski hi havia aquell quadro tan famós de Leonardo da Vinci, La dama de l’ermini.     

Es diu sovint que ser seguidor d’un equip és com una religió, amb la seva fe i les seves litúrgies i els seus miracles, però sovint també és un mètode d’aprenentatge. Una enciclopèdia, o un wikibarça, que es van omplint a mesura que passen les temporades. Així, un dia, gràcies al futbol sabem on és Fuentealbilla, qui era Tahamata o el nom que reben els habitants del sud del Brasil, com Ronaldinho: els gauchos.

    Com si fóssim tertulians de guàrdia, l’actualitat blaugrana ens obliga a aprendre coses i a prendre partit en els debats de barra de bar. Fa sis anys, quan es va decidir que Qatar Foundation seria el patrocinador principal del Barça i s’ho cobraria amb uns centímetres quadrats de la samarreta, molts vam buscar al mapa on era aquest diminut emirat àrab que es diu Qatar. Després, gràcies al Barça, també vam aprendre que era un país on els drets humans no estaven garantits, amb una població immigrant asiàtica que treballava en condicions pròximes a l’esclavitud i amb una llei, la xaria, que permet la flagel·lació o la lapidació com a càstig, entre altres meravelles.

    Aquesta setmana hem afegit una nova entrada a l’enciclopèdia del Barça, secció Àsia, subsecció el Japó. Molts hem buscat per primera vegada Rakuten a internet, aquella paraula que a primera vista podria ser el poble on va néixer Rakitic, o d’un malefici víking contra els gols d’Alcácer. Així hem après que Rakuten, a més d’una empresa on line que està en el top ten mundial, en japonès significa «optimisme».

Notícies relacionades

    A partir de la pròxima temporada, doncs, descobrirem què entenen els japonesos per optimisme, si aplicat al Barça ens emparenta amb la confiança dels guerrers ninja o amb l’alegria dels dibuixos animats d’Oliver i Benji. De moment, pel que es va veure contra el Màlaga, l’optimisme s’haurà d’esperar. Encara que l’alineació oferia motius de tranquil·litat, l’alegria i la confiança es va acabar escorrent per aquell lloc del camp on no hi havia Messi.

    Entre les lliçons de coses que ahir vam refrescar, amb cada minut de setge a Kameni, amb cada ocasió desaprofitada i amb cada comèdia per perdre temps del Màlaga, és que el tòpic de la defensa numantina segueix perfectament viu. O el del virus FIFA, o el del partit trampa. Potser era d’això del que parlaven Juande Ramos i Neymar en aquella breu conversa que van tenir a la banda.