Aleñá salva el Barça del ridícul a la Copa

Hi ha joves que són valents, atrevits i, sobretot, se senten orgullosos de ser el que són: joves disposats a conquistar un espai en el complex món del primer equip del Barcelona. A Alacant, i quan l’equip B de Luis Enrique, el suposat 'fons d’armari', estava contra les cordes, va emergir un juvenil per alliberar el Barça d’un ridícul monumental. Aleñá es va plantar lluny de l’àrea de l’Hèrcules per deixar anar un imponent xut que va evitar una caiguda estrepitosa dels blaugranes.

Ja havia passat la primera mitja hora de partit quan Luis Enrique i Unzué, el seu ajudant, van mirar sincronitzadament el rellotge que duien al canell. Cadascun al seu com si estiguessin desitjant que s’acabés un partit irrellevant, on alguns indicis inicials de pressió i moviment es van difuminar immediatament.

La primera part es va acabar de la mateixa manera que altres partits (Màlaga o Reial Societat). El 'fons d’armari' exhibia idèntic problema que les estrelles.

O sigui, molta passada insulsa, escassa profunditat i, sobretot, incapacitat per desarticular la barrera defensiva que li va plantejar l’Hèrcules amb cinc homes al darrere.

Aleix Vidal va jugar de titular, cosa que no succeïa des de feia dos mesos i mig, com li passava a Cillessen. Cap dels dos no era titular des del 10 de setembre davant l’Alabès.

 

EL CRITERI DE CARBONELL

Poques idees a la primera part, amb un Barça pla i sense ànima. Umtiti, que reapareixia després de la lesió que va patir amb la selecció francesa, va exercir de central dret, mentre Mathieu es quedava a Barcelona al recaure de la seva lesió muscular. Haurà d’estar 20 dies més de baixa. Tan sols el criteri d’Alex Carbonell, que va exercir de migcentre, escortat per Aleñá (interior dret) i Denis (interior esquerre) donava alguna esperança al joc blaugrana. Al davant, Alcácer, envoltat per Rafinha (extrem dret) i Arda Turan (extrem esquerre), es movia, però no trobava espais.

D'ERROR EN ERROR

En realitat, l’únic xut del Barcelona a porta va venir en una falta directa, al límit de l’àrea, llançada per l’exdavanter del València, que va rebotar primer en un defensa de l’Hèrcules abans que el porter es tragués la pilota de sobre. Però literalment.

Fins i tot el conjunt alacantí va arribar més a l’àrea de Cillessen en el tram final de la primera part. 

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Per això, tot just iniciada la segona part, va trobar el premi al seu atreviment aprofitant, tot s’ha de dir, un impressionant catàleg d’errors defensius del Barça. Aleix no pressiona, Umtiti no hi arriba, Borja deixa passar la pilota, Digne no hi arriba i Cillessen espera l’estranya rematada de Mainz ja amb tot el cos dins de la porteria. O sigui, un desastre total. El Barcelona i, per descomptat, Luis Enrique va tenir sort que hi ha joves que no volen veure passar el tren de llarg.

Rafinha va robar la pilota al centre del camp i va connectar amb Aleñá, un atrevit interior, que va deixar anar un potent cacau des de fora de l’àrea. Un gol preciós per evitar el ridícul. Fins a l’escarni. Alcácer no remata (només un xut i de falta); Aleñá, sí, fins i tot Cardona, un altre jove atrevit i amb idees.