El Barça i Arda s'injecten autoestima

L’anunci anticipat de l’alineació de Leo Messi insinuava la voluntat del futbolista de batre el rècord golejador de Cristiano Ronaldo a la lligueta (11 gols). L’actitud de l’astre, més afilada de cara a la porteria de Sommer i el seu gol matiner, ho va reafirmar. Tan cert com que Messi aconsegueix el que es proposa ho és, també, que l’ansietat sol ser molt mala companya de viatge. L’ànsia va torbar la imprescindible calma que necessitava l’argentí per anotar els tres gols que li haurien permès superar el seu principal rival i es va quedar sense rècord.

Els gols de Messi els va marcar Arda Turan. El turc estava més necessitat; no de rècords, sinó d’actes per congraciar-se amb l’afició, a qui havia deixat mosca una altra vegada en la seva última intervenció en el clàssic. L’encert de Ramos el va convertir en culpable per l’absurda falta que havia comès sobre Marcelo que va originar l’empat.

LA REDEMPCIÓ

Arda es va redimir amb el triplet que va donar color al partit semiamistós que van disputar Barça i Borussia, purament intranscendent, amb les quatre places del grup ja assignades i que només havia de servir per donar vol als suplents i que el guanyador recuperés l’autoestima. En faltava als dos equips: al Barça pels disgustos que va encadenant i al Borussia pels set partits que arrossegava sense guanyar.

A Luis Enrique li importava «tres raves» la victòria, que només interessava al gerent del club per cobrar el milió i mig de la UEFA. A l’entrenador li urgia recuperar el joc de l’equip i la confiança dels seus jugadors, perquè la meitat estan decaiguts. Cap d’ells era Iniesta ni Messi, dels pocs que desperten somriures quan toquen la pilota, sinó l’exèrcit de secundaris, mancats de grans dosis de satisfaccions per l’insignificant paper que porten a terme.

DE TOT

Hi va haver de tot: Aleix Vidal va jugar com si fos el primer dia, potser pensant que era l’últim i valia la pena disfrutar-lo; Denis va sumar punts a la cartilla per quan Luis Enrique vulgui jugar amb dos 'Iniestas' o un Iniesta i algú semblant a Xavi; Arda va voler ser l’ajudant de Messi i només va deixar de passar-li les pilotes en les que es va trobar sol davant la porteria. De Cillessen ningú en va rebre notícies, oblidat al fons on no passava res malgrat el fosforescent equipatge taronja, i les notícies que va donar Alcácer van ser preocupants. Per dolentes.

L’excapità del València jugava el seu desè partit però el primer al costat de Messi i Iniesta i, a més a més, el duel amb el Borussia era distès per irrellevant. L’escenari ideal per estrenar el seu compte golejador. Ni així. Van marcar tots els davanters menys ell. Només va disposar d’un remat i el va estavellar al cos de Sommer; quan va xutar Arda, el porter suís va entrar a la porteria amb la pilota. D’una tacada en va marcar tres el turc ocupant la plaça de Neymar, que dissabte també serà a El Sadar a Pamplona.

L’ASFÍXIA D’ALCÁCER

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Alcácer es va veure asfixiat i angoixat entre els dos centrals, que eren tres amb la incorporació de Strobl, sense espais per moure’s, sense temps per pensar, sense llibertat per passar: les pitjors condicions possibles per a un davanter que va créixer jugant al contraatac, amb metres per córrer, amb pilotes per encertar i fallar.

André Gomes va disfrutar l’experiència contrària, ja que Luis Enrique li va trobar un millor col·locació de migcentre mentre adquireix la velocitat mental i d’execució que exigeix el Barça. Acabada la Champions amb l’inofensiu Borussia, la visita a Pamplona tornarà a col·locar equip al davant del mirall. La Lliga exigirà als jugadors que reafirmin la recuperació apuntada.