La final tenia peatge

Mitja hora d’angoixa va ser el peatge que va pagar el Barça abans de celebrar la quarta final consecutiva de Copa. La victòria de l’anada va ser un coixí fonamental en què l’equip es va poder recolzar quan el van marejar en el tram inicial i amb què va saltar esvalotat quan Luis Suárez va marcar poc abans del descans, encara que no apagués del tot la mala estona que temia passar Luis Enrique, que avui s’asseurà amb tota la tranquil·litat del món al sofà a veure l’Alabès-Celta, d’on sortirà l’altre finalista.

La veuran plorant Sergi Roberto i Luis Suárez, que aniran al Calderón –aquesta vegada no hi haurà cap serial per escollir la seu de l’última festa– vestits de carrer. Sense estar advertits de suspensió cap dels dos (els amenaçats blaugranes eren Messi, Umtiti i Alba, que van fugir del perill i entre tots tres només van sumar una falta), van veure dues targetes i van ser expulsats. No van agreujar el turment perquè l’Atlètic necessitava tres gols i no tenia l’ànim i la força necessaris per emprendre aquella bogeria.

COPS SEGUITS

Ja havia passat la seva oportunitat, tot i que va seguir atacant i va marcar dos gols, un de mal anul·lat. Tot just tornar del descans, amb la llosa psicològica del gol de Suárez, l’Atlètic va rebre dos cops més, també psicològics amb les lesions de Gaitán i Godín i, al cap d’una estona, va encaixar l’expulsió de Carrasco, que seguia el camí de Sergi Roberto amb una relliscada que es va emportar Arda.

Dissipat el perill més urgent, els culers van oferir les millors ovacions a les reaparicions de Busquets i Iniesta, celebrades perquè se’ls ha trobat a faltar moltíssim, també ahir. Dues figures imprescindibles per al futur, no tant ahir, perquè en la seva presència Gameiro va fallar un penal i després va marcar un gol. L’àrbitre va allargar l’agonia repartint targetes. El més grotesc, amb tot, va ser que Cillessen fos amonestat per perdre temps a un quart d’hora per al final.

EL VÍDEO DE CILLESSEN

A Pinto se’l recorda sempre pel penal aturat a Mallorca, l’any del primer triplet. També era la tornada de la semifinal. Cillessen ja té els seus minutets de vídeo. No tan sols per una intervenció crucial com la del meta gadità, perquè no es va tractar d’una parada clau, sinó per les diverses que va encadenar en el terç inicial de partit. Sense ser decisives, amb l’avantatge que duia el Barça del Calderón, va evitar un drama antològic.

Perquè el desastrós començament barcelonista va ser de dimensions grandioses, del pitjor en molt temps. Vulnerable, insegur, calamitós, en una paraula, va resultar l’equip, amb constants pèrdues de pilota a la defensa, al centre del camp, a la davantera… L’angoixa general no va desaparèixer fins a la xiulada monumental que es va endur Gil Manzano. La guinda va ser amonestar Busquets per llançar fora la segona pilota que hi havia al camp després de perdonar la vermella a Filipe Luís per caçar Messi per darrere.

EL VESTIT DE SUPERHEROI

Al Barça el va sostenir, fonamentalment, Cillessen, amb el vestit negre de superheroi, amb quatre aturades extraordinàries, una invalidada per fora de joc, però valuoses com les altres per la velocitat de reacció que va mostrar al cop de cap de Savic. Sí, a més de passar bé la pilota, i de tenir un gran xut, les cames li reporten una agilitat que revaloritzen la seva categoria. La Copa serà seva.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

I una mica de Suárez, o molt, segons es miri amb el gol, decisiu, al marcar un punt d’inflexió transcendental. Fins al minut 37 el Barça no havia encadenat cap jugada que durés més d’un minut, movent la bola de costat a costat, perquè l’afició recuperés les pulsacions i deixés de regirar-se a la butaca. Tampoc en va lligar gaires més amb una defensa inquieta, un centre del camp imprecís i una davantera passiva esperant la bola.

L’Atlètic es va apropiar del partit i ni tan sols Busquets i Iniesta van poder prendre al seu rival les claus del partit, que es va jugar al ritme que va convenir al foraster. De forma admirable, i formidable, es va batre l’Atlètic més apassionat, però ahir a la nit més cerebral i intens. Tan sols es va poder endur el consol de la bona imatge deixada i no el resultat, la coartada que serveix a tots els entrenadors.