L'anàlisi tàctica de l'Alabès-Barça: possessió és identitat

UN EXTREM QUE JUGA DE LATERAL

Aleix Vidal va jugar cinc partits de l’agost al desembre. Ara en duia sis en menys d’un mes. La greu lesió posa fi a la seva temporada de manera anticipada. De ser un marginat amb un peu en el mercat d’hivern ha passat a ser un factor desequilibrant en atac. El partit de comiat de Mendizorroza en va ser un exemple perfecte.

El Barça va marcar sis gols, però una de les millors accions va ser la centrada d’Aleix, al primer toc, que va col·locar a Suárez davant Pacheco per inaugurar el marcador. Els números reflecteixen la notable aportació ofensiva que ha ofert el tarragoní en les seves últimes aparicions. 

La seva progressió ja s’intuïa a l’acabar el 2016, amb dues assistències en els dos últims partits contra el Borussia i l’Hèrcules. Aleix és un defensa amb esperit d’extrem, que té com a màxima debilitat, el principal retret de Luis Enrique, que no recupera la posició ràpidament. Umtiti el va haver de cobrir.

EL CONTROL DEL JOC I DEL MARCADOR

L’Alabès es va disposar en una franja de 20 metres a la frontal de l’àrea immediatament després que la seva primera pressió resultés infructuosa. Va cedir la pilota i l’espai al Barça, que va haver de moure de costat a costat la bola per forçar algun espai per on colar-se. De l’esquerra (André Gomes) a la dreta (Aleix Vidal) va volar el cuir, i d’allà al centre perquè ho aprofités Luis Suárez. 

L’equip va firmar al descans un índex de possessió del 74%, el més alt dels últims partits, prova que ofereix la seva millor versió, la seva identitat, amb la pilota. Al final va acabar amb un 68%, superior al decebedor partit contra el Betis (65%), a l’enganyosa cita amb l’Athletic (56,5%) i l’ajustada eliminatòria amb l’Atlètic (58% al Calderón, 55% al Camp Nou).

Encara que el Barça sempre vol la pilota, a Mendizorroza es va beneficiar de les concessions defensives de l’Alabès, del seu cansament (va jugar a la Copa un dia més tard que els blaugranes) i del desànim que es va escampar entre les files blanc-i-blaves al veure que amb el 0-2 tenia una muntanya davant seu. L’onze vitorià va perdre el nord (quatre gols entre els minuts 60 i 66).

GOLEJADA FINAL PER EXPERIMENTAR

La fórmula dels dos centrals esquerrans (Umtiti i Mathieu) es va repetir a Vitòria després del bon resultat que va donar a Eibar. La golejada va ser fins i tot superior (0-4 a Ipurua) i l’equip va mantenir igualment la porteria a zero.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Umtiti va exercir a la dreta per la seva major adaptació a aquell costat, on ja havia jugat a França, i va aguantar la pressió afegida de veure una targeta en el minut 5 quan va anar a la banda per a cobrir les espatlles d’Aleix. Luis Enrique el va substituir per Jordi Alba i l’entrada del lateral va desplaçar Mathieu a la dreta i Digne al centre, on es va estrenar.

L’altre defensa de la banqueta, Sergi Roberto, Luis Enrique el va utilitzar per rellevar Busquets, també amonestat (va forçar la targeta per garantir-se la cita contra l’Atlètic), com a migcentre. Les rotacions es van limitar a les dues últimes línies. Messi, Suárez i Neymar van completar els 90 minuts i Alcácer no va poder participar en el festival.