Els van fer pujar els colors

No domines els partits com abans, no intimides, no corres com abans, no controles 'il tempo' del joc, posseeixes la pilota per tenir-la, no per atacar, no vas mesurar la força de l’adversari i, com va reconèixer Sergio Busquets, potser fins i tot et va sorprendre Unai Emery amb el seu meticulós pla, nascut d’una meticulosa anàlisi que va començar a parir el dia del sorteig, el 12 de desembre passat, dos mesos abans que tu.

Fins ara, les estrelles han sigut suficient per tapar les teves carències, però, ¡ai Barça!, quan va arribar el primer gran rival, la patacada va ser tremenda. I ni el míster ni l’equip prodigiós van saber reaccionar. Alguns encara tenen fe, segueixen creient, per la teva grandesa, per la teva història, però gairebé tots consideren que necessitaràs un o dos miracles per poder sobreviure.

«Ningú ha jugat més vegades que jo a l’immens Camp Nou. Ho puc dir: si hi ha un camp on et poden passar per sobre, aquest és el Camp Nou». Manolo Sanchís, líder de 'la séptima' del Reial Madrid, sap de què parla. «Ara és fàcil assenyalar Busquets, el que més pateix, però ningú es pregunta per què pateix. Els tres de dalt ja no fan els 15 metres cap enrere que feien per ajudar al centre del camp, Piqué no tira de la defensa i el París Saint Germain va tenir metres i metres entre línies per fer mal al Barça, perquè el seu centre del camp, que abans era la màquina de jugar, es va convertir en un illot».

MADRID SÍ QUE HO CREU

Sanchís compartia tertúlia amb l’italià Christian Panucci a la COPE. «Ha sigut un pal, sí. Estic amb Manolo: els de davant no treballen, o no treballen com abans, la defensa recula i els centrecampistes estan venuts. Ja no té la pilota i, sense la pilota, el Barça està mort. Abans movien la pilota d’una banda a l’altra fins que trobaven el forat; ara, ni la tenen». Però, ¡ull!, Panucci, guanyador també de 'la séptima', creu en el miracle. «El Camp Nou és immens i el partit potser se li farà etern al PSG. Jo he corregut allà molt, molt, al Camp Nou i, de sobte, he mirat cap enrere ¡i encara em faltaven 10 metres per a la línia de fora! Em sentia fins i tot vell. Si el Barça es posa 2-0 als 20 minuts, ¡ull!, perquè és l’hora dels futbolistes i Messi, Suárez i Neymar trauran l’orgull».

Tots els consultats coincideixen que, quan vas traient els partits sense joc, sense el teu futbol de sempre, a ràfegues, per les individualitats, fins que no et dones una patacada no te n’assabentes. «I el que va passar a París va ser massa fort per no adonar-se que ha passat una cosa molt gruixuda», assenyala Víctor Muñoz, excentrecampista del Barça. «Jo, amb el que vaig al·lucinar, és amb la nul·la reacció de Luis Enrique i de l’equip. ¡No van fer res per parar la sagnia! D’acord, al PSG li està sortint un partit perfecte, en defensa i en atac, no hi va haver cap jugador parisenc que jugués malament ¡ni un!, però tu, en el descans, has de fer alguna cosa. De moment, canviar Iniesta i Gomes i, després, els jugadors han de reaccionar. I no, tot va seguir igual. No crec en la remuntada, perquè miracles així, en el futbol, són difícils de veure i més davant d’un equip tan seriós com el PSG».

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Vegem», s’interroga 'el Nanu' Soler, ara comentarista de BeIN LaLiga, «¿què és el que feia el Barça quan era 'la bomba'? Dominava i controlava els partits a través de la pilota, de la possessió. Segon, marcava el ritme del partit. Tercer, mirava de jugar sempre en camp del rival. I, quart i definitiu, ¡importantíssim!, pressió després de pèrdua de pilota; és a dir, perdem la pilota i tots deu correm com bojos a recuperar-la. Això s’ha acabat, ja no passa». Tot i això, Soler hi creu. També creu en el Camp Nou. «Si algú pot fer-ho, és el Barça. Amb el seu millor onze, fent el partit perfecte, com el del PSG, sent resolutiu i minimitzant el rival. Atacar molt i sent molt eficaç. I no concedir-ne ni una. Pot passar, sí».

«El missatge que va llançar Unai Emery va ser claríssim: això és un equip, el que tu tens és un conglomerat d’estrelles. Al futbol es juga en equip», explica 'Pichi' Alonso, comentarista de TV. «La manera com Kurzawa va travessar el camp fins a servir el tercer gol a Di Maria i la manera com Meunier, l’altre lateral, li va prendre la pilota a Ney per, també, fer una conducció al llarg de tot el camp, per servir el quart a Cavani, despulla el Barça». Conclusió de l’exgolejador blaugrana: «T’han fet pujar els colors i, ni des de la banqueta ni des del camp, han trobat solucions. Ningú va saber reaccionar».