André Gomes, el gran assenyalat

Hi va haver una jugada, ja al segon temps contra el Leganés, en què el Barça va recuperar la pilota en camp propi i André Gomes, el migcentre triat per Luis Enrique, estava preparat per iniciar la transició ofensiva. Va dominar la pilota, però quan anava a fer una passada va tenir tan mala fortuna que va relliscar i va caure sobre la gespa. Es podria dir que va ser fins i tot una caiguda còmica. Allà es va acabar la paciència del Camp Nou amb el jove portuguès (23 anys), erigit en l’ovella negra del Barça, el boc expiatori on es concentra tot el mal rotllo que supura el barcelonisme. Ja havia sigut xiulat en una altra passada errònia, però res comparable al que va desfermar aquella relliscada i, sobretot, el canvi.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El Camp Nou, comprensiu amb determinats jugadors, va dirigir la seva ira cap a André Gomes, símbol d’una erràtica política de fitxatges del club, que ha invertit 122 milions d’euros en sis joves. «Era una bona oportunitat de mercat», va argumentar Robert Fernández, secretari tècnic blaugrana, al setembre. Va ser, curiosament, i segons va confessar el mateix executiu, una operació que no estava prevista. Va costar 35 milions d’euros, i es van fixar a més 20 milions més en variables.

RECUPERACIÓ ANÍMICA

«No té sentit assenyalar jugadors que acaben d’arribar. Els xiulets no ajuden», va explicar Iniesta, que va haver d’exercir de capità per apagar el foc que ronda el seu jove company. «Hem de recuperar André Gomes, aquesta és la veritat», va confessar Robert, assumint la dimensió del problema perquè André Gomes es va sentir insignificant en el joc. Era el migcentre, però fins a vuit companys seus van passar més vegades la pilota que el portuguès. Només Ter Stegen (23 passades bones de 46) i Luis Suárez (17 de 29) van estar per darrere d’ell: 48 de 58.