Luis Enrique: "Estic pletòric"

Luis Enrique hi és, però no hi és. Cada dia que passa, té poques ganes de parlar –no li ha agradat mai l’obligada trobada amb els periodistes–, però ara, i malgrat la delicada situació del Barça a Europa, està «pletòric». Sí, aquesta va ser la paraula escollida pel mateix entrenador asturià. Luis Enrique n’hauria pogut triar qualsevol altra. Però va apostar per aquest qualificatiu per definir el seu estat excel·lent de forma, per més que estigui al caire de l’abisme a la Champions després del 4-0 de París. Apareix l’Sporting (19.30 hores), «un equip perillós, potser més atrevit en atac amb Rubi», va dir el tècnic, i el campió no pot ensopegar més.

Arribat el tram final de la temporada, perseguint «amb ràbia», com va recalcar Luis Enrique, el Madrid a la Lliga, amb la final de Copa en un horitzó encara molt llunyà (finals de maig), el Barça intenta retrobar-se amb el que va ser; un equip reconeixible a través del govern de la pilota.

EL MATEIX DISCURS

Ha perdut aquesta singularitat pel camí d’una estranya temporada, en què no ha traçat mai una línia regular. Cansat com està d’exposar-se cada tres dies a aquesta ingrata cita amb la premsa, Luis Enrique va repetir ahir el mateix discurs que havia fet servir en la prèvia amb l’Atlètic. Està «pletòric», però ningú ho diria quan s’asseu a la sala de premsa de la ciutat esportiva. O del Camp Nou. El tècnic potser esgota els seus últims mesos a la banqueta del Barça. Encara no ha dit res sobre si renovarà o al final del seu tercer i últim any farà les maletes, pujarà a la bici i desapareixerà de l’univers mediàtic que tant detesta.

20 PREGUNTES, 11 MINUTS

Mentre arriba aquest dia, si és que arriba, el tècnic s’ho mira tot amb recel i desconfiança, especialment quan es troba amb els periodistes. Ahir, va arribar, es va asseure en aquella cadira, va respondre secament totes les preguntes i va marxar. Luis Enrique va despatxar 20 preguntes en tot just 11 minuts, seguint la mateixa posada en escena que havia exhibit en les hores prèvies al transcendental duel contra l’Atlètic, saldat amb una victòria de rebel·lia que manté el Barça amb opcions a la Lliga.

"Seria ingenu pensar que no depenem del millor jugador del món. Tant de bo puguem dependre d'ell molts anys" (Luis Enrique sobre Messi)

Dels àrbitres, no va aportar ni una paraula nova: «No tinc res a comentar, ja sabeu la meva opinió». Del tuit de Piqué, en la mateix línia. Del desig d’Iniesta perquè continuï la temporada que ve, res. De la Messidependència, una confessió òbvia: «Seria ingenu pensar que no depenem del millor jugador del món. Tant de bo en puguem dependre molts anys».

💪🔴🔵 Triple compromiso en el #CampNou para el FC Barcelona https://t.co/V33bnVyQpG #ForçaBarça pic.twitter.com/VH6wBOGRKQ

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 28 de febrero de 2017

A diferència del que va passar abans de la cita amb el 'cholisme' al Calderón, Luis Enrique sí que va qualificar de «clau» l’enfrontament amb l’Sporting. Només faltaria que ara el Barcelona, just ara que s’ha connectat a la Lliga amb els gols salvadors de Messi a última hora de cada partit (minut 90 i de penal contra el Leganés i en el 86 després d’un rebot contra l’Atlètic). Per no dir, no va avançar ni tan sols si Alcácer tindria algun minut. «'A lo mejor, a lo mejor'... Com deia Chanquete a 'Verano azul'», va ironitzar el tècnic.

  

«POSATS A FILOSOFAR...»

Almenys, Luis Enrique sí que va dir que estava satisfet amb l’alternativa del 3-4-3 («sí, em va agradar») i va explicar la seva mirada sobre l’evolució en el joc blaugrana. En aquest punt sí que es va esplaiar. Fins a 88 segons de discurs continuat, una autèntica barbaritat. «Doncs és molt fàcil el que ha canviat. ¡Heu d’agafar els entrenadors rivals i dir-los: ‘Deixeu jugar el Barça, cony! ¡Que no l’esteu deixant jugar!», va comentar Luis Enrique. «¡I a qui marca a Busquets cada dia a l’home, l’agafeu i igual: ‘Escolta, deixa que Busi pugui jugar, que s’avorreix el pobre xaval», va assegurar amb vehemència.

"Si un rival decideix donar-te els espais i amb dos tocs pots fer un gol doncs no té cap sentit tocar la pilota" (Luis Enrique)

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Aquesta és la realitat, hi ha una evolució clara. Qui la vulgui veure, que la vegi; qui no, tant me fa. És mèrit dels rivals i nosaltres contínuament hem de buscar solucions», va recalcar l’entrenador donant un últim diagnòstic. «Posats a filosofar... La clau de la possessió no és tenir possessió en si mateixa. La clau de la possessió és un mitjà per aconseguir un fi. I el fi és guanyar. Si un rival decideix donar-te els espais i fer una pressió alta i amb dos tocs pots fer un gol doncs no té cap sentit tocar la pilota. Aquesta és la realitat, ehhh...», va indicar Luis Enrique. 

"La clau de la possessió no és tenir possessió en si mateixa. La clau de la possessió és un mitjà per aconseguir una finalitat. I la finalitat és guanyar" (Luis Enrique)

Pel tècnic blaugrana "la clau la tenen els entrenadors rivals», admetent que en el seu «tercer any» els rivals pressionen més. A aquesta pressió el Barça no hi troba la sortida adequada, castigat com està per la sacsejada de París. L’entrenador està pletòric, però l’equip encara no n’està gens.