Victòria del Barça sense despentinar-se

Amb dos gols en 10 minuts el Barça va encarrilar un triomf d'aquells que es donaven per descomptats per la diferència que el separa de l'Sporting perquè els dos equips disputen guerres diferents. L'onze de Gijón ni tan sols va presentar batalla. Va comparèixer amb la bandera blanca, però el Barça només va fer cas a la rendició quan ja havia assegurat una victòria que va aconseguir sense despentinar-se.

Ni una mica d'emoció van sentir els congressistes del Mobile World Congress, arribats en una infinitat de cotxes negres a l'estadi, com si el partit fos una altra exhibició d'un producte, ni un bri d'inquietud van sentir els culers quan es va veure fugaçment el 2-1 en el marcador. L'allau de congressistes, paradoxalment, es va saldar amb la pitjor entrada de Lliga de la temporada.

UNA VERSIÓ MILLORADA

L'Sporting no va ser el Leganés ni de lluny, però tampoc era el mateix Barça, tot i que també va marcar molt aviat, sinó una versió millorada gràcies als gols de Messi i Suárez –i l'autogol de Juan Rodríguez en una pilota que no entrava de l'uruguaià– mentre Neymar es distreia buscant el camí de la porteria. Els seus companys van ressaltar el pèssim percentatge d'encert del brasiler en la rematada.

Si hagués estat Mourinho per aquí parlaria de Lliga adulterada per l'alineació de suplents de l'Sporting, hauria criticat Rubi i insinuat un complot pel seu passat barcelonista. La facilitat amb què el Barça va encarrilar el partit abonaria les maquiavèl·liques teories del portuguès. Només tres jugadors blanc-i-vermells de diumenge passat a El Molinón contra el Celta van saltar a la gespa. Els altres van quedar reservats per diumenge que ve amb el Deportivo, un rival directe amb qui lluitaran per eludir el descens.

FINS I TOT ALCÁCER

Aquest és el futur que espera l'Sporting. El que espera el Barça encara està en dubte. L'exhibició golejadora va quedar en dubte per l'amabilitat del Gijón. La defensa, completament nova, va mostrar descoordinació a dojo: Messi va rematar de cap gairebé des del punt de penal sobre la tardana i lenta sortida del meta Cuéllar i Suárez va empalmar un obús amb una comoditat esparverant. Neymar va xocar amb el meta en un mà a mà i el seu instint no es va desprertar fins que es va veure en entredit. Fins que Alcácer va marcar, tot just quatre minuts després d'entrar al camp.

Després del descans, és clar. Per més rotacions que faci Luis Enrique, mai arriben a la davantera. El trident va jugar com sempre i la claredat del marcador va brindar a Luis Enrique la coartada per retirar primer Suárez i després Messi, cap a l'hora de partit, donant-los una mica d'aire davant una altra fase intensa del calendari amb la visita del PSG la setmana que ve marcada en vermell. Abans, no obstant, arribarà el perillós Celta.

UN 3-3-4

Pensant en el dissabte Luis Enrique va fer seure d'entrada Piqué, Iniesta i Sergi Roberto (va mesurar més les rotacions que Rubi) i després va retirar tres dels quatre davanters. El tècnic va repetir la fórmula dels tres defenses que va treure al Calderón amb el mateix bon resultat, tot i que només va mantenir Umtiti al darrere: Mascherano va reaparèixer ocupant la plaça de Piqué i Alba, la del lesionat Mathieu.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Però el dibuix en rondo del centre del camp, si és això el que va pintar a la pissarra, en realitat eren tres centrecampistes i quatre davanters. L'equip es va perfilar amb un 3-3-4 amb Rafinha i Neymar molt oberts perquè Messi i Suárez tinguessin espais per dins en un Sporting molt tancat al darrere. En realitat, van passejar per l'Avinguda de la Llum.