Barça, set minuts per a la història

El Barça va tocar i va tocar. Amb l'aigua al coll, i quan quedava menys d'un minut perquè el rellotge el condemnés a Europa, no va deixar de passar-se la pilota. Ni tan sols quan el Camp Nou, convertit en l'altaveu de milions de culers, suplicava a Neymar que pengés la pilota al cor de l'àrea francesa. Ni així va deixar d'apel·lar a l'èpica de la pilota. Tenia Ter Stegen ja convertit en el tercer davanter centre d'un equip que va començar amb Suárez, el nou tradicional, i va recórrer a Piqué, el nou d'emergència.

En la meravellosa irracionalitat que va exhibir el Barça, no va deixar de creure en el seu idioma més universal. Va necessitar que Neymar s'il·luminés amb un llançament de falta perfecte. Tant que Unzué, l'arquitecte de l'estratègia, va aixecar els braços a la banda abans fins i tot que la pilota travessés l'escaire dret de Trapp. Un gol, el 4-1, que va ser el més bonic de tots, però el menys celebrat.

LA LLUM DE NEYMAR

A partir d'aquest moment, va començar la tempesta perfecta. Anímicament, per descomptat, però, sobretot, futbolísticament. Aquest gol de Neymar va obrar un efecte devastador sobre el poruc París SG d'Unai Emery, un tècnic que es va acovardir des de l'inici del partit, encara que l'entrada de Di María el reanimés. Després, el Barça el va esclafar repartint la pilota amb tanta calma que fins i tot va completar un prodigiós 81% d'encert en la passada (35 bones de 43). Prova de la seva fidelitat extrema a la pilota fins i tot quan no hi havia temps ni forces per fer-ho.

Aquí, en aquest sisè i últim gol, ofegat com estava Emery, a qui els canvis que va fer van acabar enviant el seu equip a la foguera de Trapp, es van endevinar trets que semblaven perduts. Neymar, després del rebuig de la barrera francesa, va capturar la pilota convertit en mitjapunta dret. El brasiler no havia de ser allà, però hi era. Tothom cridava que centrés d'una vegada, o sigui que pengés la pilota a l'olla, però Neymar es va agafar el seu temps per driblar Verratti.

Va eliminar el jugador italià amb un suau dríbling, va elevar la mirada i va descobrir un espai que no existia, a l'esquena de la superpoblada defensa del PSG. 'Ney' va regatejar amb la cama dreta i va centrar amb l'esquerra perquè Sergi Roberto estirés la bota dreta fins gairebé trencar-se. Era el final perfecte a una tempesta increïble de futbol que va sacsejar el timorat equip d'Emery, espantat fins i tot a la sala de premsa de l'estadi, hores abans d'un partit que condicionarà per sempre la seva carrera.

UNA PASSADA BONA EN 10 MINUTS

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Va fer quatre passades en aquest tram, però tres vam ser tan sols per servir des del centre després de cadascun dels gols del Barça. Quatre passades, tres cap enrere, una de correcta --¡només una!-- i set errors perquè no tenia prou energia ni per treure's del damunt la pilota amb criteri. Mil·lèsimes de segon la tenia en el seu poder, mentre el Barça apareixia per totes les zones del camp. I amb tots els jugadors. No eren 10 més el porter.

Eren, en realitat, 11 jugadors de camp, transformat aleshores Ter Stegen en un migcentre amb calma i molt d'ofici en la sortida de la pilota, a més de robar una pilota que va salvar la vida al Barça i, per descomptat, a Arda Turan. Messi, abatut com estava pel desmoralitzador impacte del 3-1, va cedir generosament la falta (4-1) i el penal (5-1) a Neymar, la descomunal llum del qual va obnubilar els francesos. Però la sola presència de l'argentí atreia, com a mínim, dos defensors del París SG. Per una vegada, el Barça, o Neymar, van fer de Messi.