Cent doblets per a Messi

Messi hi és sempre encara que hi hagi partits, molt escassos (es compten amb els dits d’una mà en una dècada), en què sembla absent. Però sempre hi és. Ho sap perfectament Diego Alves, el porter del València, a qui té desesperat perquè és a qui més gols ha marcat al llarg de la seva carrera: 21 en 17 partits (14 defensant la porteria valenciana i 7 la de l’Almeria). I ahir a la nit no en va ser una excepció: dos gols li va clavar l’argentí al brasiler, un nou registre que eleva els doblets de Messi a 100. Gairebé res.

I en el primer d’ells es va repetir una imatge ja viscuda en la primera volta. Leo, clavat en el punt de penal, i Alves, un dels millors especialistes del món aturant aquests llançaments, intentant menjar-li el coco. Però res. Impassible va estar Messi a Mestalla, marcant en el descompte per segellar la victòria, i fred va estar ahir, disparant pel centre i rebent després, entre rialles, la salutació còmplice d’Alves, a qui un cop més li va guanyar el mà a mà.

Als cent doblets va arribar Messi (també lidera el Pitxitxi, amb 25 gols en 25 partits) però a aquesta xifra rodona de gols no va poder arribar Neymar, que va acabar desesperat davant Alves, que va evitar amb una estratosfèrica intervenció que el seu compatriota perforés la porteria. Va treure la cama quan ja estava batut perquè Ney el va enganyar amb el xut, però va demostrar uns reflexos extraordinaris.

Xut a la creueta

Primer va ser Alves i després va ser la creueta el que va evitar que el davanter blaugrana arribés a les 100 dianes. Va ser en un llançament molt similar al del PSG: aquell dia va entrar per l’escaire; ahir a la nit, no ho va fer per centímetres. Però fins i tot sense marcar, Neymar, a qui es va trobar a faltar a Riazor, va tornar a brillar. Va ser un malson per a la defensa, va desbordar en l’un contra un, va treure a lluir la seva pilleria assistint Suárez amb una sacada de banda per a l’empat i va culminar la seva actuació amb una galopada quilomètrica per assistir meravellosament André Gomes i permetre que el portuguès s’estrenés com a golejador al Barça, necessitat com va d’autoestima i afecte, tot i que ahir ja es va intuir una mica més de comprensió de l’afició cap a la seva figura. «Estic triplement feliç per André i felicito els aficionats que l’han aplaudit. Serà un jugador molt important al Barça, n’estic segur», va destacar Luis Enrique.  

Leo, en canvi, no necessita ni autoestima ni afecte perquè va sobrat de totes dues coses. També d’intel·ligència per entendre que ha arribat el moment de veure la cinquena groga i complir el partit de sanció a Granada.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Curiosament, el més ovacionat no va ser Messi. Va ser un altre heroi, molt recent, un jugador que ja s’ha guanyat el cor culer per a l’eternitat. Va rellevar Rakitic en el minut 65 i el Camp Nou va esclatar d’alegria: sí, Sergi Roberto acabava de saltar a la gespa, el seu retorn després de la nit màgica del PSG.

També va rebre una ovació Munir al ser substituït després de demanar perdó després de marcar. Ja va demanar disculpes a Mestalla, on també va batre Ter Stegen. Suma quatre gols aquesta temporada i dos els ha marcat al seu club, on sembla que tornarà a l’estiu.