Condemnat a remuntar

El Barça va haver d’apel·lar a l’onze de la remuntada per guanyar el València. Va a contracorrent a la Lliga pels seus molts errors –el de Riazor sense anar més lluny la setmana passada– i va anar a remolc del marcador una estona contra un equip desequilibrat com el valencià, molt lluny de tenir el nivell del PSG i, per tant, de poder exigir al Barça una jornada històrica. Com a màxim el va poder forçar a passar una mala estona i moments de certa inseguretat. Però la defensa del València és la quarta més golejada de Primera, després dels tres equips en descens, i va caure víctima de Suárez i Messi. ¡Fins i tot d’André Gomes, que es va estrenar com a golejador davant els seus excompanys!

Ja se sap què passa quan Messi s’enfada, i Diego Alves va pretendre descentrar-lo un altre cop quan es van trobar en l’execució del penal. El porter li va buscar les pessigolles però no va trobar la direcció de la pilota per aturar-lo. Ni tampoc va reaccionar a temps el brasiler, el porter més batut per Leo a la Lliga, en el segon xut rabiós i pròxim amb què el 10 va sumar el seu doblet número cent amb el Barça.

MASSA DAVANTERA

El poder ofensiu blaugrana amb el trident va resultar imparable per al València, que va sucumbir en el partit vertical que va plantejar: encara que es va atrinxerar al darrere, sortia disparat cada cop que recuperava la pilota. Sense por per les repercussions que podia patir, i va patir. Perdut per perdut, devia pensar Voro, l’apagafocs titular de Mestalla.

D’àrea en àrea es va jugar el partit, frenètic com pocs, en la línia del disputat a Mestalla (2-3). Els defenses van quedar en evidència per la senzillesa amb què els davanters s’escapaven i van poder rematar, tot i que van rebre molt poca ajuda dels seus respectius centrecampistes. Ni els del Barça ni els del València van mirar enrere per donar un cop de mà amb cobertures i amb dobles vigilàncies. Suárez i Munir s’ho van passar bomba rebent pilotes al primer temps. Les reprimendes a cada vestuari van reduir les alegries a la represa, sense eliminar-les del tot.

MANGALA, EL MILLOR I EL PITJOR

El partit va canviar poc abans del descans amb l’expulsió de Mangala, que va retratar el millor i el pitjor: va avançar el València amb un cop de cap, va veure una targeta per frenar una filtrada de Messi i, al cap de cinc minuts, una vermella per agafar Suárez que sortia disparat un altre cop cap a Alves. L’uruguaià es va comportar com un nen petit al parc que es diverteix escapant-se de la seva mare.

Sense Mangala (però amb un altre central, Abdennour), el València no va corregir el seu principal defecte de tallar del tot l’avinguda per on corria Suárez. L’equip xe va tornar al camp capcot per afrontar amb deu tot el segon temps i això, per a un visitant que flaqueja a la taula, desanima qualsevol.

L’equip de Voro encara va disfrutar d’un atac de Carlos Soler i d’una altra sortida en estampida de Munir, que es va guanyar el retorn al Camp Nou, no tant per haver demanat perdó a l’anotar el 2-2 com per la factura de futbolista que va mostrar, ja coneguda, i superior a la de Paco Alcacer, el seu substitut. I segurament a la de Rafinha, que no va saber resoldre les bones pilotes que va rebre. Molt magnànim, obligant-se a utilitzar només l’esquerra, es va mostrar inofensiu.

NEYMAR S’HI SUMA MÉS TARD

Perduda la banda dreta, Neymar va capitanejar les operacions blaugranes a la segona meitat, afegint-se a Suárez i Messi, que ja feia estona que jugaven. Neymar va amargar el retorn de Montoya, atabalat perquè no sabia aturar el seu antic company, però no es va acarnissar amb Alves. No hi ha sospita de veïnatge amb el porter per la contrastada tebior de Neymar en el remat. Al contrari que Suárez, que devora les engrunes de terra, i Messi, decidit a no baixar del cel.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Els mals remats del Barça, absolutament confiat en la victòria per la inferioritat numèrica i anímica del seu rival, també futbolística, van permetre al València arribar viu al final. Aquesta va ser la seva principal virtut i la seva millor sort: ser a prop d’una complicitat amb l’atzar com la que li va permetre vèncer en la seva última visita després del desastre coper (7-0) que, com ahir, van perpetrar Suárez i Messi.

Bolcat a l’àrea visitant, els blaugranes van descuidar la rereguarda, i l’altre trident, el dels defenses, es va veure en diverses situacions d’un contra un perquè els centrecampistes quedaven vençuts per la velocitat del València. El problema no es va solucionar mai de manera natural; es va corregir amb els gols dels davanters, solució habitual. La que va funcionant. I si Iniesta repeteix partits com el d’ahir, confirmant la recuperació, potser hi haurà una altra remuntada...