El Barça guanya com un campió

La sisena victòria consecutiva, enmig de la millor ratxa de Lliga de la sessió, col·loca el Barça en disposició d’abordar la conquesta de la seva tercera Lliga consecutiva. Li falta un partit, davant l’Eibar al Camp Nou. La situació, idíl·lica, s’enfosqueix en la recurrent comparació amb el seu gran competidor. El Madrid, empatat a punts, té dos partits (dimecres a Balaídos i diumenge a Màlaga) per trencar la igualtat de punts.

Tan concloent com els cinc últims triomfs va ser el de Las Palmas. Una visita de guant blanc, davant un rival sense res per lluitar. Potser la dignitat: motivació insuficient quan davant el Barça es jugava el prestigi i, a més, el tercer títol seguit. Quan el Las Palmas va aixecar la veu, el Barça va respondre amb un crit.  

Va succeir quan el central Bigas es va muntar una excursió com les de Piqué i va anotar l’1-2 que alterava la tranquil·litat del Barça, ensopit sense percebre que el Las Palmas havia augmentat una marxa. La resposta del campió va ser implacable: dos gols en set minuts.

L’equip de Luis Enrique va directe, amb la determinació que va extraviar a Sevilla (Betis), la Corunya i Màlaga i de què tant es penedeix ara per no dependre exclusivament de si mateix, confiat com està de joc i encertat com ho demostra de remat. El millor exemple és Neymar: després de mitja Lliga sense xutar com Déu mana, va endollar els tres xuts que va tenir. Va preparar, a més, el gol de Suárez. 

El Barça va solucionar atacant els problemes que tenia en defensa. No hi havia prou absències al darrere (Sergi Roberto, Piqué, Mathieu i Aleix) com perquè se n’apuntés una altra a última hora: Mascherano es va sentir indisposat en l’escalfament i Marlon va ocupar el seu lloc entre els titulars.

El brasiler es va agenollar i va resar abans del començament, encomanant-se a la tarda de la seva vida: era la seva setena convocatòria i el primer dia que començaria des de l’inici. Ja havia jugat 19 minuts davant el Celtic a la Champions. El seu compatriota Neymar, més que pregar, va obrar per ell.

TRENCACLOSQUES DEFENSIU

La jugada va aclarir el trencaclosques defensiu abans que Luis Enrique col·loqués les peces. Es van col·locar soles. I qui s’havia d’agenollar i resar, però molt, era Digne al jugar de lateral dret. Ningú va sentir allà a dalt el francès que va cometre el primer error del partit, la primera falta, va veure la primera targeta i va merèixer l’expulsió en 20 minuts. Només cinc després va marcar Neymar i va limitar les repercussions del que passés al patiment particular de Digne, després substituït per André Gomes, que es va estrenar en la defensa.

La tortura de Digne es va acabar aviat perquè el Las Palmas va sucumbir al segon cop blaugrana fet per Luis Suárez. Un 0-2 era una muntanya massa alta per als locals, desmotivats des de fa dos mesos, i sense l’alè del públic, tan indignat per la baixada dels seus com pel preu de l’entrada: 140 euros la més barata.

UNA CÒPIA SENSE DAVANTER

Encara que valgui això, o més o menys, veure el Barça, els aficionats devien pensar que ja es rascaran la butxaca la temporada que ve, quan hi hagi una mica d’interès real. Els de Luis Enrique van liquidar la cita tan aviat com el Madrid, en els compassos inicials, i després es van clapar.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

El quadro canari és una còpia del blaugrana en el desig d’expressar-se amb la pilota, però de menor qualitat, sobretot a la davantera, i per allà va sucumbir. Boateng no la va olorar. Pocs equips poden combatre el trident quan estan enfeinats. Messi no va aparèixer a la llista de golejadors, ni falta que va fer: entestat des del minut u va guiar els altres.

La repetició de l’onze titular en les últimes setmanes agreuja la sensació de la pèssima resposta que ha donat la banqueta. Per aquí es podrà explicar per què el Barça no haurà sumat la seva tercera Lliga.