Sandro, el peix que s'esmuny entre els dits

Jo entenc ben poc d'aquestes coses, gens, però no crec en les casualitats. I crec molt, molt, en aquella frase de les pel·lícules que insisteix que «la policia no és tonta». I, sobretot, en el que més crec (perquè sí que n'hem vist les proves), és que el món del futbol és tan corrupte, o més, que el polític, bancari o el de la construcció. Just el mateix dia que explotava el 'cas Rosell', la Gendarmerie a la seu del París Saint-Germain i a casa d'Ángel di María i Javier Pastore. I no cal dir l'escassa, perdó, nul·la transparència sobre les operacions de compra i venda de futbolistes.

DONCS NO, NO HAVIA DESAPAREGUT

Jo entenc ben poc d'aquestes coses, gens, però encara recordo quan el meu cap em va demanar, en el segon aniversari de la desaparició, renúncia, fugida, ¿ho recorden?, de Sandro Rosell de la presidència del Barça, que investigués què havia passat, per què havia fugit, si era cert o no que havien disparat contra casa seva i/o amenaçat la seva mare al mercat Galvany. Quan vam publicar el reportatge, vaig rebre una trucada (cert, molt cert, molt amable) del club en què criticaven la seva publicació perquè «¿a què ve tornar a parlar de Sandro Rosell, si el Sandro fa anys que ha desaparegut?».

Però Sandro Rosell no havia desaparegut. Ara s'ha sabut que, en efecte, fa anys que és a les pantalles de la policia, que no és tonta. Recordo el que em va dir un dels seus millors amics. «El Sandro és un peix que sempre se t'esmuny entre els dits. El silenci d'aquests dos últims anys (2014 i 2015) és el que més bé el defineix. ¡Aquest és l'autèntic Sandro! El de l'anonimat. Aquest reportatge no li agradarà, perquè el torna al lloc d'on va fugir, del focus mediàtic. Sandro és únic, invencible, en el cos a cos, en això és el puto amo, et captiva, et convenç, és boníssim. Però, després, li dones distància, li dones un micròfon i el mates. Sempre s'ha mogut més bé entre bastidors que no pas sota els focus».

EL PRESIDENT MÉS VOTAT

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Jo entenc ben poc d'aquestes coses, gens, però, mira, l'advocat de Sandro Rosell es diu Pau Molins, membre d'una d'aquelles 400 famílies catalanes que, segons li va explicar Fèlix Millet, a Andreu Farràs i Pere Cullell, «ens trobem a tot arreu, anem coincidint, siguem parents o no». Sandro Rosell no és de la burgesia tradicional, és un nou-ric. Em recorda un altre fill que fa mesos que és molt famós pels seus tripijocs. I, ¡atenció!, perquè Sandro és el president més votat de la història del Barça, amb 35.021 vots. És cert, el Barça és Kubala, Cruyff, Messi, 'la bomba' Navarro i el fabulós Víctor Tomás, no pas els seus presidents, els últims… bé, deixem-ho.

És possible que Sandro Rosell se sentís, com tants altres en aquest país (Catalunya, sí, i Espanya, també), impune. Només algú que se sent impune, que creu que mai, mai, l'enxamparan, guarda coses a casa, en calaixos i ordinadors que poden ajudar la policia, que no és tonta, a ficar-lo a la presó durant anys. No s'atreviran, suposo.