Debat Del Bosque-Clemente-Toshack: "El llegat de Cruyff és la seva personalitat"

El llegat que va deixar Johan Cruyff no es mesura pels resultats ni els títols, per més que es commemori el 25 aniversari de Wembley. Aquells que se li van enfrontar com a futbolistes i entrenadors que van conèixer, segurament, més derrotes que victòries, van glossar la seva personalitat, la gestió del vestidor i la idea de futbol més que els títols que va deixar en els seus vuit anys al capdavant del Barça. «Koeman podria no haver transformat la falta i l’equip podria haver perdut als penals», va suggerir Javier Clemente, «i no per això aquell Barça hauria sigut menys gran».

"Koeman podria no haver marcatla falta i perdre després en els penals i no per això aquell Barça hauria sigut menys gran" (Clemente)

La reflexió del tècnic bilbaí, que amb Cruyff va passar de l’amistat a l’enemistat «quan era seleccionador, perquè no volia que m’emportés tants jugadors» i va tornar a ser cordial després, va incidir en la influència que va exercir el recordat tècnic holandès per sobre dels resultats. Clemente, retirat virtualment de les banquetes,  va ser el més loquaç dels tertulians que van reflexionar sobre El llegat de Johan en el cicle de xerrades que ha organitzat el Barça per commemorar l’aniversari de Wembley.

LES "SINGULARITATS"

Vicente del Bosque, sempre mesurat, va ressaltar «les singularitats» de l’equip de Cruyff, com la utilització de dos defenses com Albert Ferrer i Sergi Barjuan, encara que opina que no va canviar el concepte de futbol. «Els equips grans sempre busquen amplitud i profunditat, ha sigut així tota la vida», va dir l’exseleccionador espanyol, admetent que li feia «angúnia» opinar així al mateix Camp Nou. Sí que ha canviat a pitjor, a judici de Del Bosque, la mentalitat dels futbolistes actuals. «Trobo a faltar més generositat dels jugadors, que no accepten la substitució amb el 4-0 o 5-0 o quan saben que seran substituïts i ho fan saber amb gestos, teatralitzant-ho», va explicar amb cert dolor Del Bosque.

"Trobo a faltar més generositat dels jugadors cap a l'entrenador. L'egoisme anirà a pitjor" (Del Bosque)

 Els jugadors són, a judici de Clemente, la clau de l’èxit d’un entrenador. Encara que és aquest qui els escull i els alinea. El Barça va guanyar a Wembley perquè l’executor de la falta «era el tio que xutava més fort la pilota de tot Europa». Cruyff va guanyar per la qualitat dels seus futbolistes; quan aquesta va minvar, «va perdre com perdíem tots», va apuntar Clemente, que va desmentir la llegenda segons la qual va ser ell qui va fer els fitxatges abans de l’arribada de Johan a Barcelona el 1988. No va negar que tenia una gran amistat amb Josep Lluís Núñez, el president del Barça, malgrat que era l’entrenador de l’Espanyol.

L'EMPLEAT DE NÚÑEZ

Aquesta relació va néixer per un veí de Clemente que era empleat de Núñez. «Jo no els vaig fitxar, jo no tenia un duro», va comentar, aclarint que hauria reclutat Bakero, López Rekarte i Txiki Begiristain per a l’Espanyol. «Jo vaig donar el veredicte que eren bons. Si portes això faràs un gran Barcelona», va repetir Clemente, en presència de Núñez, assegut a primera fila.

"Jo era més covard que el Johan. No hi va haver un abans i després de la final de Wembley, va ser un abans i després de la final de Copa del 90. Encara em fa mal" (Toshack)

 Clemente es va confessar culer, mig en broma, i John Benjamin Toshack es va confessar «més covard» que Cruyff. El tècnic del Madrid recordava d’aquella època que ell utilitzava un sistema molt semblant al de Cruyff. «Jo jugava amb Chendo i Gordillo i Johan, amb Goiko i Txiki», va admetre l’entrenador gal·lès. Vint-i-set anys després no ha oblidat una derrota davant el Barça. «No hi va haver un abans i després de Wembley. Hi va haver un abans i després de la final de Copa de 1990», va explicar, al·ludint al triomf per 2-0 en la segona campanya de Cruyff i que, presumptament, va salvar el cap. A partir de llavors van venir les quatre Lligues consecutives i la Copa d’Europa. «Encara em fa mal aquell partit»

I BARTOMEU SE'N VA

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Encara va poder escoltar aquesta frase Josep Maria Bartomeu, el president, que enmig de la xerrada va sortir de l’Auditori per a una entrega d’insígnies a socis. També va sentir el president blaugrana, amb un somriure, les gotes de nostàlgia de Clemente (i de Del Bosque) del futbol de fa 30 anys. «M’hauria agradat enfrontar-me llavors a Messi i Iniesta a l’hivern, amb el fangar aquell de Bilbao», va dir. I amb Goikoetxea a la defensa, es va sentir a l’Auditori.

Clemente va destacar l’aportació de Cruyff tant a la gespa com al vestidor. «El futbol del Johan no tenia res a veure amb el del Pep; aquell apostava per la velocitat i aquest pel control», va observar, com tampoc s’assemblen en res Johan i Ernesto. Valverde va ser deixeble de Clemente a l’Espanyol i l’Athletic. «És el meu amic. Per a mi tots els entrenadors són collonuts». Del Bosque va reivindicar «el gran treball» que avala la seva carrera anterior abans d’arribar al Camp Nou.