Els meravellosos 30 de Leo Andrés Messi Cuccittini

L'estrella del Barça celebra avui, a Rosario, el seu aniversari, una setmana abans de casar-se i a les portes d'estrenar nou tècnic al Barça i a l'Argentina

Han passat gairebé dues dècades des que Leo Messi va deixar de córrer amb la pilota pels carrers del seu barri, a la ciutat argentina de Rosario, però hi ha qui no oblidarà mai que hi va haver un temps que va jugar només per a ells el cinc vegades guanyador de la Pilota d’Or, que aquest dissabte fa 30 anys. / EFE

3
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Ja està, Leo Andrés Messi Cuccittini ha complert, avui, 30 anys. I li queda tota una vida al davant. Le queda conèixer com canviarà o millorarà (impossible ¿oi?) la seva trajectòria esportiva de la mà d'Ernesto Valverde al Barça i acompanyant Jorge Sampaoli a l'albiceleste camí de Rússia-2018, el seu últim gran repte.

L'altra, la familiar, començarà, divendres que ve, amb un casament d'alta volada a Rosario, amb més de 500 convidats, amb Antonella i els seus dos fills, Thiago i Mateo. Complerts els 30, sembla que 'la Pulga' està en pau amb tothom, fins i tot el Ministeri d'Hisenda, pel que hem sabut en els últims dies.

Només Di Stéfano  entre els grans, entre els immensos, va arribar als 30 anys en plenitud de forma i dominant el futbol

Si mirem els números, l'edat, només el gran Alfredo Di Stéfano entre els grans, va arribar als 30 anys en plenitud de forma. És més, 'la saeta rubia' va debutar al Reial Madrid, el 1953, amb 27 anys i, quatre anys després, va aconseguir la Lliga, la Copa d'Europa i un autèntic rècord: un gol per partit.

PELÉ, CRUYFF I MARADONA

Als 29 anys, feia ja molt temps que 'O Rei Pelé' havia deixat enrere Edson Arantes do Nascimiento i conquistava el seu últim Mundial, el 1970, abans d'allargar el mite al Cosmos de Nova York.

Ja no diguem el gran, l'increïble, Johan Cruyff, de qui molts sempre han dit que el millor, l'autèntic mag futbolístic, es va veure a l'Ajax o quan, el 1974, va guanyar perdent el Mundial-74 davant l'Alemanya de Franz Beckenbauer. També el 'Profeta del gol' va allargar la seva vida al 'soccer', amb 31 anys.

I si volem recordar l'altre immens, el penúltim dels prodigis, diguem que Diego Armando Maradona es va llogar el cel a Mèxic-86, amb 26 anys, proclamant-se campió del món i, quatre anys més tard, va aconseguir el que molts, gairebé tots, consideren el seu èxit més gran, sí, sí, el més gran: guanyar l'scudetto amb el modest i esvalotat Nàpols. Als 30, per cert, va patir la seva famosa sanció per dopatge.

“Està més serè i madur que mai”, li van explicar ahir gent del seu entorn al diari 'La Nación', de Buenos Aires. I és que Messi, que malgrat els títols i el soroll mediàtic, de tot tipus, de Cristiano Ronaldo, ja amb 32 anys, continua sent considerat el millor futbolista del moment i, possiblement, de la història, encararà la temporada que ve després d'aconseguir la Pilota d'Or amb 37 gols en 34 partits, pensant a recuperar l'autoritat sobre la gespa de la mà del 'Txingurri' Valverde, preocupat per tenir content l'argentí, l'únic objectiu del qual és tornar a guanyar, a dominar, a manar, a delectar els seus, a tothom.

¿ACCEPTARÀ DOSIFICAR-SE?

Messi, que estrena  tècnic al Barça i a l'albiceleste, buscarà nous títols i la seva primera Copa del Món, després del seu casament

Notícies relacionades

Ningú dubta que els 30 no afectaran, gens ni mica, el rendiment de Leo Andrés Messi Cuccittini. Tot al contrari, aquesta maduresa, davant la qual alguns companys del Barça i de la selecció no semblen estar sobrevivint amb idèntica integritat i indiferència, l'ha convertit en un futbolista molt més intel·ligent (si això fos possible), mordaç, incisiu, golejador i, sobretot, servicial, còmplice, col·laborador, assistent. De moment, ni tan sols ha tingut la temptació d'endarrerir la seva posició al camp, alternativa que, possiblement, es reserva per d'aquí uns quants anys, més.

Complerts els 30, tothom sap i aposta per assistir a una gran, tremenda i immensa temporada de Messi, en la qual, potser, potser, encara que molt pocs posarien la mà al foc per una cosa així, accepti ser dosificat en determinats moments, no només per arribar als mesos decisius de la Champions en bona forma (l'exemple protagonitzat, en aquest sentit, per CR7 i Zinedine Zidane la temporada passada, li ha de servir d'exemple), sinó per garantir-se també la possibilitat de guanyar, per fi, l'únic títol que tots li retreuen, la Copa del Món.