Una Masia amb les portes bloquejades

El Barça afirma que no hi ha cap problema. «A La Masia es treballa bé», va proclamar Josep Vives, el portaveu del club dilluns passat. «Si treballéssim malament, els jugadors no tindrien tantes ofertes ni vindrien a buscar-los», va apuntar amb orgull hores abans que es confirmés la marxa de Jordi Mboula, un dels grans talents de la casa, al Mònaco, que ha invertit tres milions d’euros en el seu fitxatge, preocupat com està el Barcelona en la fuga d’Eric García, un prometedor central del Cadet A, al Manchester City. La Masia va bé, afirma el club, però les portes que donen accés al primer equip estan bloquejades.

No hi ha manera que un jove pugui ensorrar-les, tenint trencat el pont que es va establir en el seu moment entre el Mini i el Camp Nou per on van desfilar, entre altres, Busquets i Pedro (2008) amb Guardiola, la mateixa ruta que havien traçat abans Puyol, Xavi, Valdés i Iniesta amb Van Gaal. Ara molts treuen el cap al temple blaugrana, però ningú s’hi queda.

Tan sols el pacient Sergi Roberto ha trobat la recompensa després d’un llarg i complex periple. Gairebé set anys ha necessitat. També va debutar amb Guardiola (llavors jugava d’interior), però va ser Luis Enrique, i en una posició, la de lateral dret, que no és la seva, qui el va ubicar definitivament en el primer equip.

60 MILIONS EN VENDES

La Masia va bé (el club recorda que ha aconseguit 14 títols aquesta temporada, a més de 50 tornejos guanyats), però, curiosament, no produeix jugadors per quedar-se al Barça. Es dona la circumstància, per exemple, que les peces que ara està buscant per completar el projecte de Valverde (un centrecampista creatiu i un extrem, sobretot) les tenia a casa.

Thiago i Pedro, sense anar més lluny, podrien complir les expectatives de l’extècnic de l’Athletic, però el club va acabar venent aquests futbolistes. En quatre anys, i amb tan sols la venda d’aquests tres joves, incloent-hi Bartra, va obtenir 60 milions d’euros, però sense poder dominar en la negociació, especialment en els casos de Thiago i Bartra, amb unes baixes clàusules per jugar tan poc (18 i 8 milions respectivament) que els convertien en objectius fàcils i barats.

«EL CLUB EN PREN NOTA»

Sergi Roberto queda, per tant, com a exemple i, alhora, com a símbol. Símbol que no arriben futbolistes amb energia per travessar aquesta porta (la figura de l’entrenador és essencial) i prova també que en els últims anys aquest camí s’ha endurit per als joves, que no tenen, a més, tanta paciència com abans. 

Als 18 anys, Mboula va alçar la vista, va estudiar el seu futur immediat al Barça, amb poquíssimes opcions, i va escollir anar-se’n al Mònaco, que sí que el va seduir amb un atractiu i valent projecte esportiu (entrenar-se, per exemple, amb el primer equip de Jardim), més enllà que econòmicament les condicions són, per descomptat, millors.

«Ens trobem que, abans que es compleixi la seva evolució, aquests jugadors se’n van», va admetre Vives, el portaveu, reconeixent també que «el club està prenent nota d’aquestes circumstàncies i ho està estudiant cas per cas». Mentre en pren nota, joves abandonen La Masia buscant nous horitzons, un fet habitual els últims anys, mentre el club fixa la seva mirada, precisament, en altres que se’n van anar abans (Bellerín és la repetició del que va passar al seu dia amb Cesc o Piqué) en un camí dolorós. I car.

EL ‘CAS SANDRO’

Aquest bloqueig a les portes de La Masia es percep, per exemple, en el fet que cap jove blaugrana figura en la llista de 50 millors futbolistes per sota dels 21 anys que ha publicat el diari anglès The Telegraph o que tan sols Denis Suárez, que va estar tot just un any en les categories inferiors del Barça, figura en la selecció sub-21 que està sorprenent en l’Europeu. Sandro, la referència ofensiva de La Rojita, se’n va anar gratis l’any passat al Màlaga on es va consagrar sense que el Barça es guardés opció de recompra.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

En les altres seleccions, sí que hi figuren blaugranes. En la sub-17, que acaba de ser campiona d’Europa, n’hi havia sis: Eric García (central), Juan Miranda (lateral esquerre), Orellana (migcentre), Sergio Gómez (interior), Morey (poderós lateral dret mallorquí) i Abel Ruiz (solvent nou valencià). Aquests dos últims van ser inclosos per la UEFA en l’equip ideal del torneig. Si segueixen, potser ells sí que tindran les portes de La Masia obertes.