Bany de realitat a la Supercopa

El Barça té més Supercopes que el Madrid (12 a 9) però sucumbeix en el duel directe (1 a 5). La tendència del gran duel no canviarà tret que Messi baixi del cel. Al seu déu particular haurà d’invocar el Barça, necessitat d’un altre miracle (cinc mesos després la vida segueix igual al Camp Nou) per remuntar una derrota lacerant. Sobretot perquè l’últim gol el va anotar Marco Asensio, un centrecampista que el Barça va deixar escapar al no voler pagar 4 milions al Mallorca fa tres anys. Ara en pagarà 40 per Paulinho.

    

Encara va per davant el Madrid, cavalcant amb el vent de cua que li brinda la dinàmica positiva que va iniciar amb Zidane. Un autogol de Piqué li va encarrilar un partit que va merèixer acabar tan igualat com va començar, al camp i al marcador. Més encertats o menys desafortunats van estar Varane i Ramos en jugades semblants. Els que van empatar van ser Messi i Cristiano, que van aportar la quota del golet.

CRISTIANO, EXPULSAT  

Però amb diferències. Leo va marcar de penal i Cristiano va culminar un contraatac en un mà a mà amb Piqué xutant a l’escaire. Encoratjat per aquesta diana quan havia aparegut de suplent va perdre el món de vista, i al cap d’un minut va buscar un penal en una carrera amb Umtiti. De Burgos Bengoetxea va tenir l’atreviment que altres col·legues van reprimir i li va treure la segona groga, expulsant-lo. Cristiano el va empènyer. El segon càstig, el del Comitè de Competició, està per veure.

    

Jugui o no jugui Cristiano, el Barça ja pot donar per perduda la Supercopa. Difícilment es recuperarà en tres dies de la bufetada que va rebre ahir a la nit, en un Camp Nou confortable com no havien trobat mai abans els blancs. El pitjor mal no era aquest, ni de bon tros, sinó comprovar que encara és inferior al Madrid per més que acabés executat al contraatac. Com sempre.

FALTEN FITXATGES

Falta un lateral, falta un centrecampista i falta un extrem. El diagnòstic dels tècnics era encertat, i quan ha començat la competició s’ha demostrat. Dos mesos després que acabés la passada campanya el Barça segueix amb el mateix equip, sense cap mena de millora amb les arribades de Semedo i Deulofeu. Al contrari, Messi va aparèixer més orfe que mai.

    

Es va veure un Madrid desconegut, més enllà que comparegués desposseït de l’uniforme blanc que l’identifica com a cap rival. Va arribar camuflat, vestit de verd, fusionant-se amb el blau del Barça. Confonent-se amb els blaugranes, també pel seu desig de tenir la pilota.

    

El Madrid es va defensar més que no pas va atacar. Va aconseguir desactivar així el Barça, aturant-lo lluny, forçant-lo a perdre la pilota en terrenys inofensius, que, de passada, erosionava la confiança local. Zidane va voler que hi hagués una lluita d’un contra un per aprofitar que el Barça ha perdut desequilibri sense Neymar. Kovacic va perseguir Messi per tot el camp fins que va caure esgotat.

COMPARACIÓ PERJUDICIAL

Deulofeu va ocupar el lloc del brasiler i la comparació va resultar perjudicial per al de Riudarenes, fins i tot quan Denis el  va substituir. Deulofeu no va encarar ni una vegada Carvajal, i es va equivocar en totes les centrades. Necessitarà temps. Tampoc el va ajudar gaire Iniesta amb alguna acció de superioritat o alguna conducció que aclarís el carril esquerre. Just el que va fer Isco, meravellós, excels, convertit en l’únic referent madridista davant la passivitat de Bale i Benzema, i que només es va equivocar a no buscar més Aleix.

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

    

Ho van fer després Cristiano i Asensio per cavalcar per aquella banda quan el Barça s’havia bolcat amb el gol de Messi i disfrutava del que és un miratge: el Madrid no va ser millor. És millor fins i tot mirant les banquetes. El Barça es va donar un bany de realitat.