Ni rastre de miracle a la Supercopa

La Supercopa 

d’Espanya es va escapar definitivament de les mans del Barça. Cap drama. És una competició que s’oblidarà al cap de dues jornades de Lliga, dos fitxatges urgents i alguna polèmica de comunicació. El fet nuclear del partit de tornada al Santiago Bernabéu era dissipar les males sensacions de l’anada, encarar sense abaltiment l’inici de Lliga i entreveure almenys que l’avantatge futbolístic del Madrid pot disminuir-se amb alguna decisió afinada en la confecció de la plantilla servida a Ernesto Valverde. Res d’això va passar. La boca segueix seca. El desconcert es prolonga. El Madrid va aclaparar en totes les dimensions del joc. Victòria implacable (2-0) i títol de sobres merescut. Ni rastre de miracle. Per al Barça, és la posada a punt més tortuosa que es recorda en molt temps.

La deserció de Neymar ha descavalcat el genet blaugrana, que per ara no sap com tornar a enfilar-se al cavall. L’equip s’ha convertit en un reflex de la directiva, atordit i paralitzat. No sap si pressionar a dalt o quedar-se al darrere. No sap moure’s, no sap combinar. Impotència total. Valverde, que sent les bales sobre el seu cap en el foc creuat entre jugadors i directius, va proposar un realineament de les files que no va funcionar ni per tapar ni per crear. Una mena de 3-5-2 amb tres centrals i, a dalt, Messi i Suárez. La creació tàctica amb prou feines va durar 50 minuts. Fins que va entrar Semedo per Piqué. La competició ja estava resolta. 

GOLÀS D’ASENSIO

La gran tragèdia és que el Madrid s’assembla ara més al Barça dels centrecampistes de l’última dècada que el mateix Barça. El del joc de la circulació i la possessió, de tocar i desmarcar-se, de les ajudes pròximes i a la vegada dels desplegaments ràpids. Els jugadors de Zidane van disputar una primera part vibrant, acompanyats per una grada feliç per la idea i amb ganes de sentir-se víctimes dels àrbitres. Ferotge pressió la seva.

Una grada encantada amb Marco Asensio, que es va regalar un altre golàs de fortíssim xut llunyà, com en l’anada, una folha seca que va tornar a paralitzar Ter Stegen. Asensio va camí de convertir-se en el no fitxatge blaugrana més car d’aquesta època. Els quatre milions escatimats sortiran a la palestra davant de cada desplegament d’habilitat i fulgor del mallorquí, i tot fa pensar que n’hi haurà bastants els pròxims anys. Benzema va posar el remat definitiu al regirar-se  còmode an l’àrea petita.

FITXATGES

Valverde s’ha trobat un pendent molt pronunciat així que tot ha començat. Necessitarà determinació del club, que s’ha d’afanyar a tancar els fitxatges de Coutinho i Dembélé. L’equip requereix més recursos. Cap dels futbolistes que el curs passat generaven més exasperació semblen disposats a revertir la situació. Per exemple, a André Gomes. I a sobre sense Neymar.

Notícies relacionades

Bany de realitat a la Supercopa

El Barça de Flick treu bona nota

En un clima social propens ara mateix a passar comptes, Coutinho i Dembélé poden ser a més dues mantes per cobrir unes flames que amenacen incendi. Es dona per descomptat que dels diners de Neymar no en quedarà ni un cèntim. Però la situació sembla crítica. I més al veure deambular capcot, mirant-se la punta de les botes, Messi després dels dos gols madridistes. Només faltaria que a la indignació social s’hi unís la del crac argentí.

Alineacions