Valverde i l'era posttrident

Ernesto Valverde se sentia fort i vitaminitzat en la presentació com a entrenador del Barça. «Ara podré disfrutar des de l’altre costat i fer patir els altres». Tantes vegades batut amb el seu Athletic pel trident, somiejava molts festivals golejadors. Recuperar la mossegada en la pressió al davant, agrupar-se solidàriament al camp i, a partir d’aquí, que entre Messi, Suárez i Neymar es repartissin el pastís davant la porteria. ¿Què podia anar malament?

Res s’assembla a les seves expectatives. Dissipat el fum de la ira, arriba el moment de constatar el descomunal forat que ha causat el davanter brasiler amb la seva inesperada fugida al PSG. El correctiu de la Supercopa va magnificar l’evidència. 

Valverde ara ha de tramar una estructura posttrident. Sense l’hereu, l’equip sembla despullar-se per diferents parts. Com si a l’estirar un fil es descosís tota una peça. De cop, aparenta ser un grup menys arreglat i més envellit. Menys fiable. «Tinc una confiança extraordinària en el que faré», va apuntar en aquella presentació. Necessitarà aquella fe en si mateix tal com es veuen en el present les coses. 

De moment ningú ocupa la taquilla de Neymar al vestidor. Costa arrencar Coutinho i Dembelé dels seus clubs d’origen i no se sap si l’àmplia comissió esportiva considera altres alternatives. Des d’Anglaterra ahir van arribar notícies que el Liverpool hauria rebutjat una altra oferta del Barça pel centrecampista brasiler. Es va apujant l’aposta sense èxit. Tercer cop de porta. 

Ambient abatut

Segons el diari anglès Daily Mail, l’entitat blaugrana hauria posat ara sobre la taula 125 milions d’euros. La primera proposta es va elevar a 80 milions, en plena gira de l’equip pels EUA, i la segona va ser de 100 milions, que va venir acompanyada a més de l’anomenat tranfer request per part del jugador de 25 anys. És la petició formal que insta el club a considerar el seu traspàs. Tot en va, per a desesperació de directius, tècnics i aficionats. El tancament del mercat ja s’acosta molt de pressa. Sensació de vertigen.

Per acabar-ho d’adobar, Valverde no podrà disposar de Luis Suárez en l’estrena contra el Betis (diumenge, 20.15 hores) ni, de fet, durant tot un mes per una lesió al genoll. De sospirar per alinear el trident a, vegem, un atac format previsiblement per Deulofeu i Alcácer acompanyant Messi. No és el que s’havia imaginat el Txingurri.

S’espera, doncs, un ambient abatut al Camp Nou. Per l’estat de l’equip i, evidentment, pels brutals esdeveniments al centre de la ciutat. Un minut de silenci recordarà abans del partit que el mal existeix i que Barcelona l’ha patit a la seva artèria més vital i que resistirà sense por. 

Bon calendari

El nou tècnic blaugrana té alguna cosa a favor seu. És el calendari. No és el més exigent en les primeres jornades. Betis, Alabès, Espanyol, Getafe, Eibar, Girona, Las Palmas... Per aquest ordre. Temps de sobres per reanimar les tropes i per adaptar les noves peces que a la força s’han d’incorporar a la plantilla.

"Ens hem de recuperar des de tots els punts de vista, però sobretot l'anímic" (Ernesto Valverde)

«Ens hem de recuperar des de tots els punts de vista, però sobretot l’anímic. Som un bon grup i hem de trobar els mecanismes que ens facin guanyar. Ens interessa anar guanyant, rearmar-nos i saber que això va per llarg», va comentar Valverde després de la sacsejada rebuda al Bernabéu dimecres passat. 

Una al·lusió als estats d’ànim del futbol. També una petició de calma necessària en un club nerviós. Les sospites s’acumulen sobre la directiva i comencen a apuntar-se també sobre alguns jugadors. Però aviat es començarà a debatre sobre la proposta de Valverde, com a nou ocupant de la banqueta que és. La marxa de Neymar l’obliga a replantejar la manera de jugar. Però no se’l podrà jutjar fins que sàpiga la identitat de la nova estrella i com l’adapta a l’equip. S'ha de veure si aprofundirà en l'estrany 3-5-2 de l'altre dia.

L'esperit col·lectiu

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

També se l’analitzarà per l’aposta per la Masia, tan marginal en l’època de Luis Enrique. Va ser una de les raons per les quals se’l va fitxar, va exposar el president Josep Maria Bartomeu. Una reclamació permanent d’una part notable de la grada. Però el més urgent és recuperar l’esperit col·lectiu del joc i desempallegar-se de les urgències.

No ha sigut, certament, un inici convencional per a l’exentrenador de l’Athletic. Gairebé mai hi ha temps convencionals en l’agitada vida a can Barça.