Les variacions de Valverde

No té res a veure el Barça que ha començat la Lliga amb el que imaginava tenir Ernesto Valverde quan va firmar com a entrenador blaugrana per als pròxims dos anys més un altre d’opcional. I no té res a veure perquè el Barça de les últimes tres temporades se sustentava en la força d’un trident insuperable (Messi, Suárez i Neymar) que va guanyar tant de pes específic que va acabar per desplaçar la força de gravetat del joc blaugrana: del Barça dels centrecampistes de Guardiola es va passar al dels davanters de Luis Enrique.

Però la inesperada fuga d’una de les seves peces ho ha modificat tot. «La marxa de Neymar ha canviat el guió que tenia quan vaig arribar», va confessar Valverde, conscient que potser hauria de canviar els seus plans i capgirar el 4-3-3 que semblava intocable sota cap concepte.

Ajuntar l'equip

La idea de l’entrenador passava per preservar la solvència golejadora de les tres estrelles (354 gols en tres campanyes), recuperar la pressió al centre del camp i ajuntar les línies d’un bloc al qual se li recriminava trencar-se amb facilitat i propiciar el descontrol.

Però va arribar Valverde i el trident es va trencar. I no només això. Les necessitats de l’equip eren clares: un lateral dret i un centrecampista organitzador, en el llenguatge culer, un nou Xavi, si pot ser. Semedo va arribar (encara que la prioritat era Bellerín) i va ser  impossible portar Verratti, una peça que ara es podria cobrir amb Seri. «Espero tenir una plantilla adequada a les exigències», va dir el tècnic a la directiva. Amb Paulinho com a reforç per al centre del camp i a l’espera de Coutinho i Dembélé, Valverde treballa amb les seves variacions. 

EL DEBUTEstrena amb el dibuix clàssic davant el Madrid

a no tenia Neymar però el tècnic no va voler que l’acusessin de sacríleg a la primera de canvi i encara menys davant el Madrid en el primer clàssic oficial de la temporada després de l’amistós disputat a Miami (3-2 per als blaugranes). Així que en l’anada de la Supercopa d’Espanya, al Camp Nou, va saltar el nou Barça de Valverde amb el 4-3-3 de sempre, amb Deulofeu en el puesto de Neymar. 

«Soc conscient de l’estil del Barça. El conec, m’he de readaptar, però la meva idea és aprofundir en aquest estil, fer un pas més enllà», va ser la declaració d’intencions del preparador el dia de la seva presentació. Però Valverde no es va voler enredar d’entrada. Va apostar pel dibuix més clàssic i l’equip va ser reconeixible durant molts trams del partit, en què va guanyar la possessió de la pilota. Però l’infortuni (l’autogol de Piqué) i l’impuls dels blancs van decantar un partit  que va fer disparar tots els senyals d’alarma.

PRIMERA PROVA Tres defenses i cinc centrecampistes

El Barça va dominar el Madrid al Camp Nou però no va aconseguir interceptar els contraatacs que van afavorir els gols de Ronaldo i Asensio. Al Barça li va faltar contundència a la zona mitjana, trencat al tram final, i Valverde, en una primera provatura, va apostar per omplir el centre del camp amb cinc centrecampistes, una cosa mai vista i, menys, al Bernabéu. L’entrenador va poblar la zona mitjana, amb Sergi Roberto i Alba per les bandes, però va despoblar la defensa, que va jugar amb tres centrals i va patir enormement.

«Pensàvem que el Madrid sortiria amb només dos davanters», va dir Piqué. Però no, Zidane va saltar amb tres (Asensio, Benzema i Lucas Vázquez) i cada arribada es va convertir en un perillós tres contra tres per a la defensa blaugrana. El centre del camp va navegar davant Modric, Kovacic i Kroos, ajudats per l’esquerra per Marcelo, i el Madrid li va guanyar la possessió al Barça (52% a 48%) per primer cop des del 2008.

L'APOSTA DEL TÈCNIC Un sistema que arropa i allibera a Messi

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Valverde va tornar a retocar l’esquema tàctic en l’estrena de Lliga, i va deixar clar que és un tècnic intervencionista. La proposta va ser el 4-2-3-1, tan aliè al Barça com comú per a l’entrenador, ja que l’ha usat en tots els seus equips. La defensa es manté però la irrupció de dos migcentres (Rakitic i Busquets) donen més consistència, amb l’obligada ajuda dels extrems en tasques defensives, en aquest cas, Deulofeu i Alcácer. 

El Barça va ofegar el Betis en la pressió, tasca en què va destacar Sergi Roberto, encarregat de pressionar la sortida de la pilota, i Messi, un altre cop convertit en fals nou, va quedar alliberat: es va moure entre línies rondant l’àrea, va atraure l’atenció de diversos marcadors, va alliberar espais per a Deulofeu i va connectar amb Sergi Roberto. Ara falta veure si Valverde manté l’aposta per aquest sistema quan torni Suárez, un nou pur, i com acoblarà en aquest dibuix Paulinho, un tot terreny.