Bartomeu pateix tot i el liderat

L’equip ostenta el liderat amb números impecables (tres victòries de tres, nou gols a favor i zero en contra), avantatja en quatre punts el Madrid, i la directiva pateix. Aquestes coses només passen al Barça, un club que suporta la convulsió com cap altre. Potser perquè hi està acostumat per una dinàmica d’anys de problemes interns.

Enmig de la golejada a l’Espanyol, un dels rivals que reclama la unitat d’esforços, es van sentir crits en dos sectors del camp reclamant la dimissió de Bartomeu, assetjat a més per la moció de censura que promou Agustí Benedito.

La grada d’animació (Gol Nord) va cridar «Nobita dimissió», al·ludint al president per la seva semblança amb el personatge animat de la sèrie Doraemon. Això va passar al primer temps. Ja amb el 5-0, des del Gol Sud, van sorgir càntics de «Bartomeu dimissió», de manera que es reforçava la frontera que els propis seguidors han traçat entre la plantilla i la junta: l’alegria pel joc a la gespa no camufla la insatisfacció per la gestió de la llotja.

Explicar-se bé

El Barça té un problema i no ho amaga. Ho assumeix. Robert Fernández el va atribuir a «la comunicació», una faceta que ja ha engolit cinc executius en set anys. 

«Les persones  que han hagut d’explicar les coses no ho han fet bé, i m’hi incloc jo», va afirmar el secretari tècnic al final del matx. Va assumir el dèficit propi del club però també va responsabilitzar els mitjans de comunicació que van publicar informacions incertes de fitxatges. A l’equip només hi han arribat Semedo, Paulinho i Dembélé, més el recuperat Deulofeu. Pel camí es va perdre Neymar, que va mantenir en suspens el club i els culers durant un parell de setmanes.

Un fitxatge o dos

La gestió del mercat, que va començar amb els intents fallits de fitxar Bellerín i Verratti, van acabar amb la mateixa sort quan el Barça va voler contractar Coutinho. «Arribarà un fitxatge més, potser dos», havia anunciat Robert en la presentació de Dembélé cinc dies abans que es tanqués el mercat. No va arribar ningú més.

Consumada la impossibilitat d’adquirir un altre reforç, ja fos Coutinho o Di María, les explicacions del Barça no van acabar de convèncer l’opinió pública. Albert Soler, responsable d’esports professionals, va al·legar que la inflació havia fet rectificar el club, reticent a caure en «la irresponsabilitat» de pagar els 200 milions que suposadament va demanar el Liverpool.

L’absència de més reforços que es van buscar després del malestar causat pel Madrid a la Supercopa d’Espanya, no ha impedit que l’equip s’enfilés al liderat. Però tampoc la golejada contra l’Espanyol va reprimir els culers de firmar a favor de la moció de censura.

Agustí Benedito va instal·lar quatre parades al Camp Nou i hi va haver cues per rubricar la papereta. Més de 3.000 firmes va recollir el promotor de la moció, que disposa de dos partits més (dimarts contra el Juventus i el dia 19 contra l’Eibar) per sumar les 16.570 que necessita com a mínim.

Un abisme amb el vestidor

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

La distància entre el vestidor i la llotja es va entreveure al mes d’agost quan Piqué va assegurar que part de la plantilla va saber molt abans que Bartomeu i els seus executius que Neymar acabaria marxant al París SG. Des del casament de Messi el 30 de juny. A Soler li va arribar un whatsap el 19 de juliol passat, va assegurar.

Les paraules d’Iniesta van aprofundir en l’abisme, encara que no fos la intenció del manxec. «Quan hi ha un principi d’acord s’entén que tot està fet i no ho està», va aclarir aquest dissabte el capità, a qui el president va anar a visitar per intentar rebaixar la polèmica.